Mostrando entradas con la etiqueta provenzal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta provenzal. Mostrar todas las entradas

Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci (Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho)

Testi antichi provenzali
 
raccolti
 
per un corso accademico nella R. Università di Roma
 
premessi alcuni appunti bibliografici
 
sui principali fonti per la storia
 
 
 
a cura 
 
di
 
Ernesto Monaci 
 
 
Roma
 
FORZANI E C. TIPOGRAFI DEL SENATO 
PALAZZO MADAMA 
 
Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci, Ramón Guimerá Lorente, Amazon 
 
 
Scuola di filologia neolatina
 
Testi antichi provenzali 
raccolti ad uso degli Alunni 
nel corso accademico 1888-89.
 
 
Roma
Forzani E. C. tipografi del senato
palazzo madama 
1888.
Sommario.
Avvertenza, pag. III. 

Appunti bibliografici sui principali fonti per la storia della letteratura provenzale nel medio evo, colonna V.
 
Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci

 

 

Testi: 
1. Ugo Faidit, Lo Donatz proenzals, c. 1.
2. Raimondo Vidal, Las razos de trobar, c. 4.
3. Terramagnino da Pisa, La doctrina de cort, c. 6.
4. Las flors del gay saber, estier dichas las leys d'amors, c. 21.
6. Alfonso X di Castiglia, Declaracio... per lo nom de joglar, c. 34.
7. Guglielmo di Poitiers, Pos de chantar, c. 36; Biografia, c. 37.
9. Cercamon, Quan l'aura, c. 38; Biografia c. 39.  
10. Marcabrus, A la fontana, c. 39; Biografia, c. 41.
11. Jaufre Rudel, Lanquand li jorn, c. 40; Biografia, c. 42.
12. Bernardo di Ventadorn, Quan vei la laudeta, c. 41; Biografia, c. 42.
13. Pietro d'Alvernia, De jostal breus jorns, c. 43; Biografia, c. 44.
14. Arnaldo Daniello, L' aur' amara, c. 44; Sols sui qui sai, c. 45; Sim fos Amors, c. 46; Biografia, c. 47.
15. Bertrando dal Bornio, Non puosc mudar, c. 47; Biografia, c. 48.
16. Folchetto di Marsiglia, Tan m'abellis, c. 49; Biografia, c. 50.
17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz, c. 51; Per solatz revelhar, c. 52; Er auziretz encabalitz chantars, 53; Sim sentis fizels amics, c. 55; Biografia, c. 55.
18. Amerigo di Belenoi, Nuills hom non pot cumplir, c. 57; Biografia c. 57.
19. Amerigo di Peguilhan, Sicum l'albres, c. 58; Za non cuidei, c. 59; Selh que s'irais, c. 59; Mantas vetz sui enqueritz, c. 60; Era par ben, c. 61; Li folh el put, c. 62; Biografia, c. 63.
20. Rambaldo di Vaqueiras, Aras can vei, c. 63; Truan, mala guerra, c. 64; Valen marques, ja non dires de no, c. 66; Biografia, c. 67.
21. Pietro Vidal, Bon'aventura don Deus als Pizas, c. 67; Biografia, c. 68.
25. Peire de la Mula, Ja de razon nom cal, c. 71; Dels ioglars servir mi laise, c. 72; Una leig vei, c. 72; Biografia, c. 73.
35. Guglielmo de la Tor, Pos n'Aimerics, c. 86; Biografia, c. 87.
37. Ugo di Saint Circ, Un sirventes vueill faire, c. 88; Biografia, c. 88.
40. Sordello, Lo reproviers vai, c. 90; Plaigner voill en Blacatz, c. 91; Biografia, c. 91.
42. Lanfranco Cigala, Estiers mon grat, c. 92; Seingner Thomas, c. 93; Biografia, c. 94.
43. Anonimo (sulla battaglia di Montaperti), Quor qu' om trobes Florentis, c. 94.
45. Anonimo (al giudice di Gallura), Ges al meu grat non sui joglar, c. 95.
47. Anonimo (in morte di re Manfredi), Totas honors, c. 96.
49. Bartolomeo Giorgi, Mout fort me sui d'un chant meravilhatz, c. 98; Sil mon fondes, c. 99; Biografia, c. 100.
50. Anonimo (in morte di un patriarca d'Aquilea), En chantan, c. 101.
52. Raimon Guilhem e maestro Ferrari, Amics Ferairi, c. 103; Biografia, c. 104.
 
 
AVVERTENZA.
 
Questa piccola raccolta non pretende in verun modo di accostarsi alle belle antologie provenzali di Carlo Bartsch e di Paolo Meyer, nè di diventare per le scuole italiane qualcosa di simile a ciò che per esse sta preparando, credo, un mio collega, il prof. Crescini della Università di Padova. Questa ebbe un intento affatto speciale e momentaneo: di servire cioè ad un corso accademico (1888-89), nel quale m'ero proposto di avviare gli alunni allo studio di quella parte della letteratura provenzale che ha più strette attinenze con la storia della letteratura nostra, e di offrire ai volonterosi un primo abbozzo e quasi direi l'ordito di un'opera da compiersi in Italia, dove, senza che si disconosca il molto già fatto dai dotti di Francia e di Germania, resta pur non poco a farsi anche da noi, dovendosi ordinare e illustrare tutto un corpo di documenti letterari che sono parte non ultima della storia nostra.
Pertanto in questi fogli raccolsi: I, testi sui quali i nostri antichi appresero e insegnarono il provenzale (n.i 1-3); II, documenti contemporanei intorno all'arte del trovadore e alla professione del giullare (n.i 4-6); III, alcune liriche di quei trovadori più antichi e famosi che potremmo dir classici, e tutte le altre liriche che cita Dante nel De vulg. eloq. (De vulgari eloquentia) (n.i 7-19); 
IV, biografie e razos trovadoriche (n.i 7, 9-21, 24, 25, 35, 37, 40, 42, 49, 52); V, alcune delle poesie più importanti relative a cose d'Italia o a personaggi italiani, e qualche saggio d'ognuno di quegl'italiani che ci lasciarono scritti dettati in provenzale (n.i 43-60).
Affinchè poi gli stessi testi si prestassero anche alle esercitazioni scolastiche, non tutti li comunicai nell'istesso modo; ma ora, seguendo precedenti editori, riprodussi una lezione eclettica o una lezione criticamente ricostituita; ora, attenendomi ai manoscritti, diedi una semplice copia diplomatica o interpretativa, talvolta con riscontro completo di più lezioni, tal altra con apparato parziale di varianti.
Finalmente, per comodo dei principianti non ancora abituati ad adoperare gli ottimi manuali del Bartsch e dello Chabaneau, posi innanzi ai testi un prospetto bibliografico, nel quale i giovani troveranno ristrette in poche pagine le indicazioni a loro più utili per istudiare la storia della letteratura provenzale nelle principali sue fonti; e il disegno del prospetto coordinai a quello del libro di G. Paris sulla letteratura medioevale della lingua d'oïl, affinchè quest' arido catalogo di notizie riceva dall'aureo lavoro del Paris quasi un comento storico-comparativo continuo.
Preparato esclusivamente per un corso accademico, l'opuscolo non doveva uscire dalla scuola e nemmeno essere stampato, ma come cosa del momento venir distribuito via via a fogli in copie autografiche. Per risparmio di spesa e di tempo fu poi preferita la stampa alla autografia; e poichè studiosi anche estranei alla scuola ne fanno ricerca, ed esso non vuol parere clandestino, ora si mettono in commercio gli esemplari che avanzarono.
 
Roma, ottobre 1889.
 
Ernesto Monaci.
 
 
Appunti bibliografici 
sui principali fonti 
per la storia della letteratura provenzale 
nel medio evo
 
Parte prima 
Letteratura profana.
 
1. NARRATIVA.
 
1. Epopea nazionale. Sec. XII: Girartz de Rossilho, poema di circa 10000 decasillabi assonanzati in serie monorime. Sui mss. e loro classificazione: Jahrbuch XI, 121 (Meyer). Edizioni: del ms. di Parigi: Mahn, Werke, Epische Abtheilung (Hofmann; collazione: RStudien, V, 283, Apfelstedt); dei mss. di Oxford e di Londra: RStudien, V, 193 (Foerster), 203 (Sturzinger). Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 34. Storia del poema, analisi della lingua e traduzione: P. Meyer, Girart de Roussillon, Paris, 1884. Sec. XII-XIII. Fierabras, poema di 5084 vv. alessandrini assonanzati in serie monorime. Testo: Abhandl. d. k. Akad. d Wiss. zu Berlin, 1826 (I. Bekker). Sui mss.: Gröber, Die handschriftlichen Gestaltungen der Chanson de geste Fierabras und ihre Vorstufen, Leipzig, 1869. Sulla lingua: Diez, Kleiner Arbeiten u. Recensionen, p. 101. Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 1. Daurel e Beton, 2198 decasillabi assonanzati in serie monorime. Testo, analisi del poema, ricerche sulla lingua dell'autore e del copista, glossario: P. Meyer, Daurel & Beton, Paris, 1880 (Soc. d. anc. textes). Aigar e Maurin, frammento di 1442 decasillabi, assonanzati in serie monorime. Testo e osservazioni: Scheler, Aigar & Maurin, Bruxelles, 1887. Sec. XIII. Philomena, racconto in prosa. Testo: inedito in due mss. (museo Brit. addiz. 21218, bibl. Naz. di Parigi f. fr. 2232). Traduzione latina di Guglielmo da Padova: S. Ciampi, De gestis Caroli Magni ad Carcassonam et Narbonam, Florentiae, 1823. Fonti: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXVIII, 53 (P. Meyer). Vita di s. Onorato, polimetro in cinque libri di Raimondo Feraut nizzardo, terminato nel 1300. Testo: Sardou, La vida de sant Honorat, Nice, 1875. Critica e fonti: Romania, V, 237, VIII, 481 (P. Meyer). Sec. XIV. Romanzo d'Arles, parte terza. Notizia del ms. e testo: Rev. d. lang. rom. XXXII, 473 (Chabaneau). Fonti: Romania, I, 58 (P. Meyer).
Sulla ritmica dell'epopea: Rajna, Le origini dell'epopea francese, Firenze, 1884, p. 487.
 
2. Imitazione dell'antichità. Sec. XI-XII. Poema su Alessandro Magno, di Alberico monaco di Besançon o Briançon, frammento di 105 ottosillabi in serie monorime. Edizione paleografica: Monaci, Facs. di ant. mss. 12-13. Ediz. con apparato critico: Stengel, Ausg. u. Abh. I, 72. Sulla lingua: Ascoli, Arch. glott. it. III, 64, n. 1. Analisi grammaticale: Flechtner, Die Sprache d. Alexander - Fragment d. Alberich von Besançon, Breslau, 1882. Traduzione, fonti, letteratura: P. Meyer, Alexandre le Grand dans la littér. franç. du moyen âge, Paris, 1886.
 
3. Ciclo bretone. Sec. XIII. Jaufre, poema anonimo di oltre 10000 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Raynouard, Lex. rom. I, 48, con varie lacune supplite da C. Hofmann, Sitzungsber. d. Münchener Akad. 1868, II, 167, 343. Analisi letteraria: Galvani, Lezioni accademiche, Modena, 1840, II, 253; Fauriel, HPprov. III, 95. Sull'autore: Zeitschr. f. rom. Phil. XII, 323 (Stimming). Romanzo di Merlino, traduzione in prosa dal francese, frammento. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXII, 105, 237 (Chabaneau).
 
4. Romanzi d'avventura. Sec. XIV (?). Blandin de Cornoalha, 2394 ottosillabi rimati a coppia. Notizia, testo e glossario: Romania, II, 170 (P. Meyer). Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 92.
 
5. Novelle. Sec. XIII. Flamenca, 8087 ottosillabi rimati a coppia. Testo, analisi grammaticale e letteraria, traduzione e glossario: P. Meyer, Le roman de Flamenca, publié d'après le ms. unique de Carcassonne, Paris, 1865. Castiagilos, di Raimondo Vidal di Bezaudun, circa 458 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, III, 226. Un giudizio d'Amore, di R. Vidal di Bezaudun, 1397 ottosillabi accoppiati. Testo e illustrazioni: Cornicelius, So fo el temps c'om era iays, Berlin, 1888. Novas del papagay, di Arnaut de Carcasses, 300 ottosillabi accoppiati. Testo: Riv. di filol. rom. I, 36 (Stengel), cf. Romania, VII, 327 (Wesselofsky), Zeitschr. f. rom. Phil. II, 498 (Bartsch).
 
6. Favola esopica. Sec. XIII. Faula, di Peire Cardenal, 70 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, II, 189. Frammento di una raccolta di favole, 42 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Romania, III, 291 (Rajna).
 
7. Storia. Sec. XII (?). Chanso d'Antiocha, frammento di 707 dodecasillabi assonanzati in serie monorime chiuse da un bioc. Notizia, testo e traduzione: Archives de l'Orient latin, II, 467 (P. Meyer). Sec. XIII. La crociata contro gli Albigesi, 9578 dodecasillabi assonanzati in serie monorime, chiuse da un bioc, in parte di Guglielmo di Tudela, in parte di anonimo. Testo, traduzione, glossario, illustrazioni storiche e filologiche: P. Meyer, La Chanson de la croisade contre les Albigeois, Paris, 1875-77. Rifacimento in prosa: Hist. génér. du Languedoc, VIII, 1-206. La guerra di Navarra nel 1276, poema di Guglielmo Anelier di Tolosa, in alessandrini a serie monorime terminanti in un bioc. Testo, traduzione e note: Collection de documents inédits pour servir à l'histoire de France, Paris, 1856 (FR. Michel). Relazione della presa di Damiata nel 1219, in prosa. Notizia e testo: Bibl. de l'Éc des chartes, XXXVIII (P. Meyer). Traduzione: Soc. de l'Orient latin, Quinti belli sacri script. minores, Genevae, 1880, II, 167-228 (P. Meyer).
 
II. DIDATTICA.
 
1. Scientifica. Sec. XIII. Lapidario di Marbodo, traduzione in prosa. Notizia e saggio: Jahrbuch, IV, 78 (P. Meyer). Testo: Notices et extraits des manuscrits, V, 689 (P. Meyer). Bestiario moralizzato, in prosa, d'anonimo. Testo: Bartsch, Prov. Lesebuch, 162-6; saggio: Chrest. prov. 333. Di altro, più recente, valdese, forse traduzione del Physiologus, notizia e testo: Montet, Hist. littér. du Vaudois du Piémont, pp. 60, 220-25. Poema del computo, 144 ottosillabi rimati a coppia. Notizia, testo e traduzione: Rev. d. lang. rom. XIX, 157 (Chabaneau). Calendario e predizioni, in prosa. Testo: Suchier, Denk. I, 107.
Sec. XIII. Il Tesoro, di maestro Peire de Corbiac, 840 alessandrini in una sola serie monorima. Testo e illustrazioni: Sachs, Le Trésor de Pierre de Corbiac, Brandebourg, 1859. Il Breviario d'amore, di Matfre Emengaud de Béziers (Ermengaud), cominciato nel 1282 e composto di circa 27000 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Azaïs, Le Breviari d'amor de Matfre Emengaud de Béziers, 1862-81. Libro di Sidrac, in prosa, traduzione. Ms. 1158 della Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. 309. Notizia di altro ms. assai diverso: Rev. d. lang. rom. XXXII, 475, n. 2 (Chabaneau). Sec. XIV. Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, trad. in prosa dal latino, ad uso di Gastone II conte di Foix, con una specie di prologo in versi intitolato Palayts de Savieza (Palaytz). Ms. 1523 5/4 della bibl. di S. Genoveffa a Parigi. Ediz. del prologo: Bartsch, Denk. 57-63.
Sec. XIII. Poema sull'igiene, 448 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Suchier, Denk. I, 201, 529; un ms. non ancora segnalato è il X, 129 della Barberiniana. Trattato di chirurgia, di Ruggero da Parma, messo in prov. da Raimondo d'Avignone, in dodecasillabi a stanze monorime prima di dieci, poi di quattro versi. Ined. nel ms. 878 della bibl. Univ. di Bologna. 
Notizia e saggio: Romania, X, 63, 456 (A. Thomas). Altra traduzione, ma in prosa, della stessa opera, nel ms. D, II, 11 (o II) della bibl. Univ. di Basilea. Sec. XIV. Chirurgia, di Albucasis, tradotta in prosa da un tolosano. Testo: Rev. d. lang. rom. I, I, 301 (Tourtoulon). Anatomia e chirurgia, di E. di Mondeville, trad. in prosa di anonimo. Ined. nel ms. 43 Ashburnh. della Laurenziana.
Sec. XIII. Lo romans dels auzels cassadors, di Daude de Pradas, 3780 ottosillabi rimati a coppia. Nel ms. XLVI, 29 della Barberiniana; pubblicato fino al v. 2720: Sachs, Les auzels cassadors, Brandeburg, [1859?]. Sec. XIV. Trattato di botanica, in prosa. Ined. nel ms. Ashburnh. già Libri 105; v. Romania, XII, 341. Trattato di agrimensura, trad. in prosa di un testo latino attribuito ad Arn. di Villanova. Ined. nel ms. 323 della bibl. di Carpentras.
Sec. XIII. Codice di Giustiniano, traduz. libera del testo latino. Nei mss. spagn. 254 e fr. 1932 della bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 299. Sec. XIV. Trattato di diritto, ined. nel ms. Ashburnh. già Libri 101; v. Romania, XII, 338. Sec. XV. Albre de battalles (batalhas), trad. in prosa dell'opera di Onorato Bonet. Nel ms. 7807 della Bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 401.
Sec. XIII. Las rasos de trobar (razos), di R. Vidal de Bezaudun, e Lo Donatz proensals, di Ugo Faidit. Ediz. con apparato critico: Stengel, Die beiden ältesten provenzal. Grammatiken, Marburg, 1878. Ediz. diplomatica del ms. Landau: Studi di filol. rom. I, 370, II, 93 (Biadene); del ms. di Madrid: Romania, VI, 343 (P. Meyer). Sull'età del Donat: Giorn. stor. d. letter. ital. II, I
(d'Ovidio). Compendio di gramm. provenzale, di Jaufre de Foxa (Foxà). Notizia e testo: Romania, IX, 51, cf. X, 322 (P. Meyer). Doctrina de cort, di Terramagnino da Pisa. Notizia e testo: Romania, VIII, 184 (P. Meyer). Doctrina de compondre dictats. Notizia e testo: Romania, VI, 353 (P. Meyer). Rimario provenzale. Testo: Stengel, op. cit. p. 40 e 105; Biadene, racc. cit. p. 389. 
Arte poetica, frammento. Edizione paleografica: Monaci, Facs. di ant. mss. 3-4. Sec. XIV. Las leys d'amors. Testo e traduzione: Gatien-Arnoult, Monuments de la littérature romane, Toulouse, 1841, I-III. Complementi al testo e illustrazioni sull'origine dell'Accademia di Tolosa: Hist. génér. du Languedoc, t. X (Chabaneau). Glossario provenzale italiano; Stengel, op. cit. p. 88. 
Altro glossario, prov. latino, del sec. XV, ined. nei mss. 7657 e 7685 della bibl. Naz. di Parigi. Altro, prov. italiano, di Onorato Drago: Giorn. di filol. rom. III, 34 (2) (Rajna). 
 
2. Morale. Sec. X o XI. Poema su Boezio, frammento di 258 decasillabi in serie monorime. Ediz paleogr.: Monaci, Facs. di ant. mss. 33-39. Ediz. critica: Hündgen, Kritische Ausgabe des altprov. Boethiusliedes unter Beifügung eines Commentars, Oppeln, 1883. Sec. XII. Insegnamenti morali, di Arnaut de Marueil, circa 300 senarj rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, I, 176. 
Sec. XIII. Insegnamenti morali, di At de Mons. Inediti. Saggi: Diez, Poes. d. Troub. p. 225. Documentum honoris, di Sordello mantovano, 1327 ottosillabi rimati a coppia, con un bioc in fine. Analisi e testo: Atti del R. Istit. Veneto di scienze, lettere ed arti, ser. VI, t. V (Palazzi). Trattato delle quattro virtù cardinali, di Daude de Pradas, 1810 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Stickney, The romance of Daude de Pradas on the four cardinal virtues, Florence, 1879. Romans de mondana vida, di Folquet de Lunel, 538 ottosillabi a serie ineguali di coblas crozadas. Testo: Eichelkraut, Der Trob. Folquet de Lunel, Berlin, 1872, p. 26. Epistole, di Giraut Riquier, in ottosillabi o in senarj rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, IV, 100, 123, 125, 140. Epistola, di Matfre Ermengaud de Beziers, alla sorella, 138 decasillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 81. Libre de Senequa o lo Savi, 867 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 192. Altro ms. nella Chigiana: C, V, 151. Proverbj, di Guglielmo di Cerveira, 1469 quartine di senarj a rime incrociate. Notizia e testo: Romania, XV, 25 (A. Thomas). Coblas esparsas, di Bertran Carbonel, 70; di Guglielmo de l'Olivier, 76. Testo: Bartsch, Denk. pp. 5, 26. Arlabecca, 140 ottosillabi e quadrisillabi alternati. Testo: Bartsch, Denk. p. 75, cf. Jahrbuch, V, 393 (P. Meyer). Sec. XIV. Poemetto sull'avarizia. Notizia e testo: Romania, I, 417 (P. Meyer)
 
3. Descrittiva e allegorica. Sec. XII. Insegnamenti per le dame, di Garin lo Brun, senarj rimati a coppia. Mss. nei canzonieri G e N. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 89. Sull'autore: Jahrbuch, III, 399 (Bartsch). Insegnamenti pei nobili, di Arnaut de Marsan, nella forma dei precedenti. Ms. nel canz. R. Saggi: Mahn, Werke, III, 366. Insegnamenti pei giullari, di Giraut de Cabreira. Notizia e testo con comento: Milà y Fontanals, De los Trovadores en España, p. 265. Sec. XIII. Insegnamenti pei giullari, di Giraut de Calanson. Testo: Bartsch, Denk. p. 94. Insegnamenti pei giullari, di Bertran de Paris de Roergue. Testo: Bartsch, Denk. p. 83. Petizione in nome di un giullare, fatta da Giraut Riquier al re di Castiglia. Testo: Mahn, Werke, IV, 163. Declaracio, di Alfonso X re di Castiglia, sulla precedente petizione. Testo: Mahn, Werke, IV, 182. Sec. XIII. Ensenhamen del escudier, di Amanieu de Sescas (des Escas), 471 senarj rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 101. Ensenhamen de la donzela, del medesimo, 511 versi come i precedenti. Testo: Milà y Fontanals, Trovad. en España, p. 416. Insegnamenti sulle donne, di Serveri de Girona, 559 versi come i precedenti. Testo e notizia: Suchier, Denk. I, 256, 539. Sec. XIV. Ensenhamen del guarso, di Lunel de Monteg, 382 versi ottosillabi e quadrisillabi alternati. Testo: Bartsch, Denk. p. 114. 
Sec. XIII. Sul decadimento della poesia, di R. Vidal de Bezaudun, circa 1728 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. 144. Allegoria d'amore, di Peire Guillem, oltre 400 ottosillabi rimati a coppia, con qualche bioc. Testo, con qualche lacuna: Raynouard, Lex. rom. I, 405. La corte d'Amore, di anonimo, 1730 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XX, 157 (Constans). Il castello d'amore, d'anonimo, frammento di 188 settenari in coblas continuadas. Notizia, testo e traduzione: A. Thomas, Chastel d'amors, Toulouse, 1889.
 
III. LIRICA.
 
1. Catalogo di tutti i trovadori conosciuti: Histoire génér. du Languedoc, 1875, X (Chabaneau). Repertorio delle poesie trovadoriche: Bartsch, Grundriss zur Geschichte der prov. Literatur, Elberfeld, 1872, p. 97.
2. Raccolte manoscritte: A (= 5232 della bibl. Vaticana), descrizione, indice ed estratti: Archiv für das Studium der neueren Sprachen, XXXIV, 141, 161, XXXIII, 312, 434 (Grüzmacher); cf. Jahrbuch, XI, 19 (Bartsch). 
Saggio paleografico: Facs. di ant. mss. 1-2; edizione diplomatica: Studj di filol. rom. III (Packscher e De Lollis). Aa (v. M) identico con A per il contenuto e proveniente dallo stesso archetipo. 
B (= 1592, ant. 7614, della bibl. Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catalogue des mss. franç. I, 264.
C (= 856, ant. 7226, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 129. 
D, D1, D2, D3, d (= IV, 163 della Estense di Modena); descrizione, indice, estratti: Sitzungsber. d. philosoph.-histor. Classe d. k. Akad. d. Wiss. di Vienna, LV, 339 (Mussafia).
E (= 1749, ant. 7698, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 304.   
F (= I, IV, 106 della Chigiana); descrizione e indice: Jahrbuch, XI, 24 (Bartsch); edizione diplomatica: Stengel, Die prov. Blumenlese d. Chigiana, nach dem gegenwärtig verstümmelten Original u. d. vollständigen Copie der Riccardiana, nebst Bemerkungen, Varianten, einer Concordanz sowie einer Inhaltsangabe der Parisianer Nat.-Hs. 15211, Marburg, 1878. 
Fa (= 2981 della Riccardiana di Firenze); ediz. diplomatica: v. sotto F. 
G (= R, 71 sup. della Ambrosiana di Milano); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXII, 389, XXXV, 100 (Grüzmacher).   
H (= 3207 della Vaticana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXIV, 385 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 21 (Bartsch); ediz. diplomatica: preparata per gli Atti della R. Accad. dei Lincei (Kehrli e Gauchat).   
I (= 854, ant. 7225, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 119.
J (= 776, F, 4 della Magliabechiana di Firenze); descriz. indice ed estratti: Riv. di filol. rom. I, 25 (Stengel).
K (= suppl. fr. 2032 della Naz. di Parigi, già Vat. 3204); di contenuto identico con I e proveniente dallo stesso archetipo; notizia: Raynouard, Choix, II, CXLVIII.
L (= 3206 della Vaticana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXIV, 419 (Grüzmacher).
M (= 12473, già suppl. fr. 2033, della Naz. di Parigi, già Vat. 3794; legato insieme con Aa); identico per il contenuto con g.
N (= 8335 della bibl. Fenwick di Cheltenham, già Mac-Carty di Tolosa); descriz. e indice: Riv. di filol. rom. II, 49, 144 (Suchier); estratti: Rev. d. lang. rom. XX, XX, 121, 157, 209, 261 (Constans).
N2 (= 1910 della bibl. di Cheltenham, già Phillipps); descriz. indice ed estratti: Rev. d. lang. rom. XIX, 261, XX, 105 (Constans).   
O (= 3208 della Vaticana); descriz. ed ediz. diplomatica: Atti della R. Accad. dei Lincei, Cl. filol.-stor. ser. IV, vol. II (De Lollis).
P (= 42, pl. XLI, della Laurenziana di Firenze); descrizione, indice ed estratti: Archiv, XXXIII, 299 (Grüzmacher); ediz. diplomatica: Archiv, XLIX, 53 (Stengel)   
Q (= 2909 della Riccardiana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXIII, 412 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 9, e Zeitschr. f. rom. Phil. IV, 502 (Bartsch).   R (= 12543, già La Vall. 14 e d'Urfé, della Naz. di Parigi); descriz. indice ed estratti: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXXI, 412 (P. Meyer).
S (= 269 Douce della Bodlejana di Oxford); descriz. ed indice: Archives des missions scientifiques, ser. II, t. V, 251 (P. Meyer).
T (= 15211, già suppl. fr. 683, della Naz. di Parigi); notizia: Raynouard, Choix, II, CLIX; contenuto e riscontri: Stengel, Die prov. Blum. d. Chig. p. 1 e 75.   
U (= 43, pl. XLI, della Laurenziana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 288 (Grüzmacher); cf. Jahrbuch, XI, 5; ediz. diplomatica: ivi, XXXV, 363 (Stengel).
V (= XI della Marciana di Venezia); notizia: Archiv, XXXV, 99 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 59 (Bartsch); ediz. diplomatica: ivi, XXXVI, 379.
W (= fr. 844, ant. 7222, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 98.
X (= fr. 20050, già S. Germain 1989, della Naz. di Parigi).
Xa (= 465 della Ambrosiana); descriz. e indice: Archiv, XXXII, 423 (Grüzmacher).
Y (= fr. 795, ant. 7192, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 83.
Z (= fr. 1745, ant. 7693, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 303.   
a (= 2814 della Riccardiana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 427.   
b (= XLVI, 29, ant. 2777, della Barberiniana); descriz. e indice: Jahrbuch, XI, 32 (Bartsch).   
c (= 90, pl. XC, inf. 26 della Laurenziana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 427, cf. Jahrbuch, XI, 8 (Bartsch).   
ca (= posseduto dal prof. Stengel); notizia: Zeitschr. f. rom. Phil. I, 389 (Stengel).   
d (v. D).   
e (= XLV, 59 della Barberiniana); descriz. e indice: Jahrbuch, XI, 37.   
f (= fr. 12472 della Naz. di Parigi, già Giraud); descriz. indice estratti riscontri: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXX, 245 (P. Meyer), cf. Zeitschr. f. rom. Phil. IV, 353 (Bartsch).   
g (= 3205 della Vaticana); descriz. e indice: Archiv, XXXV, 84 (Grüzmacher).   ga (= 1290 della bibl. Univ. di Bologna); descriz. e contenuto: Sitzungsber. d. phil.-ist. Cl. d. k. Akad. d. Wiss. di Vienna, LV, 447 (Mussafia).
h (= ms. posseduto dal prof. Gil y Gil della Univ. di Saragozza); descriz. e indice: Rev. d. lang. rom. X, 225 (Milà y Fontanals).
i (= 48 della bibl. Reale di Copenagen : Copenhagen); descrizione ed ediz. diplomatica: Zeitschr. f. rom. Phil. I, 387 (Stengel).
Stravaganti, frammenti, ecc.: Bartsch, Grundriss, p. 30; Rev. d. lang. rom. XIII, 51 (Milà  y Fontanals); Studj (studii) di filol. rom. V, 1 (Rajna).   
 
3. Classificazione dei canzonieri. Ricerche e tentativi: RStudien, II, 337-670 (Gröber); dubbi: Romania, VI, 476 (P. Meyer); metodologia: Zeitschr. f. rom. Phil. III, 409 (Bartsch); cf. Canello, Vita e opere di Arn. Daniello (Arnaldo, Arnaut, Arnaud Daniel), Halle, p. 76.
 
4. Raccolte a stampa. Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, Paris, 1816 (edizione da Ramón Guimerá Lorente). 
[Rochegude,] Le Parnasse Occitanien, Toulouse, 1819. 
Raynouard, Nouveau choix d. poés. orig. d. troub. (Lexique roman, I), Paris, 1844. (edizione da Ramón Guimerá Lorente)
Mahn, Die Werke der Troubadours in (prov.) Provenzalische Sprache, Berlin, 1846-86.
Delius, Ungedruckte prov. Lieder, Bonn, 1853.
Mahn, Gedichte der Troubadours in prov. Sprache zum ersten Mahl (Mal) und treu nach den Handschriften herausgg. (herausgegeben), Berlin, 1856-73. Barstch (Bartsch), Denkmäler der provenzalischen Literatur, Stuttgart, 1856; 
Chrestomathie provençale, Elberfeld, 1868; 4a ed. 1880. Suchier, Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, Halle, 1883. Chabaneau, Poésies inédites des troubadours du Périgord, Paris, 1885 (Rev. d. lang. rom. XX, 53 - XXVIII, 156). Schultz, Die prov. Dichterinnen, Leipzig, 1888. Noulet & Chabaneau, Deux manuscrits provençaux contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire de Ladils et d'autres poètes de l'école toulousaine, Paris, 1888. Gatien Arnoult, Las Joyas del gay saber (Monuments de la littér. romane, Paris, 1843-49, t. IV). Chabaneau, Poésies inédites de divers troubadours (Rev. d. lang. rom. XXXII, 550 e segg.).
Una raccolta di liriche rimaste inedite si sta anche preparando dai proff. Appel ed E. Levy.
Per la bibliografia dei singoli trovadori v. Körting, Encyklopädie u. Methodologie d. roman. Phylologie, III, 467.

5. Biografie e storia letteraria dei trovadori. 
Nostradamus, Les vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux, Lyon, 1575.
Traduzione italiana dell'opera predetta, con annotazioni critiche a ciascuna vita, correzioni e supplementi da mss. di biblioteche italiane: Crescimbeni, Comentarii all'istoria della volgar poesia, vol. II. Ricerche sulle fonti del Nostradamus: Jahrbuch, XIII, 1 (Bartsch); Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXX, 257, 476, 481, 664; XXXI, 458 (P. Meyer). Bastero,
La crusca provenzale... 
(edizione da Ramón Guimerá Lorente) aggiuntevi alcune memorie o notizie istoriche intorno agli antichi poeti provenzali... cavate da' mss. Vaticani, Laurenziani e altronde, Roma, 1724. 
[Millot e Sainte Palaye,] Histoire littér. des troubadours, Paris, 1774. 
Barbieri (+ 1574), Dell'origine della poesia rimata, Modena, 1790.
A. W. Schlegel, Observations sur la langue et la littér. provençales, Paris, 1818. Diez, Beiträge zur Kenntniss der romantischen Poesie [über die Minnehöfe], Berlin, 1825. Diez, Die Poesie d. Troubadours, Zwickau, 1826; nuova ediz. annotata dal Bartsch: Leipzig, 1883. Diez, Leben u. Werke d. Troub. Zwickau , 1829; nuova ediz. annotata dal Bartsch : Leipzig, 1882.
[Galvani,] Osservazioni sulla poesia dei trovatori, Modena, 1829. Galvani, Fiore di storia letteraria e cavalleresca della Occitania, Milano, 1845.
Fauriel, Hist. de la poésie provençale, Paris, 1846.
Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona, 1861.
Azaïs, Les troubadours de Béziers, ivi, 1869. 
P. Meyer, Les derniers troubadours de la Provence, Paris, 1871 (Bibl. d. 
l'Éc. d. chartes, XXX e XXXI); De l'influence des troubadours sur la poésie des peuples romans, Paris, 1877 (Romania; V). 
Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale publiées intégralement pour la première fois avec une introduction et des notes, accomp. de textes latins, provençaux, italiens et espagnols concernant ces poètes, &c. Toulouse, 1885 (Devic et Vaissette, Hist. génér. de Languedoc, ediz. 1875, t. X). 
Schultz, Die prov. Dichterinnen, Leipzig, 1888. 
Vaschalde, Hist. des troubadours du Vivarais, du Gévaudan et du Dauphiné, Paris, 1889.
Sui trovadori in Italia v. ancora: Graf, Provenza e Italia, Torino, 1877. 
A. Thomas, Francesco da Barberino et la littér. prov. en Italie au moyen âge, Paris, 1883. Alla corte d'Este: Memorie d. R. Accad. di scienze, lettere ed arti 
di Modena, II, 128 (Cavedoni). Alla corte di Monferrato: Giornale ligustico, V, 241, (Desimoni). Nella Marca Trevigiana: Propugnatore, XVIII, I, 149 (Casini). Sui trovadori italiani v. ancora: Zeitschr. f. rom. Phil. VII, 175-235 (Schultz), cf. Giorn. stor. d. letter. ital. II, 395 (Casini), Giorn. ligust. XIII, 321 (Desimoni).
Altre indicazione nella bibliografica sopra citata, c. XIII, r. 21.
 
6. Poetica. Bartsch, Die Reimkunst der Troubadours: Jahrbuch, I, 171. Maus, Peire Cardenals Strophenbau in seinem Verhältniss zu dem anderer Trobadors, nebst einem Anhang enthaltend alphabetisches Verzeichniss sämmtlicher Strophenformen der prov. Lyrik (Stengel, Ausg. u. Abh. V). 
Pleines, Hiat und Elision im Provenzalischen (Ausg. u. Abh. L). 
Römer, Die volkstümlichen Dichtungsarten der altprov. Lyrik (Ausg. u. Abh. XXVI). Sull’alba : Zeitschr. f. rom. Phil. IX, 407 (Stengel); Studi di filol. rom. II, 67 (Rajna). Sul serventese, riassunto delle varie opinioni circa l'origine: Romania, VII, 625 (P. Meyer). Sulla tenzone : Selbach, Das Streitgedicht in d. altprov. Lyrik (Ausg. u. Abh. LVII). Sui lays: Zeitschr. f. rom. Phil. II, 70 (Bartsch).
 
IV. DRAMMATICA.
Sec. XIV: Ludus stultorum, latino e provenzale. Testo: Ducange, Glossarium mediae et infimae latinitatis (ed. Henschel), III, 959. Illustrazione: Du Tilliot, Mémoires pour servir à l'histoire de la fête des foux qui se faisoit dans plusieurs églises, Lausanne & Genève, 1751.

Lexique roman, A + Index

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine.



A.


A, s. m., voyelle, première lettre de l' alphabet, a.

Car la prima lettra d'amor 

Apellon A.

P. Milon: En amor trob.

Car ils appellent A la première lettre d' amour.

Fenisson en A estreig.

Gramm. provenç.

Finissent en A bref.

Loc. Pos no sabes A ni B,

Com mostraras autres ni me?

Trad. d'un Évang. apocr.

Puisque tu ne sais a ni b, comment enseigneras-tu les autres et moi?

Anc. Fr. Mais en latin le bon abbé

N' y entendoit ni a ni b.

Du Bellay, p. 471.

A, troisième personne du verbe AVER, au présent du singulier de l' indicatif, voyez AVER.

A, préposition, vient d' AD ou d' AB et A latins, et quelquefois d' AB roman.

D' AD latin:

S'a lieis non platz que m man A se venir.

Berenger de Palasol: De la gensor.

S'il ne lui plaît qu'elle me mande venir à elle.

D' AB, d' A latins:

A mainz homes aug amor acusar.

Aimeri de Péguilain: Totz hom.

Par plusieurs hommes j' entends accuser l' amour.

D' AB roman; voyez AB.

Coms, A honor non podetz mais jorn viure.

Montant Sartre: Coms de Tolsan.

Comte, vous ne pouvez désormais vivre avec honneur.

A, préposition romane, est resté dans la contraction qui a formé les articles AL, ALS, AS.

Quelquefois il reçoit, par euphonie, le D ou le Z devant les mots qui commencent par une voyelle.

Atressi cum la candela

Que si meteyssa destrui,

Per far clardat AD autrui.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Ainsi que la chandelle qui se détruit elle-même, pour faire clarté à autrui.

Que mantas vez lo jorn non posc tener

C' AZ una part non an totz sols plorar.

Folquet de Marseille: Meravil me.

Que plusieurs fois le jour je ne puis tenir que je n' aille tout seul pleurer à un coin.

Cette préposition indique ou caractérise plus ou moins expressément divers rapports, tels que:

1. Direction, tendance, but, fin.

Mand e tramet salut A vos.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Envoie et transmet salut à vous.

Hueimais es Antecritz.

AL dan del mon issitz.

G. Faidit: Era nos sia.

Désormais l' Antecrist est sorti pour le dommage du monde.


2. Relation.

E pueis montest de rossin A destrier,

No fesetz colp d' espaza ni de lansa.

T. d' Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Et depuis que vous vous élevâtes du roussin au destrier, vous ne fîtes coup d' épée ni de lance.

A tals vassals, tal senhor. Aimeri de Péguilain: Li fol.

à tels vassaux, tels seigneurs.

3. Personnalité, appartenance.

Poiria nos A amdos enuiar,

A me del dire, A vos del escotar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Il pourrait nous ennuyer à tous deux, à moi du dire, à vous de l' écouter.

Bertrans, la filha AL pros comte Raimon

Degra vezer qu' il gensa tot lo mon.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.

Bertrand, la fille au preux comte Raimond devrait voir qu' elle charme tout le monde.

Que vol la terr' A mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Qu' il veut la terre de mes enfants.

4. Attribution, indication.

Baptejavan AL nom de Yeshu Xrist. La nobla leyczon.

Ils baptisaient au nom de Jésus-Christ.

Ad honor del cors sanct faria una capella.

V. de S. Honorat.

Ferait une chapelle en l' honneur du corps saint.

A las obras pareis.

Bertrand de Born: Nostre senher.

Aux œuvres il paraît.


5. Espèce, qualité.

Qu' era forniers que escaudava lo forn A coser lo pan.

V. de Bernard de Ventadour.

Qui était fournier qui échauffait le four à cuire le pain.

6. Manière, état.

A genolhos sopleyan humilmen.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy.

Suppliant humblement à genoux.

Anar A pe, A ley de croy joglar.

Tenson d' Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Aller à pied, à la manière de vil jongleur.

7. Destination.

Era mercadiers que tenia draps A vendre.

V. d' Aimeri de Peguilain.

Il était marchand qui tenait draps à vendre.

Favas A desgranar.

Marcoat: Mentre.

Fèves à écosser.

8. Moyen, cause, effet.

Ades pueg A plena vela.

Rambaud d' Orange: Una chansoneta.

A présent je monte à pleine voile.

Vengron sas donzelas AL crit, e demanderon:

Qu'es aisso?

V. de Pierre Vidal.

Ses demoiselles vinrent au cri, et demandèrent; Qu'est-ce?

Pero us d' els mi veira A son dan.

Blacasset: Gerra mi play.

Pour cela un d' eux me verra à son dommage.

9. Temps, époque, circonstance de temps.

A quascun jorn de l' an...

Com par neus A Nadal.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

à chaque jour de l' an... comme paraît neige à Noël.

Ges AL premier an no val gaire,

Mas AL ters torna de bon aire.

Deudes de Prades. Auz. cass.

à la première année, il ne vaut guère, mais, à la troisième, il devient de bonne qualité.

AL premier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.

Au premier jet je perds mon épervier.

10. Localité, circonstance de lieu.

Vendre tot quant avion A Berniz. Titre de 1168.

Vendre tout ce qu'ils avaient à Bernis.

A la fontana del vergier...

A l' ombra d'un fust domesgier

Trobei sola.

Marcabrus: A la fontana.

Je la trouvai seule à la fontaine du verger, à l' ombre d'un arbre domestique.

A doas leguas lonhet d' aqui.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il s' éloigna de là à deux lieues.

Nos encontrem, AL pas de Belestar,

XII lairos.

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Nous rencontrâmes, au passage de Belestar, douze voleurs.

11. Ordre, rang.

Un A un los avia pres. Roman de Jaufre, fol. 23.

Il les avait pris un à un.


Pilatz s' aset e sa cadeira, (cadiera, cadira, cátedra: silla)

E li autre AD una tyeyra.

Trad. de l' Évangile de Nicodème.

Pilate s' assit en sa chaire, et les autres à une même file.

Qu'el met' AL latz sanh Johan.

Bertrand de Born: Mon chant.

Qu' il le mette au côté de saint Jean.

12. Mesure, poids, quantité, valeur, capacité.

Richartz mettra A mueis e A sestiers

Aur et argent.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Richard fournira à muids et à setiers l'or et l' argent.

E metrai hi blasmes e deshonors

E tracions A miliers e A cens.

P. Cardinal: Un sirventes.

Et j' y mettrai les blâmes et les déshonneurs et les trahisons à milliers et à cents.

Faita d'un nov talh presan,

A compas et A guaran.

Gaubert Moine de Puicibot: Uns joys.

Faite d'une nouvelle taille distinguée, à compas et à proportion.

E fara m canuzir A flocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Et me fera blanchir à flocons.

A, préposition romane, se traduit ordinairement par A dans les langues

de l' Europe latine, mais il a quelquefois le sens exact ou approximatif d' autres prépositions, dont les principales sont:

1. Après.

E mot A mot no li contatz.

Roman de Jaufre, fol. 24.

Et ne lui racontez mot à mot.

Anc. Fr. Que je conte un à un les astres radieux...

Les desrompt pièce à pièce.

Desportes, premières œuvres, fol. 108 et 223.

CAT. Torsetz los li un á un tots. Trad. catalane dels auz. cass.

ESP. Enna corte poc á poco te faras connoscer.

(N. E. En la corte poco a poco te harás conocer; darás a.)

Poema de Alexandro, cop. 369.

PORT. Tirando peca á peca...

a poucos dios morreo.

Barros, Decad. I, l. III, cap. 9; l. I, cap. II (o 11).

IT. a morte al ciel s' annidi.

Buonarotti, Rime, 29.


2. Avec, voyez AB.

De totas parts y venon A gran joya.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

De toutes parts y viennent avec grande joie.

Fas A la gent un covinent novelh.

P. Cardinal: Tos temps azir.

Je fais avec la gent un traité nouveau. (convenientia)

ANC. FR. à plours et à larmes leur conta la grant doleur... Le lia fortement à un arbre à quatre fors hars torses... Et se conseilla Kalles à sa gent... Et s'en retournèrent à grans proies et à grant gaing.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 269, 302, 297; et III, p. 275.

Il les tenroient à bonne foi.

Ville-Hardouin (Villehardouin), p. 12.

Le col li prit à ses deus meins.

Marie de France, t. 1, p. 322.

Vilains et de mauvès afere

Ne pot à els nul marchié fere.

Fabl. Et cont. anc. t. IV, p. 2.

CAT. Convinença que... havra feta á mercaders o á sos mariners. Consolat de la mar, cap. 209.

ESP. Recebidas las duenas á una grant ondranza...

á tant grant ondra ellas á Valencia entraban...

En buenos cavallos á petrales é á cascabeles

E á cuberturas de cendales.

Poema del Cid, v. 1586, 1617, 1516, 1517.

PORT. Estou a mil nós atado.

A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. I.

Pedindo a altas voces a Deos misericordia.

Lucena, V. de P. Fr. Xavier, liv. X, cap. 2.

IT. a fidanza richiederò... a gran fatica si, levò di terra.

Boccaccio, Decameron, III, 2; et IX, 9.

E comandò che l' amassero a fede.

Dante, Parad., II.

Voyez la Grammaire comparée des langues de l' Europe latine, p. 319.


3. Auprès de.

E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn A font o A riu.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Et il me plaît bien là en été que je me repose auprès de fontaine ou auprès de ruisseau.

ANC. Fr. Après que Themistocles, dechassé premierement d' Athenes et depuis de toute la Grece, fut retiré au roi des Perses.

Macault, Trad. des apopht. fol. 294.

CAT. Encara al flum non era... al flum Granico combatut avem.

Trad. catal. de Quinte-Curce, lib. 4.

ESP. Sedien á los sos pies.

V. de S. Millán, cop. 261.

PORT. … E quanto mais á fonte

Se chega, tanto mais verde parece.

A. Ferreira, Egloga I.

IT. Messer Lancialotto combattea un giorno a una fontana con un cavaliere. Cento novelle antiche, nov. 42.


4. Comme, en qualité de.

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni A drogomans.

P. Cardinal: Per folhs.

S' ils veulent Français et Picards en qualité de seigneurs et comme interprètes.

Ieu lo jutge per dreg A traydor.

T. de Gui d' Uizel et de M. de Ventadour; Gui d' Uiselh.

Je le juge justement comme traître.

ANC. FR. Deus t'a enuint à prince et a rei.

Anc. trad. des livres des Rois, fol. II (o 11).

à segnur lo volrunt aveir.

Marie de France, t. II, p. 123.

Là fu li enfes enoinz e coroné à roi par la main de l' apostoile Adrien.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 129.

à fol et à mauvés s' encuse

Qui ceste requeste refuse.

Nouv. Rec. de Fabl. et cont. anc., t. II, p. 188.

CAT. Lo que havem pres e prenem á molta e singular complascencia.

Capmany, Collect. diplom. t. 1, p. 305.

Y á burla no os tingau.

Vic. Garcia, Quintillas, p. 63.

ESP. No lo tenga á mal. Poema del Cid, v. 985.

PORT. O teve a máo Sinal. Moraes, Palmeirim, l. 1.

IT. Ella si governava a republica. Novelle inedite, p. 131.

Quelli che riceve a figliuoli. Guittone d' Arezzo, Lett. 3.

5. Contre.

Estiers no m puesc A sas armas defendre.

Richard de Barbezieux: Be volria.

Autrement je ne puis me défendre contre ses armes.

ANC. FR. à renart de rien ne tenciez.

Roman du Renart, p. 256.

CAT. E 'l falco gran batayla rendon

á selhs qui lurs auzelos prendon.

Trad. catal. dels auz. Cass.

(N. E. Daude de Pradas, Deudes de Prades, dels auzels cassador. 

Quien compare la lengua de Daude con la traducción catalana verá que el catalán era la misma lengua, la plana lengua romana, romance, occitano, provenzal, etc. https://choixpoesies.blogspot.com/2023/10/deudes-daude-prades-pradas.html )


ESP. Este lidiare á tod' el mas ardido.

Poema del Cid, v. 3372.

á Dios non se defienden nin carceres nin cuebas.

(N. E. A Dios no se defienden ni en cárceles ni en cuevas.)

Vida de S. Domingo de Silos, cop. 713.

PORT. He ter o sprito armado á má fortuna.

A. Ferreira, Castro, acto V, sc. 1.

IT. Che l' apressar' a terra

A nave è mortal guerra...

Che mal non fieri a scoglio.

Barberini, Docum. D' amore, p. 263 et 270.


6. DE.

Filla 's AL rei qui a grant poestat.

Poëme sur Boece.

Elle est fille du roi qui a grande puissance.

Qu' A sa vida be non cantet.

P. d' Auvergne: Chantarai.

Qui de sa vie ne chanta bien.

ANC. FR. Sez-tu que soies fille à roi?

Fabl. et cont. anc., t. IV; p. 155. 

Congié prist à son manage.

Roman du Renart, t. II, p. 44.

à une voiz tuz s' escrioient.

Marie de France, t. II, p. 458.

CAT. Si algun mariner fugirà á nau o á leny, pus que aura rebut son loguer. Consolat de la mar, cap. 228.

Esp. Besan las manos al rey don Alfonso. Poema del Cid, v. 3469.

PORT. Dom João beijou a mão a el rey.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Per servo star' a così gran signore.

Barberini, Docum. d' amore, p. 101.


7. Devant, en présence de.

Cantatz ma canson voluntiers

A la reyna dels Normans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Chantez ma chanson volontiers devant la reine des Normands.

Coma la pols futz AL ven.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.

Comme la poussière fuit devant le vent.

E qui 'l papa pogues citar

A maior de se, fora gen.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Et qui pourrait citer le pape devant plus grand que lui, ce serait beau.

Car A mos heylls veg veramen (N. E. nueva versión de uelhs; ojos)

Te per cui aurem salvamen.

Trad. de l' Évangile de Nicodème.

Car devant mes yeux je vois vraiment toi par qui nous aurons salut.

ANC. FR. à lui s' encline la cort tote.

Roman du Renart, t. I, p. 338.

CAT. C' apres meta 'l hom al solell.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. Buelven coma hoja al viento.

(N. E. Vuelven como hoja al viento.)

P. Torrellas, Canc. gen.

PORT. Isto se obrava aos olhos do governador.

J. F. de ANDRADA, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. E poi a miei occhi veggenti

Sputò fuor dell' elmetto quattro denti.

Burchiello, part. I, son. 129.

Stava in una grotta al sole. Cento novelle antiche, nov. 63.


8, DANS, EN.

E platz mi A ric hom franqueza.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Et la franchise me plaît en un homme puissant.

Qu' A Bezers fesetz faire

Mout estranh mazel.

G. Figueiras: Sirventes.

Que dans Béziers fîtes faire très étrange carnage.

Que chantarai A despieg de trachors.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que je chanterai en dépit des traîtres.

ANC. FR. Mès il meisme les va querre 

à plain et à bois.

Roman du Renart, t. I, p. 335.

CAT. Entant al mon ha durat est engan...

E port' al cor sens fum continu foch.

Ausias March: Lo tot es; Alt et amor.

(N. E. Raynouard cita a Ausias como lengua catalana; no sé si conocería a Bonifacio Ferrer, a Isabel de Villena, etc.)

Esp. Todos esa noch (noche) fueron á sus posadas.

Poema del Cid, v. 2192.

PORT. E o peito le passou de banda a banda.

Camoens, Oitav, VII, 68.

IT. E tutto ciò è nulla anco a paraggio.

Guittone d' Arezzo, Lett. 10.

I pesci notar vedean per lo lago a grandissime schiere:

Boccaccio, Decameron, VII, 3.

En li suoi vietò terrena grandezza e la biasma a tutti.

Guittone d' Arezzo, Lett. 1.


9. Envers, a l' égard de.

Qu' A totas sui bos e francx e privatz.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Qu' envers toutes je suis bon et franc et apprivoisé.

Qu' A son senhor fassa en re fallimen.

G. de Montagnagout: Per lo mon.

Qu' envers son seigneur il ne fasse faute en rien.

Lo coms d' Anjou es ses merce

ALS Proensals.

Paulet de Marseille: L'autr'ier.

Le comte d' Anjou est sans merci à l' égard des Provençaux.

Mos chantars es enueg ALS enoios,

Et ALS plazens plazers.

P. Cardinal: Ricx hom.

Mon chanter est ennui à l' égard des ennuyeux, et joie à l' égard des joyeux.

ANC. FR. Sages soies et acointables...

Et as grans gens et as menues.

Roman de la Rose, v. 2109.

CAT. De que son tengutz los mercaders als senyors de las naus.

Consolat de la mar, cap. 238.

(N. E. El catalán mantendrá el plural en AS incluso después de Pompeyo Fabra. Ahora se usa el plural en ES, como ya hacía la lengua valenciana siglos antes.) 

ESP. Falso á todos è mas al criador.

Poema del Cid, v. 3399.

PORT. Facendo do merecimamento dos homens estimação tam justa que nem á conveniencia, nem ao estado ficava devedor.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Ad ogni mancanza pieno ristoramento...

a quelli Dio s' ira forte che peccando

non li fragella.

Guittone d' Arezzo, Lett. 3.


10. Lors de, au moment de.

Quar hom conoys los amics fenhedors

E los verays A las coytas maiors.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Car on connaît les amis feints et les véritables lors des malheurs plus grands.

Seran complit VII ans AL prim erbatge.

Cadenet: Ab leyal.

Sept ans seront accomplis lors de la première herbe.

ANC. FR. Au departir fu li dels granz.

Roman du Renart, t. II, p. 44.

CAT. Ell al entrar porta molt gran dolsor.

Ausias March: Molt me par. 

Al ser donaretz l' á menjar de carn.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. á la salida de Valencia mis fijas vos di yo... 

Al exir de Salon mucho ovo buenas aves.

Poema del Cid, v. 3273 et 867.

PORT. Ao romper das lanças foi tamanho estrondo que parecia que todo Londres se arruinava. Moraes, Palmeirim, part. II, l. 46.

IT. Ad ogni passo di lana filata, che al fuso avvolgeva, mille sospiri... gittava. Boccaccio, Decameron, IV, 7. 

Tu mi darai mille livre al primo piatto que tu vincerai.

Cento novelle antiche, nov. 53.


11. PAR.

Qu' adoncs n' aug tan A quascun de ben dir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Qu' à présent j' en ouïs dire tant de bien par chacun.

Et A manh nesci, ab fol parlar,

Ai ja vist trop ben son pro far.

G. Adhemar: Ieu ai ja vist.

Et par maint ignorant, avec un fol parler, j'ai déjà vu très bien faire son profit.

Aras vei possezir

A clercx la senhoria.

P. Cardinal: Li clerc si fan.

Maintenant je vois posséder par les clercs la domination.

Pren l' ALS cabelhs.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

(N. E. Si Ramon Vidal, de Besalú, catalán, escribía en catalán; 

¿cómo se traduciría “pren l' als cabelhs” al occitano? Pregunten en alguna escuela de infantil de Cataluña, por ejemplo, en Vielha.)

Il le prend par les cheveux.

ANC. FR. Si faz-je, à la foi que je doi:

A-je corone? Oïl, par foi.

Roman du Renart, t. I, p. 125.

Toutes leurs choses prenoit et ravissoit à force et sanz raizon.

Rec. des hist. de Fr. t. III, p. 261.

Qui à force l' en ad menée.

Marie de France, t. II, p. 72.

CAT. No seria ni fora perduda als dits mercaders, ans al dit senyor de la nau. Consolat de la mar, cap. 44.

ESP. Que no puede ser tomada 

á fuerza mi fortaleza

Ni á traycion.

Gómez Manrrique, Canc. gen.

PORT. Dito foi a um grande sabio: Casa cum igual.

A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. 3.

IT. Le cautele provate

a voi che navigate.

Barberini, Docum. d' amore, p. 256.

C'est surtout après quelques verbes, tels que laissar, far, etc.

Qu'eu no us fassa lauzar A tota gent.

La dame Castelloze: Amic s' ie us.

Que je ne vous fasse louer par toute gent.

E s'en laisset ALS sieus trahir e vendre.

Bernard d' Auriac: Be volria.

Et s'en laissa trahir et vendre par les siens.

ANC. FR. Fere vos feré grant homage

As chevaliers de mon parage.

Roman du Renart, t. II, p. 196.

CAT. E jaquiran possehir als asseguradors las quantitats.

Capmany, Collect. diplom. t. I, p. 387.

ESP. á los Judios te dexeste prender.

(N. E. Por los judíos te dejaste prender.)

Poema del Cid, v. 348.

PORT. Nem dar a entendre ao mundo que fazia tanto caso de la guerra.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Se non mi fa cridare merce a cento baroni ed a cento cavalieri ed a cento dame e a cento donzelle...

S' era lassato ingannare a uno alchimista.

Cento novelle ant., nov. 61 et 74.


12. Pendant, Durant.

Que us am A tota ma vida.

G. Figueiras : L'autr'ier.

Que je vous aime pendant toute ma vie.

No 'ls poiria mostrar A totz mos jorns vivenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je ne les pourrais montrer pendant tous mes jours vivants.

ANC. FR. Avez-vous intention de me demourer à année devant mon chastel? Roman de Perceforest, t. IV, fol. 26.

CAT. Totz regimens son mesuratz; mas alcuns son annuals, altres á vida. 

Trad. de Gilles de Rome, Reg. del princ.

ESP. Floreció el arcipreste á la mitad del siglo XIV.

Sánchez, Colec. de poes. castel. not. t. 1, p. 102.

PORT. Ao mesmo tempo assaltarão os baluartes.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.

IT. Ad ogni stagione

Sono in sua compagnia.

Jacopone da Todi, Od. III, 3.

No li porria mostrare a tutti miei giorni viventi.

Galvani, Trad. de P. de Corbiac. 


13. Pour, afin de, a l' effet de.

Que re non val A amor

Hom que joglars sia.

P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.

Que ne vaut rien pour l' amour homme qui soit jongleur.

A vos aurai amor coral.

Arnaud de Marueil: Totas bonas.

J' aurai pour vous amour de coeur.

Mos sens es clars

ALS bons entendedors;

Trop es escurs

A selh que no sap gaire.

Gavaudan le Vieux: Leu no sui.

Mon sens est clair pour les bons entendeurs; il est très obscur pour celui qui ne sait guère.

Et AL beure rescondo s dins maizo

Et AL manjar no queron companho...

A que far doncs van emblan ni tolen?

P. Cardinal: Ricx hom.

Et afin de boire se cachent dans la maison, et pour manger ne cherchent compagnon. Pourquoi faire donc vont-ils volant et enlevant?

ANC. FR. Ainsi que s' ils estoient nés seulement à boire et a manger.

Œuvres d' Alain Chartier, p. 316.

CAT. Deu ha dos mons á tot hom establit.

Ausias March: O quant es.

ESP. á mi, que ver te desseo,

Mil annos se haze un dia.

Rodrigo de Ávalos, Canc. gen.

PORT. Como s' á terra só fossem creadas.

A. Ferreira, Cart. II, 2.

IT. Se ad esti vani, vili e picciuli beni....

avesse criati noi.... a viver bene e beato,

neente manca loco o' è vertù.

Guittone D' Arezzo, Lett. I et 3.


14. Selon, d' après, conformément a.

Et estai gen A luecx et A sazos.

Giraud le Roux: Ara sabrai.

Et il est bien selon les lieux et selon les temps.

Que talan ai que defenda

Las donas A mon poder.

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm no us. 

Que j'ai volonté que je défende les dames selon mon pouvoir.

ANC. FR. Qui à ses besoins la servoit.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 315.

CAT. Que la pogues vendre e fer á sa voluntat.

Consolat de la mar, cap. 211.

ESP. Aqui lo meiorare á juuicio de la cort.

Poema del Cid, v. 3271.

A cantar el Te Deum Laudamus á poder.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 566.

PORT. Negocio, ao parecer dos sens, não muy difficil.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.

IT. Tutto tempo ensegnando a potere loro.

Guittone d' Arezzo, Lett. 9.


15. SUR.

Cant a manjat, el lo forbis

A peira o A fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il le fourbit sur une pierre ou sur du bois raboteux.

A sas sanhtas espatlas la levet... el portet, en la cros, 

A sas espatlas los nostres peccatz.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15.

Il la plaça sur ses saintes épaules... il porta, en la croix, sur ses épaules tous les nôtres péchés.

ANC FR. à la terre entre deux eschames s' asiet.

Roman du Renart, t. II, p. 12.

CAT. So son paucas bossas que naisson á l' ausel.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. Con unos quince á terra s firió.

Poema del Cid, v. 2029.

PORT. Contase de elephante o que traza torre ás costas.

F. de SA de MIRANDA, ecl. 8.

IT. L' appoggiaro ritto alle sponde...

Et abbatello morto alla terra.

Cento novelle antiche, nov. 92.


16. VERS.

Si m tira ves amor lo fres

Qu' A nulh' autra part no m' aten.

B. de Ventadour: Non es maravelha.

Tellement le frein me tire vers l' amour que je ne me porte vers nulle autre part.

ANC. FR. Et tant tirai que j' amené

Le fust à moi tout empené.

Roman de la Rose, v. 1722.

CAT. Al vici som moguts naturalment.

Ausias March: Volgra ser nat.

ESP. Alzaba Ananias á Dios ambas las manos.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.

PORT. Mandou ao seu piloto que governasse ao porto de Combre.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. I.

Olhando a todas as partes.

Moraes, Palmeirim, cap. XII, p. I.

IT. Gli occhi tenendo al cielo.

Guittone d' Arezzo, Lett. I.

A, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés. En voici quelques exemples:

1. Avec un substantif.

C' A PENA vei la clara luz.

Folquet de Marseille: Senher Dieu.

Qu' à peine je vois la claire lumière.

A LA MIA FE, Amors,

Gran peccat avetz de me.

Gavaudan de Vieux: A la mia fe.

Par ma foi, Amour, vous avez grand péché envers moi.

2. Avec un adjectif ou un participe employé substantivement.

Non amarai autra mas vos

Ni A PRESENT ni A RESCOS.

Un troubadour anonyme: Seinor vos.

Je n' aimerai autre excepté vous ni à découvert ni en cachette.

Qu' ieu fui AL PRIM destrier

Et apres palafres.

Raimond de Miraval: Ben aia.

Que je fus au commencement destrier et après palefroi.

A est employé quelquefois dans une ellipse où le verbe dont il exprime

l' action est sous-entendu.

AD armas! seinor.

Roman de Jaufre, fol. 112.

Aux armes! seigneurs.

Le verbe sous-entendu est corretz, courez.

Il exprime quelquefois le rapport d'un substantif à un autre:

E non ai dreg AL fieu qu' ieu ai.

Pierre Rogiers: Tant ai.

Et je n' ai pas droit au fief que je possède.

Celui d'un substantif à un verbe:

M' es obs un novel chant A faire.

Arnaud P. d' Agange: Quan lo temps,

Il m' est besoin de faire un nouveau chant.

Celui d'un adjectif à un verbe:

Que anc mais no fo leus A enamorar.

G. Faidit: Mon cor e mi.

Que jamais il ne fut facile à rendre amoureux.

Autre dol ai que m'es greus A durar.

Aimeri de Peguilain: Anc no.

J'ai une autre douleur qui m' est pénible à supporter.

Et enfin celui d'un verbe à un autre verbe:

C' al jorn c'om nai, comensa A morir.

G. Faidit: Cascus hom deu.

Qu' au jour qu'on naît, on commence à mourir.

En chantan m' aven A membrar

So qu'ieu cug chantan oblidar.

Folquet de Marseille: En chantan.

En chantant il m' arrive de rappeler ce que je crois oublier en chantant.

A, placé entre deux verbes, dont le dernier est au présent de l' infinitif, signifie quelquefois de quoi, le moyen de.

E trobes om A comprar et A vendre.

Pistoleta: Ar agues ieu:

Et qu'on trouvât de quoi acheter et de quoi vendre.

Ja non er qu' ilh don' A manjar.

Garin d' Apchier: Mos cominals.

Jamais ne sera qui lui donne de quoi manger.

A forme, à la suite de divers mots, des prépositions composées.

Mas pauc sent los mals

QUANT A Damieta.

Tomiers: De chantar.

Mais il sent peu les maux quant à Damiette.

Il se joint même explétivement a d' autres prépositions.

TRO A kalenda maia.

T.  d' Ebles et de Gui d' Uisel: Gui d' Uisel.

Jusques aux calendes de mai.

Dels maiors mov tota la malvestatz,

E pois apres, de gra en gra, dissen

TRO ALS menors.

Sordel: Qui be s membra.

Des plus grands part toute la méchanceté, et puis après elle descend, de degré en degré, jusqu'aux plus petits.

A, devant un adverbe de quantité, gouverne parfois cet adverbe employé

substantivement.

A MEINS me tenh que Juzieus.

P. Vidal: De chantar.

Me tient à moins que Juif.

Car AL PLUS qu'il pot m' enansa.

B. de Ventadour: Tuit selhs que.

Car elle me rehausse au plus qu'elle peut.

Il sert aussi à former des adverbes composés.

QU' A TOT LO MEINS m' er l' atendres honors.

Aimeri de Sarlat: Fis e leials.

Qu' à tout le moins l' attendre me sera honneur.

A sert à désigner le régime indirect des substantifs personnels, démonstratifs et relatifs: ME, MI, TU, TE, TI, NOS, VOS, EL, LI, LUR, CUI, LOQUAL, etc.; mais il est souvent sous-entendu. Voyez ces divers mots.

Après le verbe AVER il sert à exprimer l' idée d'une action à faire, d'un

projet à exécuter, d'un devoir à remplir, etc.

Pus sap qu' ab lieys AI A guerir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Puisque je sais que j'ai à guérir avec elle.

Voyez AVER.

Parfois, avec cette préposition, le verbe AVER exprime le sens précis de

tenir à, regarder comme.

Si 'l monz fondes a meravilla gran,

Non l' AURIA A descovinenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Si le monde s' écroulait par grande merveille, je ne le tiendrais pas à inconvenance.

A, placé après le verbe ESSER, aide à former diverses locutions.

Avec un substantif:

E dis: Baros, A DIEU SIATZ,

Que per vos mi son trop tardatz,

Et aras n'i puesc plus estar.

Roman de Jaufre, fol. 24.

Et dit: Barons, à Dieu soyez, car je me suis trop retardé pour vous,

et maintenant je n'y puis plus rester.

A DIEU SIATZ correspond au latin DOMINUS VOBISCUM, Dieu soit avec vous. (N. E. Cat. A Deu siau; siatz : tz segunda persona: au)

ANC FR. à Dieu soyez, je m' en revois.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 349.

Par ellipse on a dit: A DIEU. (N. E. Cat. A Deu, adeu, elipse siau)

Qu'ie us dis: A DIEU, doussa amia.

B. Zorgi: Mout fai.

(N. E. Cat. actual: Què jo us dic: Adeu, dolça amiga.) 

Que je vous dis: à Dieu, douce amie.

Enfin la langue française en a composé le substantif adieu, adieux.

Avec un verbe:

Belh' e plazens, si que non ES A DIRE

Negus bos ayps qu'on puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement que ne manque aucune bonne qualité qu'on puisse distinguer en une dame.

Voyez DIRE.

En général, après le verbe ESSER, A exprime l' idée d'une action qui reste à faire, qu'il convient de faire.

Leu chansoneta m' ER A far,

Pus n'ai man de ma doss' amia.

G. de Montagnagout: Leu chansoneta.

Il me sera à faire une légère chansonnette, puisque j' en ai ordre de ma douce amie.

A placé absolument au-devant du présent de l'infinitif, répond quelquefois au gérondif en DO de la langue latine.

AL COMENSAR jogua majestrilmen. (mayestrilmen)

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

En commençant il joue savamment.

Souvent le présent de l'infinitif et le participe présent sont employés substantivement.

Que filha, c'an de comayre,

Fan lur nepta AL MARIDAR.

B. Carbonel: Tans ricx.

Que la fille, qu'ils ont d'une commère, ils la font leur nièce au marier.

AL PAREISSEN de las flors.

P. Rogiers: Al pareissen.

Au paraissant des fleurs.

A était employé aussi comme interjection.

A! Proensal, vos devetz tug plorar

L' onrat senhor del Baus.

Paulet de Marseille: Razos non es.

Ah! Provençaux, vous devez tous pleurer l' honoré seigneur de Baux.

A! com m' an mort fals amador truan!

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Hélas! comme les faux amoureux perfides m' ont tué!


// Index:

lexique roman - ab

lexique roman - ac

lexique roman - ad

lexique roman - ae - af

lexique roman - ag

lexique roman - ai

lexique roman - al

lexique roman - am

lexique roman - an

lexique roman - ap

lexique roman - aq - ar

lexique roman - as

lexique roman - at

lexique roman - au

lexique roman - av

lexique roman - ay

lexique roman - az

lexique roman - b

lexique roman - be

lexique roman biais bizon