Portfolio

   Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit


kweichow moutai (licor chino)










Dante Alighieri (varios idiomas)
















LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

LA PRISE 

DE JÉRUSALEM 

OU 

LA VENGEANCE DU SAUVEUR.


Extrait de la Revue des Langues romanes. 


LA PRISE

DE JÉRUSALEM 

OU 

LA VENGEANCE DU SAUVEUR.

TEXTE PROVENÇAL

Publié en entier pour la première fois, d'après le manuscrit de la Bibliothèque nationale 

PAR

Camille Chabaneau 

Correspondant de l'Institut


PARIS

JEAN MAISONNEUVE, LIBRAIRE-ÉDITEUR

25, qual VOLTAIRE, 25

1889

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

(Editado por Ramón Guimerá Lorente. Notas de editor, N. E. anotaciones entre paréntesis. .ja. significa "una", la a está en modo superíndice.)


Du récit provençal publié ici pour la première fois dans son entier (1), et

que j'ai cité dans une note du Roman d'Arles (2: p. 53.), on ne connaît,

jusqu'à présent du moins, qu'une seule copie. Elle se trouve dans le ms.

fr. n° 25415 de la Bibliothèque Nationale, dont M. Paul Meyer a donné

une notice détaillée dans le Bulletin de la Société des anciens textes, 

nos 3-4 (1875), pp. 50 et suivantes, et qui paraît avoir été exécuté, sauf 

peut-être les dernières pages, à Béziers ou dans les environs, un peu 

avant l'année 1373 (ibid p. 51). Notre texte en occupe les 23 premiers 

folios. Une double lacune s'y fait remarquer, provenant de ce que le 

premier cahier du ms. a perdu trois feuillets, deux au commencement 

et un à la fin. Le contenu de ces feuillets manquants sera remplacé 

ici par les parties correspondantes (3), préalablement provençalisées, 

d'une version catalane du XVe siècle, qui n'est peut-être qu'une 

transcription catalanisée de la nôtre (4), et qui a été publiée en 1857 par

M. Prosper de Bofarull, au t. XIII de la Colleccion (Colección) de

documentos inéditos del archivo general de Aragón. (N. E. D. Próspero de

Bofarull y Mascaró. Lo tengo editado. Mediados del s. XV. 

Sitio y destrucción de Jerusalén por Vespasiano. 

Al final pego el texto publicado por Bofarull.)

(1) M. Paul Meyer en a donné deux extraits dans la notice dont il va être question. Raynouard l'a connu et plusieurs fois cité, sous le titre de Roman de la prise de Jérusalem. Le second titre donné ici à cet ouvrage est la traduction de celui que porte une des rédactions latines de la légende, qui diffère d'ailleurs beaucoup de la nôtre, à savoir Vindicta Salvatoris. Voy. Tischendorf, Evangelia apocrypha, 2e éd., p. 471. 

(3) Pages 7-9, et 16-17. Ces additions seront placées entre crochets. 

La version catalane n'a pas de rubriques.

(4) Cf. Paul Meyer, loc. cit., p. 54. Le début de la version catalane y est reproduit.

Sur les sources et sur les autres versions, en français ou en d'autres 

langues, du récit provençal que je publie, je renvoie à la notice précitée de M. Paul Meyer, et au livre de M. Arturo Graf, Roma nella memoria e nelle immaginazioni del Medio Evo, t. I, pp. 402 et suiv. 

La plus ancienne de ces versions, y compris la nôtre, est un poëme 

français en alexandrins, du XIIe siècle (1: Paul Meyer, Ibid. 53), 

dont celui que M. Graf a publié (ouvre cité, p. 429) d'après un ms. du 

XVe s. de la bibl. de Turin paraît être un résumé. On n'a pas, jusqu'ici,

découvert de ms. de la rédaction latine qu'on suppose être la source

commune, immédiate ou non, de toutes ces versions. 


LA PRISE DE JÉRUSALEM

OU

LA VENGEANCE DU SAUVEUR.


[Apres .xl. ans que Dieus fo levatz en crotz en Jherusalem, Vespasias 

l'emperaire, que fo fils de Juli (1) Sesar, emperador de Roma e de la

major part de tota Lombardia, (e) tenia en destreg Jherusalem. 

Roma era caps de tot paganisme, e l'emperaire crezia et adorava las

idolas e fazia [las] adorar per tot son emperi; et el era be guarnitz de la

riquesa d'aquest mon, et el avia bona cavalaria sobre totz los altres

barons del mon; et avia un filh sert e savi que avia nom Titus; et el

estava en aquest delieg et en aquesta abundancia del segle e no pensava

d'als sino delechar son cors. Dieus reguardet la sua gran error, 

car pres per el passio e mort. En aquel temps era continuada e 

mantenguda l' error dels coutivamens (2) de las idolas e dels demonis, 

e la perdicio del poble. 

(1) Just, dans l'édition de M. de Bofarull. De même un peu plus bas. Notre ms. devait plutôt porter Tiberi. Cf. ci-après, p. 23, l. 18.

(2) J'adopte la correction de M. Paul Meyer; cf. ci-après, p. 11, l. 10, 

et p. 16, l. 10; l'édition porte: «e continnada dels continnamens.» 

Il n'est pas sûr pourtant qu'il ne faille pas corriger coutivada plutôt que continuada, et que le substantif à suppléer soit bien error. 

E trames Dieus una malautia que avia nom cranc en la cara de Vespasia l'emperador, que tot lo nas e las gautas li manjava tro a las dens, e cazeron li las maisselas e la barba tot enaissi com hom la li agues pelada tota, que anc no y romas pels. L'emperaire fon dolens de sa malautia e tug li sieu baron esteron ne fort meravelhat, e feron venir metges totz los melhos que hom poc trobar; e com aquilh metge, com mais obravon en el, lavos el pejorava mais, si que tug li metje lo desempareron e disseron que res no li podian valer, mas que lo cranc [que Dieus] li avia donat li manjet totas las gautas el nas, et ac per tot lo cors lebrosia, que tot l' espesejava, et era tan mal adobatz que nos podia tener d'en pes, ans li covenia a jazer de nueg e de dia. 

En aquel temps que Dieus venc et anava ab sos dicipols, .j. d'aquels, lo qual avia nom Clemens, fon vengutz en Roma, et aquel per la malesa dels pagans e per la duresa de l'emperador non ausava prezicar [si no] escondidament et amagada. Et us senescalx de l'emperador, que s'apelava Gays, en lo qual l'emperaire se fizava sobre totz los altres barons seus, vezent prezicar sant Clemens e [que] las gens menudas escoltavon lo molt volenties, e quant parti d'aqui, venc denant l'emperador, e guardet lo e vi lo malament adobat e comenset a plorar greument, e l'emperaire dis li: «Bels amix, no plores, car li dieu m'an donada aquesta estremitat, il lam tolran can lor plaira e preguem los ne fort, que sim garisson, ieu lor bastirai un temple, lo plus bel que anc bastitz fos.» - «Senher, so dis Gays lo senescalx, no crei que ajan negun poder, mas al temps de Juli Sesar, vostre paire, auzi prezicar e dir que en Jherusalem avia una santa profeta que avia nom Jesu Crist e fazia grans miracles, que el mundava los lebroses que eron ferit d'aquela malautia et als secs donava lur vezer et als sortz donava l'auzir els mutz fasia parlar els contrags fasia anar els mortz ressuscitar e totz los malautz de qual malautia que aguesson sanava. E li juzieu, per enveya e per miracles que li vezian far, leveron lo en crotz, et Pilatz lo teus prebost justiciet lo a mort, et ai auzit prezicar que al tertz jorn resusitet; e mais ai auzit dir que qui podia aver alguna causa que al cors de la profeta agues tocat, de qualque malautia que agues seria gueritz, ab que agues fizança e ferma fe e ferma crezença en la profeta; e ieu crei be aiso, que si res ne podiam aver, que sin aviatz que sempre seriatz gueritz.» So dis l'emperaire: «Vuelh que digas si saps aquela profeta si crezia ni adorava los nostres dieus.» Respos lo senescalx e dis: «Senher, meravilh me fort com podetz dir que aquela santa profeta aiso agues ne adores los dieus, qu'es senher majer d'els e de tot [lo mon] ... 

(1: Lacune non indiquée dans l'édition. ) 

la dicha Santa profeta», aiso dis lo senescalx a l'emperador, «et anava per la terra et avia .lxxvj. discipols que anavan tug [amb] el, et avia n'i d'aquels triatz .xij. que eron de son secret, e de aquels .xij. avia n'i un, que avia nom Judas, et aquel traï lo e vendet lo als juzieus per .xxx. denies. E quant aquest dicipols vi que avia liurat a mort la santa profeta als juzieus, penedi s'en e tornet los denies als juzieus, et nols volgron pendre, et el gitet los el mieg del temple, e pueis penjet se et anet s'en en infern. Tot aiso ai auzit prezicar. Totas aquestas demandas, so dis lo senescalx, senher, giquitz anar; mas trametetz en Jherusalem, si trobaretz res d'aquela santa profeta, o que agues tocat al cors de la santa profeta, car siatz sertz que mantenent seretz gueritz, car ai gran fe que trobaretz alcuna causa que el [aja] tocada o tenguda al seu benezecte cors, aissi com ai auzit prezicar.»] 

[Can l'emperador dis a Gay] [F° 1 a] que anes en Jheruzalem sercar si atrobera res de la santa profeta.

(Miniature.) 

So ditz l'emperador: «Si aysi es coma tu dizes, non o alongues pus; may que tantost vos siatz aparelhatz que lay anetz; e si atrobas res, que m'o aportetz. E si la profeta me vol guerir, ieu lo venjaray pe[r] sert, que aytantas denayradas faray del[s] juzieus co el fo vendutz. May ayso vuelh que digatz a Pilat que mot m'es greu car lo traüt no m'a trames que solia trametre a mom payre. Et al me trames per .ii[j]. ans, ieu non loy perdonarai, car de .vij. ans m'es falhitz.» - «Senher», so dis Gay lo senescalc, «ben compliray lo vostre comandamen, si a Dieu platz.»

Can Gay lo senescalc se aparelet d'anar am sas gens a cavalh ni pueys se mes en .ja. nau per passar otra mar. 

(Miniature.) 

[b] Can Gay lo senescalc vi la volontat de so senhor, aparelhet si per anar enaysi coma se tanh a messatge d'emperador, e coma az el tanhia, que era nobles homs e majer de l'emperador de Roma. E no volc menar trop de bregua, may solamens .iiij. cavaliers sieus nobles, en aysi comas tanh az aytal baro coma el, es el pres escudiers e trotiers am ganre de saumiers e de vianda. E pres comiat de l'emperador e montero en lurs pa-[c]-lafres (N. E. palafres se encuentra en otros textos occitanos) e per terra vengro al port de Barlet, et aqui els intrero en .ja. nau am tota lur gen(s). Et anet tan navegan que per voluntat de Dieu arribero en Acre.

Can Gay arribe[t] en Acre ni pueys aner[o per] terra en Jherusalem. 

(Miniature.) 

E [vengut que fo] en Acre, ez el anet a Sezaria, e de Sezaria venc en Jherusalem per terra. Et alberguet privadamen e seladamen en la cieutat am .j. savi juzieu e mot pros home que avia nom Jacob. Aquest Jacob era payres de Maria Jacobi. Can lo senescalc ac sojornat en la cieutat .iij. jorns, que no ss' era fag conoysser, e Jacob son hoste lo pres per la ma, e dis li: «Hoste senher, nobles homs me aparetz. Digatz me seladamen don etz ni de cal terra, [d] ni que etz vengut querre, que s'ieu t'en puecs cosselh donar de neguna causa que mestiers sia, yeu o fara[i] volontiers.»

Can Jacob ac demandat a Gay que era vengutz querre, ni co Gay li respondet ni co Jacob li comtet la mort de Dieu. 

(Miniature.) 

Gay lo senescalc li rendet gracias a Jacob e dis li: «Hoste, yeu soy homs de l'emperador de Roma, e soy so senescalc, etz el se pleu mays e mi que en home quez el aja. E car vos me semblatz prozom, yeu vos diray la veritat. Vespazia Sezar, mo ssenhor l'emperayre, per lo cal Jherusalem se destrenh, es sobrepres d'una malautia que a nom cranc, que li a manjat e gastat tota la cara; e tot lo cors a lebros, que nos pot sostener de pes que aja, [Fol. 2 a] ans lo cove jazer de nuegs e de dies. Et a tan gran ira de si mezeys, e totz los sieus homes, que no sabo ques fasso, ni podon trobar metge(s) quel guerisca, ans pejoyra cascun dia. Et yeu avia auzit parlar de la santa profeta que juzieus aussiro en esta cieutat e y pres passio, que grans miracles fazia en sa vida et apres sa mort; que si yeu puecs atrobar neguna cauza que az el agues tocat, que tantost que l'emperador l'auria ni la tocaria, fos gueritz per la vertut de la santa profeta. E sapiatz que yeu soy per ayso vengutz; e si tu m'en sabes ren d'ayso que yeu queri, essenha m'o, que gran be t'en faray aver de l'emperador mo ssenhor, e sseras onratz en sa cort davan totz. Per que, si sabes neguna cauza profichabla a mo ssenhor, essenhala nos e non la nos sela, may tantost la averiscatz, que yeu volgra tornar ves mo ssenhor que es fort destreg.» 

Jacob dis: «Mo ssenhor l'emperador cre en la santa profeta ni azora [b] la?» Gay lo senescalc respon e dis quez el azorava las ydolas, e non layssaria los cultivamens dels sieus dieus per neguna res. Jacob respon e ditz: «Bels amix, tornas von a vostre emperador, que si el non crezia en la santa profeta que pres mort e passio, que yeu o vi, el vi davalar de la crotz el vi metre el monimen a Josep son amic; pueys lo vi yeu, can fo ressucitatz, prezicar a sos discipols, e dis lur: «Anatz prezicar per tot lo mon a tota creatura l'avangeli, e digas lur que qui creyra el filh de la Verge ni sera batejatz sera sals; e qui non o creyra sera comdampnatz»; per ayso vos dic que si el non lo crezia, e non lo azorava aysi coma Dieus tot poderos quez el es, que non poyria guerir. May si el lo vol creyre, el pot esser tantost gueritz, aysi coma sson ganre d'autres. Et si yeu von dizia .j. yssample de veritat d'una femna que a nom Veronica, que es de Gualilea; elha era [c] tant fort lebroza que non auzava estar entre las autras gens; e cant elha saup que Jesu Crist fo levatz en crotz, ac gran dol, que elha avia sa pessa e ssa crezensa quez el la sanes e la mondes de sa malautia. E venc a Monti-Calvari, e vi quels juzieus agro Jesu Crist levat en crostz, et al pe de la crotz estet la verges Maria, sa mayre, am .j. discipol que avia nom Jon. E Veronica no s' auzava apropiar de la dona ni del discipol, per la gran malautia que en elha era. E la verges Maria, can vi aquela femna, dresset sa ma ves ela, e ssonet li que vengues az ela; e la femna venc tantost, e la mayre de Dieu pres .ja. toalha que Veronica portava en sa testa, et espandic la davan la cara del sieu filh benezecte, et aytantost demostret si la emagena de la cara de nostre senhor Jesu Crist, e baylet la a la femna. Et aytantost can Veronica tenc la toalha on era la fasia de Nostre Senhor, fo sanada e mondada de tota sa [d] lebrozia, et ela a encaras aquela toalha.» 


Can Gay dis que trameses querre Veronica. 

(Miniature.) 

«Senher,»  so ditz Gay lo senescalc, «tot ayso crezi yeu be veramen, mays mandem per la femna e menem la a mo ssenhor, car yeu say que be y creyra; e can sera gueritz, tota crestiantatz sera per luy issausada; et es ma fe que el venjara la mort de Jesu Crist.» E Jacob lo savi juzieu mandet querre la femna Veronica que avia la toalha; et eviet lay .j. sirvent sieu.

Can Veronica fo venguda ni Jacob li comtet per que l'avia tramessa querre.

[3 a] (Miniature.)

Can Veronica fo venguda, Jacob li comtet cossi Gay lo senescalc de l'emperador de Roma era vengutz per ela, e cossi la covenia ad anar en la terra de Roma per guerir l'emperador, que era fort destreg de lebrozia, que l'a tot pessejat e pertuzat que non a menbre entier. Et ela dis que volontieyra lay iria, car crezia que la vertut de Dieu guerira l'emperador e tot lo pobol creiria en Jesu Christ.


Can Gay volc anar parlar am Pilat.

(Miniature.)

[b] Can Gay lo senescalc si recordet, e dis a Jacob: «Yeu vuelh anar parlar a Pilat.» E Jacob ditz: «Yeu lay anaray am vos volontiers.» 

Et anero ss'en amdos e trobero Pilat denan lo temple de Salamo. E Gay saludet lo e dis li: «Senher, yeu soy messatgies de l'emperador de Roma, mos senher e to senhor que es; e manda te per mi que tu li trametas lo traüt de .vij. ans; et az o mal fag, car tu non loy as trames cascun an, que mal s'en te per pag[a]tz. Empero, car esta terra es tan luenh, no ss'o tenra a tan de mal; e tramet loy, que yeu t'en razonaray denan luy. Pilat, ajas ton bon cosselh e tramet per mi lo traüt a to senhor.» 


[C]an Pilat respondet a Gay ni lo menasset. 

(Miniature.) 

[c] Pilat, cant auzi Gay lo senescalc, mot li fes laja cara, e respondet li ergulhozamen el menasset, e dis li mot malamen que auria ne cosselh. Et .j. maligne home, que era del cosselh de Pilat e senescalc, que avia nom Baraban, e (1) dis li, auzen de totz, quez elh li donaria per cosselh que lo traüt non regonogues a l'emperador, mays que tengues Jherusalem en fos senhors, que tot lo pobol lo volia per senhor; e l'emperayre fos senhors de Roma e de Lombardia, «e per ayso podetz o far pus seguramens, car si l'emperayre say passava ab sa ost ni ab sas gens, no say poyrian vieure, per la frachura de l'aygua que non trobarian.» Pilat crezet lo cosselh de Baraban e cujet aucir Gay lo senescalc. May Barraban li dis que messatge non devia mal ressebre, ans devia formir sa messatgaria al mie[l]h que pogra.


Can Gay ac pres comiat de Jacob son hoste ni yssi de Jherusalem, ni pueys se mes en .ja. nau am Veronica.

[d] (Miniature; sur le vaisseau qu'elle représente, en partie, une ligne à 

l' encre rouge: Can Gay se mes en la nau.)


Gay lo senescalc se partic d'aqui mot corrossadamens el premier jorn de mars, et el pres comiat de Jacob son hoste; et yssic de Jherusalem et anet s'en, am tota sa companha et am Veronica, dreg ves Sesaria; e de Sesaria vengro en Acre. Et apres mezero sse en .ja. nau, e Dieus donet lur bon temps, que vengron al port de Barlet am gran gaug. E Gay lo senescalc ac gran alegrier, car el avia crezensa fermamens que Dieu li fari-[4 a]-a tanta d'onor que son trebalh seria sals. Volc sojornar .ij. dias a Barlet. E can foron aribatz et agro sojornat .ij. jorns a Barlet, ez els monteron en lurs palafres et arrezeron lurs saumiers; e vengron a Roma hont era l'emperador destreg de sa malautia.


(1) Suppr. cet e? Y a-t-il une lacune? De même dans le texte catalan.


Can Gay venc en Roma am Veronica.

(Miniature.)

Can l'emperador auzic la venguda de son senescalc, mot ac gran gaug, e fo mot dezirans de parlar am luy. Et en aquel temps que Gay fo vengutz, Vespazia l'emperayre avia mandadas las corstz et totz los baros de sson emperi, reys, comtes, vescomtes, dux e princeps, e tota la bona cavalaria de say los mons que l'emperayre avia. Car el era enay-[b]-si dezonratz e gitatz de profieg seglar e non cujava jamays guerir, el volc 

coronar Titus so filh ad emperador, per tal que governes l'emperi e tota sa terra.

Can Gay lo senescalc venc vezer l'emperador. 

(Miniature.)

Al segon jorn quel senescalc fo vengutz, devia esser coronatz Titus, so fi[l]h, ad emperador. E Gay venc denan so senhor e saludet lo. L'emperador demandet li si avia trobat res ni neguna cauza quel pogues donar salut. Gay respondet e dis: «Senher, alegratz vos e fays gracias a nostre senhor Dieus Jesu Crist, car yeu ay trobada .ja. femna santa, que a la sua fassia en .ja. bela toalha; et aquesta santa toalha a aquesta 

femna qu'ieu (1: Ms. quieia.) t'ay amenada. Et enaysi coma tot lo vostre cors [c] es ples de lebrozia, et ay ma fe que can tocaretz la sancta toalha, seretz gueritz, am que vos aiatz bona crezensa en Jesu Crist, don vos veyretz la sua fassia. Et es .j. dieus tot poderos, senher de tot cant es. E si vos lo crezetz, ni l' adoratz ni vos tornatz a la sua ley, vos seretz tantost gueritz. E si ayso non creziatz, tostemps estariatz en aquesta dolor et en

aquesta tristicia.» L'emperador respon: «Sertas yeu crezi be tot ayso que tu me dizes; e si el me fa tanta d'onor quem done sanetat, yeu venjaray la sua mort. E fay me venir la femna et aporte la toalha santamens, enaysi can se tanh.» 

- «Senher, so dis Gay, dema, can tota la baronia sera ajustada, et yeu faray arezar la femna e faray la venir denan tu; e tota la baronia veyra lo gran miracle, e creyran miels en Jesu Crist; e tu, senher, poyras miels coronar to filh.» 

L'emperayre crezet so que son senescalc li avia dig, que fort o tenia a bo. 


Ca[n] Gay anet a son ostal parlar am Veronica. 

[d] (Miniature.)

Can lo senescalc s'en tornet a sson ostal, e l'emperayre romas a ssom palays. E Gay lo senescalc atrobet Veronica, la santa dona, e dis li: 

«Dona, dema vol mos senher l'emperayre que tu lo anes vezer. Pregua Dieus nostre senhor Jesu Crist quez el demostre so miracle en luy, per tal que tot lo pobol creza en lo poderos Dieus.» 


Can Veronica se mes en oratio.

(Miniature.) 

E la bona dona cant o auzi gitet se en oratio e [5 a] preguet mot nostre senhor en aytal manieyra: «Senher Dieus, que volguist yssausar lo tieu sante nom per lo benazurat Paul, et en totz los tieus discipols pauziest la tua vertut e lur doniest poder de sanar e d' encaussar los diables, tu sana aquest gentil home, per tal que creza tu, sol dieus veray, e tot lo pobol vengua a sante babtisme. Senher Dieus, sana lo aysi co saniest 

me per la tua gracia e per la honor de la tua mayre, quem donet la teua fassia.» 


Can Veronica sonet sant Clemens.

(Miniature.)

Entre que horava ni preguava Dieus, .j. dissipol de nostre senhor Jesu Crist passet denan la porta on Veronica orava; et ela levet se, quel conoc, e dis li: «Frayre Clemens, Jesu Crist sia am tu.» El discipol ac meravilhas, can se auzi [b] apelar per so nom ni auzi mentaure Jesu Crist. «Frayre, non duptes, que santa crestiantat sera yssausada per tu. Tu no me conoysserias s'ieu no t'o dizia. Ieu soy aquela femna a qui Dieus fes tanta d'onor, que era lebroza en Gualilea. Cant yeu auzi que Jesu Crist fo levatz en crotz, aniey m'en lay on el era, e la sua bonazurada mayre pres .ja. toalha que yeu portava sobre mon cap, e mostret la denan la fassia de Nostre Senhor, e mantenen fo facha sus la toalha la faysso de la cara del sieu filh Jesu Crist, et aytantost can l'aygui tocada et yeu fu guerida. Et aras soy venguda en aquesta terra per mandamen de l'emperador e per adordenamen de Dieu, que el a sa fe quel miracle de Nostre Senhor e la fassia de la toalha lo guerisca. 

E dema yeu anaray denan l'emperador; e anatz am mi, e fays vostre sermo de nostre senhor Dieus Jesu Crist.» 


Can sant Clemens pres comiat de la femna Veronica. 

[c] (Miniature.) 

Lo discipol san Clemens conoc que adzordenamen era ayso de nostre senhor Dieus, dis li: «Dona, a plazer de Dieu sia fag. Mays ieu (1: Ms. dem.) vuelh quem diguas lo tieu nom.» E la dona dis li: «Yeu ay nom Veronica.» 

Lo discipol pres comiat de la dona et anet s'en. Can venc l'endema, e l'emperador no volc coltivar sos dieus, que no y avia ferma crezensa, per so que li avia dig son senescalc, ni no volc que aquelh jorn los coltivamens fosso fag per negun home. 


Can Gay amenet Veronica a l'emperador lay on era. 

(Miniature.) 

[d] Can venc l'endema, entorn tercia, tota la cort e totz los baros foron ajustatz per coronar Titus Sezar ad emperador. E Vespazia Sezar, emperador e payre d'elh, fetz se aportar lay on era tota la baronia; e portet lo hom en .j. lieg, e pueys fetz venir son senescalc e Veronica; 

e san Clemens venc amb els; e Veronica portet la toalha, et ac la baylada a san Clemens. 


Can Veronica fo venguda denan l'emperador. 

(Miniature.)

E can foro denan l'emperador, Veronica lo saludet e dis li: 

«Senher, enten lo sermo d'aquest sante home, que fo discipol de Nostre Senhor, et apres lo sermo recobraras sanetat.»

L'emperador comandet a tota la baronia que seguesso e que hom l'escotes de lezer. E san Clemens [(2) pujet s'en en un alt cadafalc e comenset a prezicar; e preziquet de la encarnacio de Nostre Senhor, e de la nativitat, e de la circuncisio, e del baptisme, e com volc esser batejatz en flum Jorda, e de la quarantena, quant lo diables lo volc tentar en lo desert, e com Judas lo trahi el vendet, per .xxx. deniers, als juzieus, e de la passio, 


(2) Ici commence, pour finir à la page suivante, l. 31, le deuxième emprunt que j'ai dû faire au texte catalan, afin de combler la seconde des lacunes signalées ci-dessus, p. 5.


com lo pujeron en crotz, e com Pilatz lo jutjet a mort en Jherusalem, e com Jozep, .j. gentils cavaliers lo mes al sepulcre el deissendet de la crotz (1), e com espoliet l'enfern en trac l'umanal linhatge, e de la resureccio e de la asencio, cant s'en pujet als cels, e pueys com trames lo Sant Esperit sobre los apostols, e com deu venir al derier jorn jutgar los vius els mortz. E cant ac longament prezicat, el feni son sermo e dis: Amen! 

Apres se jenolhet es reclamet a Dieu, e santa Veronica atressi. E cant foron levat de la oracio, et el despleguet la toalha, e vezent de totz, et apropiet se a l'emperador, e fetz li adorar la faz. E tantost que l'emperaire ac tocada la toalha, el fo gueritz e mundatz de tota sa malautia, en aytal maniera que anc clapa (2) ni altra causa no ac, ni parec que sobre son cors agues avut altre mal, aissi fo bels e mundatz. 

Cant fo gueritz l'emperaire e curatz de sa malautia, no poc aver major gaug, el e sa baronia, et enaissi (3) deliurantmen e poderosa com si no agues avut negu mal ni re, e fo aytan leugiers com negus dels altres cavaliers.

(1) La version catalane porte: «e el deyeble de la creu.» Cf. ci-après, 

p. 21, l. 18.

(2) «Clapa, taca, macula» (Labernia.) Ce mot manque dans Raynouard; mais il a dû exister aussi en provençal, car on trouve dans Saint Honorat un participe clapada, signifiant tachetée. Voy. le Lexique roman, VI, 9, sous chaple. 

(3) Suppl. anet? estet? 


Cant l'emperaire ab tota sa baronia aguero fachas gracias e lauzors a nostre senhor Jesu Crist, aissi com sans Clemens los adoctrinet els ensenhet, e l'endema l'emperaire coronet son fil Titus emperador molt honradament; e sans Clemens aqui preziquet a l'emperador et a totz sos baros, e l' escolteron ab gran devocio e diligenmen volontiers; e cant ac dich son sermo, el dis, auzent de totz, a l'emperador: «Senher, si Jesu 

Crist vos a facha gracia de la vostra malautia, de que vos a guerit, de la qual vos eratz fort destreg, plassa vos, per la vostra benezecta amor, queus fassatz batejar a la sua santa lei, et exalsar em crestiandat, e fatz o saber a tota vostra gent ques fassan batejar, et a negu qui batejar se vuelha no li sia contrastat.»)] [6 a] Ad ayso respon l'emperador e dis: «Ieu deg gracias e gazardo ad aquesta santa dona que ss'es tan trebalhada per mi.» E pres la per la ma e dis li: «Dona, pren so que te volras de mon emperi, car yeu t'o autrey tot, sian vilas o castelhs, o aur o argen, estiers Roma, que es mos caps de l'emperi. Mays de l'alre non temiatz a penre so que vos volretz.» E la dona respon: «Senher, gracias a Dieu et a vos; tot so quem volretz donar donatz ad aquest sante dissipol que vezetz, car yeu me soy donada et autriada adz el.» L'emperador dis: «Et yeu loy autriey.» E sonet san Clemens e dis li:

«Bel senher, pren per aquesta femna so que te volras de mon emperi.» 

E san Clemens dis li: «Senher, del tieu vuelh aytan que te fassas batejar tu e tota ta gen, e que a negun home que sse vulha batejar nol sia vedat ni contrastat.»


[C]an l'emperayre fetz papa san Clemens.

(Miniature.)

[b] L'emperador respondet e ditz: «Bel senher amix, ieu vuelh que vos siatz apostoli tot premieyramen, e que ssiatz caps de la crestiantat: 

e prezicatz e fays prezicar per tota ma terra la santa fe; e que totz aquels que y poyras tornar y tornetz (1: Ms. torna.), que mot me platz. May sapiatz que yeu no me batejaray entro que yeu aja venjada la mort de Jesu Crist. May yeu te covenc que aytantost que yeu seray tornatz, si platz a nostre senhor Dieus Jesu Crist que yeu ne torne, ieu me batejaray, e 

totz mos baros, e tota ma terra. Mays premieyramens, si platz a nostre senhor Jesu Crist, que m'a facha tan gran honor, anaray penre venjansa de la sua mort, que enans, entro que yeu l'aja venjada, non auray gaug ni alegrier, car el pres mort e passio a gran tort.» 


[C]an l'emperayre levet en cadieyra sa[n Clem]ens, [e]... puys preziquet (2: Les lettres suppléées sont effacées dans le ms.).

(Miniature en deux compartiments; au-dessus du second, dans le cadre 

et de la même encre que le dessin, en petits caractères: 

Can san Clemens bateget Veronica.)

[c] L'emperayre levet en cadieyra san Clemens ad apostoli. E pueys fetz far .ja. gleya de san Symeon, e sus en l' autar et el mes la toalha entre .ij. pilars de peyra de marme, et aqui es encaras. E can la gleya fo facha et ac establidas las fons, et elh batejet Santa Veronica et anc non li cambiet so nom. E san Clemens soven prezicava; e plazia al pobol, e motz batejavo ss'en.


Can Gay ven[c] denan l'emperador, so senhor que era.

(Miniature.)

E cant ayso fo fag, Gay lo senescalc venc denan l'emperador Vespazia Sezar, so senhor, e dis li: «Senher, grans gaugs devem aver, car vos etz tan ben gueritz. De Pilat lo teu perbost (: prebost) vos vuelh comtar co mi respos. Cant yeu li dissi de part de vos que vos tramezes lo traüt, et elh mi [d] respos am laja cara e dis me que ja no von tramezera ges, ni vos regonogra la cieutat. E dic vos be, senher, que si gayre li tengues las paraulas [de] so per que lay aniey, mal gazanh m'era vengutz.

Mays yeu non volgui contrastar amb elh, e veramens bel menassiey de part de vos, e dissi li qu'el nen sseria destruitz. E cant yeu avia ab elh aquestas paraulas, et .j. savi juzieu se levet e profetizet denant Pilat. Ditz que tan gran carestia seria, non tardaria gayre, en Jherusalem que la mayre manjaria son efan de fam que auria. Et .j. autre juzieu, que avia nom Josep, ditz veramen que Jesu Crist o avia dig de sa boca, que en breu de temps s'averaria la destrucsio de Jherusalem, que no y romanria peyra sobre peyra, et auria lay tan gran fam e tan gran carestia que la femna manjaria son efan. E Pilat, cant o auzi, fo fort corrossatz, e dis lur que si jamays ne parlavo, el los faria justeziar. E vet vos, senher, del tieu perbost co t'es fizels.»


Can l'emperayre mandet querre tota sa ost per passar otra mar. 

[7 a] (Miniature.)

Can l'emperayre ac aparelhadas sas naus e sos navelis e tota la ost se 

reculhic e fero velas totz los navelis essems (1: Cette rubrique, avec la miniature qu'elle surmonte, devrait évidemment 

prendre place huit lignes plus bas. La comparaison avec le catalan montre qu'il n'y a point de lacune). 

(Miniature.)

Can l'emperayre o ac auzit, mot ac gran meravilhas, et el mandet tantost querre tota sa ost per tota sa terra e cridar que venguesso a Roma. 

E mantenen fonc complida sa volontat. Adonx tug los baros vengro aparelhatz per passar al pus onradamens que pogro. Aqui vengro reys, comtes, vescomtes, dux, prin-[b]-ceps, marques, e (granre) gran re d'autres baros ses nombre, am gran cavalaria, que be n'i ac .cc. melia cavaliers, part autra gen. L'emperador ac sos navelis aparelhatz entre naus e lins e guales .do. (DC?) melia. L'emperayre am tota sa gen se reculiron el mes de may en las naus, e feron velas totas essems. Et a cap de .v. sepmanas els tengro en Acre .j. dia mati, can lo solhelh se levet. Aytantost la gen d'Acre redero la vila a l'emperador per far tota sa volontat.


Can l'emperador anet ad .j. castel que a nom Jafa. 

(Miniature.)

E cant agro aqui refrescat, et els anero ad .j. castelh que apelava hom Jafa. Aquel castel era mot grans e fortz e tenian lo juzieus. E can viro tan grans gens [c] per els destruir que foro alogatz entorn si, rederon se volontiers a l'emperador, si l'emperador los volgues penre a merce.


Can l'emperayre estet am sa ost entorn lo castelh e nol volc penre a merce.

(Miniature.)

Can la ost fonc tenduda entorn lo castelh, Nostre Senhor trames tan gran ven en tan que apenas poc negus hom durar en la ost ni lay[n]s. 

Lo castelhs fo mot bels e ben bastitz et .j. savi juzieu que fo natz e Nazaret lo fetz bastir, que avia nom Jafel. Aquest era cozis girmas de Jozep, lo noble cavalier que mes Nostre Senhor el sepulcre. Aquest senher del castelh era mot noble cavalier e savis homs de guerra. E dis a l'emperador quel prezes a merce; e l'emperador dis que ja merce non 

auria. 


Can l'emperayre pres lo castel [d] et aussic los juzieus e deroquet los murs.

(Miniature. On y remarque une voûte, sur laquelle on lit, en petits caractères: Can los .viij. se auciro en la clota.) 

Cant (1: Ms. Canc) venc a pauc de temps et elh pres lo castel e fetz aussir totz los juzieus, estiers .x. que s'en amaguero en una clota seua, et aqui esteron rescondutz .iij. jorns, tan que a morir los covenia aqui de fam. Los .viij. juzieus emprezero que la .j. feris l'autre del cotelh, esties Jafel et .j. cozi sieu, que non o volgro far. E can los .viij. juzieus foro mortz, Jafel dis: «Yeu era senhers d'aquest castel, et era tengutz per mot savi hom; folia seria si aysi nos layssavam morir. Iscam d'aysi et 

anem a l'emperador clamar merce, que can sabra qui soy yeu, ja nons aussira (1).» L'emperador ac fag deroquar los murs et omplir los valhatz.


(1) Ce qui suit jusqu'à Pilat el rey Archilaus (p. 23, l. 1) manque dans 

le texte catalan.


Cam (Can) Jafel am son cozi s'aginolhero denan l'emperador el cla-[8 a]-meron (li) merce. 

(Miniature.)

E Jafel vay s'en denan l'emperador am son cozi, et aginolhet si, e dis li: «Senher emperayre, yeu era senhor d'aquest castel que m'as pres e deroquat. Ieu say que tu yest vengutz per venjar la mort de Jesu Crist, que a tort pres passio en Jherusalem. Aquesta santa profeta era fort mos amix, et .j. mon cozi girma, Jozep, lo mes el sieu sepulcre el dissendet de la crotz. Senher, nos t'aurem encaras gran mestier(s) a penre 

Jherusalem, e nos t'en acosselharem lialmen, et assegura nos.»


Can l'emperayre pres per la ma Jafel e l'aseguret. 

(Miniature.)

[b] L'emperayre Vespazia lo pren per la ma, e redet li gracias. Et els disseron que lur dones hom a manjar, que mot avian gran fam. Cant els agro manjat, e l'emperayre los fetz venir denan si e demandet lur si crezian en la santa profeta, et els disseron que oc. «D'aysi avan, dis l'emperayre, vuelh siatz de mon cosselh privat.»


Can l'emperayre anet am tota sa ost et am Jafel en Jherusalem.

(Miniature.)

Apres ayso los emperadors s'acorderon que anesson ves Jherusalem. Aras s'averara so que san Luc guerentia, can s'apropiet Jesu Crist de Jherusalem e vi la cieutat e ploret sobr' elha, e dis: «Si tu sabias so que t'avenra, tu plorarias, car tu non conoysses los dias de la tua visitatio, que seras tot entorn assetiada e valadejada, els tieus enemix no y layssaran peyra sobre peyra, els filhs que seran en tu seran destruitz.» 

E Pilat no [c] saup encaras las gens que venian sobr'els. Cascun an en aquel temps selebravon los juzieus de tota la terra .ja. gran festa en Jherusalem: e foro y tug vengutz de tota la tera (terra). El filh del rey Hero, que fonc rey coronat, fo vengutz a la festa ab tota sa gen, et avia nom lo rey Archilaus. (N. E. Hero: Herodes I; Herodes Arquelao, hermano de Herodes Antipas.)

E can foro tug vengutz a la festa, cazero tan grans ayguas que anc negus dels juzieus non pogro issir. Can Pilat vic la gran ost que agro asetiada la sieutat, fort s'esmaguet. E lo rey Archilaus lo pres a esgardar; e vi que fort s'espaventava et avia gran paor, comesset lo a repenre, e dis li: «Per que vos esmagatz? que nos em tan grans gens, e tanta de bona cavalaria avem en aquesta sieutat, que [no] nos cal aver 

paor. Armem nos et anem los adantar, e fassam y tan de las armas que az els sia a penedre car say so vengutz. Mot y podo pauc estar entorn nos, car la frachura de l'aygua los fara morir els ne fara tornar, e nos avem bona cieutat e fort e ben garnida.»


Can Pilat fes cridar que tug se [d] [ar]messo e venguesso denant lo sieu 

palays.

(Miniature.)

Cant aquest cosselh fo donatz, plac mot a Pilat. E fetz crida que tug li cavaliers se armesson; et ab aytan fo fag, e tug vengron armatz denan lo palays de Pilat. E tug aquels de la cieutat ab dezir.... (1: Il y a évidemment ici une lacune; mais rien ne l'indique dans le ms. 

Le texte catalan ne peut nous être d'aucun secours, comme on l'a vu par la note 1 de la page précédente.). 


Can la ost de l'emperayre fonc apropiada dels murs de Jherusalem.

(Miniature.)

E tota la ost de l'emperador fonc tant apropiada dels murs que anc noy auzeron yssir ni fo lur cosselh. Pilat el rey Archilaus fan [8 bis a] cridar per la vila, can tug se foron dezarmatz, que tug aportesson peyras e cayros sus per los dentelhs dels murs e per las corsieyras, dels cals era ben garnitz Jherusalem. Ab aytan foron be .lx. melia, ses plus d'alongamen, que tug aporteron las per garnir la cieutat. E Pilat el rey Archilaus foron en cors, e cascu ac vestit .j. blizau ben fag d'un 

vermelh sisclato, et Pilat tenc en la ma .j. basto pelat. 


Cant l'emperador venc am Jafel et am Gay et am .xv. cavaliers al mur, 

per parlar am Pilat.

(Miniature.)

L'emperayre Vespazia, ab Jafel de Jafa et ab Gay lo senescalc et am .xv. cavaliers que menet, venc als murs de la cieutat(at), lay on Pilat el rey Archilaus eron, e de-[b]-mandet a Gay lo senescalc cal era Pilat. E Gay dis que aquel que tenia la vergua pelada, que estava sobrel cosier del mur. E Vespazia Sezar emperayre arazonet lo e dis li: «Pilat, lo noble 

payre meu, Tiberi Sezar, te comandet Jherusalem, que loy gardesses, e volc que fosses sos perbost e governesses tota la tera per luy. E [c]an saupist que fo mortz, anc nom tramezist traüt de senhoria mays per .iij. ans; aras as ne estat .vij. ans que anc ges no m'en volgist trametre, et a Gay, mon senescalc, cant yeu lot tramezi, tu li respondiest ergulhozamen, e dissis li que tu non tenias ren de me, e que yeu gardes ben Roma e Lombardia, que tu gardarias ben Jherusalem, e nom regonoysserias traüt ni senhoria. E per ayso yeu vuelh far de tu a ma volontat, e voli (voil, vuelh) que tu fassas obrir los portals; e (1: Ms. Ee)

yeu vuelh far de tu tota ma volontat e de totz aquels que layns so.


Cant Pilat se volc acosselhar am sos cavaliers et am lo rey Archilaus, 

quel respo[n]dera.

[c] ( Miniature.)

Ad aquesta paraula respondet Pilat que auria ne son cosselh. Pilat (2: Ms. Ppilat.) fes venir mantenen totz sos baros. El rey Archilaus dis li que no li calia aver paor de las menassas que l'emperador li fazia, car el se podia ben defendre a luy, e car avia tanta de bona cavalaria dins Jherusalem, «que non cre, dis lo rey, que en la tersa part del mon ne agues tanta de bona. E seria nos vergonha si nos nos rediam a l'emperador per far totas sas volontatz; e mal aja qui aquel cosselh nos donara.» Apres lo rey Archilaus, se levet em pes e[n] Baraban, .j. cosselier de Pilat, lo cal era crezutz mot fort, e dis li: «Pilat, lo rey Archilau te acosselha be e crey lo; e per tal que miels o crezas diray te e faray te conoysser que l'emperador nous poyria conquere ni penre la cieu-[d]-tat de Jherusalem. Sapias que no y pot estar .ij. mezes entiers am sa baronia, quez els, enaysi coma tu sabes, non an aygua ni la podon aver, si non l'avian de mays de mieja jornada al Flum del Dialble, lay on periron .ij. cieutatz, Sodoma e Gomora (N. E. más adelante Gomorra; se encuentra a menudo una r por rr, tera, deroquat, deroquar, etc.);

e seria lur de trop lonc pertrag a tan grans gens. E per ayso cre que l'emperayre non poyra gayre estar entorn nos. Per que yeu te dic que lo desfizes, car anc say auzet passar.» Lo rey Archilaus e totz los cavaliers que ero aqui lauzeron fort a Pilat so que Baraban a dig, e disseron tug cominalmens que «fort o tenem a bo.» 

Can Pilat venc am lo rey Archilaus et am totz sos cosseliers sus lo mur, 

per parlar am l'emperador.

(Miniature.)

Pilat part del cosselh e venc am lo rey Archilaus, e mon[9 a]-tero sus los corsiers dels murs, lay on l'emperador Vespazia l'atendia ab sos baros. 

E Pilat comesset a parlar a l'emperador so senhor e dis li: «Senher emperayre, tornatz von e gardatz ben vostra tera, que yeu gardaray be aquesta de vos e de totz mos enemix, e sapiatz que la cieuta[t] no vos 

redray ja. Mays ayso vos cosselharia que no volguesses destruir vos ni vostras gens e que von torneses.» So dis l'emperayre: «No m'en mandes tornar, mays ayso diguas si me redras la cieutat com a to senhor, del cal tu la deves tener e la tenes; e ret lam en aytal manieyra que tu ni hom que lains sia non penray a merce.» Pilat respon e dis li: «Mot parlas ergulhozamens, a la cieutat no vos redray eu pas; ans d'aquesta 

ora enan vos dezafizi que yeu vos faray pieg que vos a mi cujatz far. 

E fays tot vostre poder, qu'ieu nous prezi .j. denier.»


Can l'emperador comtet a so filh Titus la resposta de Pilat.

(Miniature.) 

[b] L'emperayre se partic et anet s'en en la ost e comtet o a so filh Titus; e l'emperador Thitus, so filh, hac gran gaug, e dis: «Benezectes ne ssia nostre senhor Dieus Jesu Crist, car elh no vol quel trachor Pilat vengua a nostra merce, que yeu avia paor e duptansa que vos, senher, li aguesses merce. Et huey may non pot esser que ja merce puesca trobar, pus que Jesu Crist non la trobet ab elh. Senher emperayre, enten me, so dis Thitus, sapiatz per veritat que Dieus vol que aysi sia, car Pilat sofric la trascio de Jesu Crist e la cossenti. Per que el ne ssera destruitz, e tota la gen ne ssera lieurada a turmen e la cieutat derocada.» 


Can los saumaties e los trotiers vengro denan l'emperador dir que feron 

d'ayga.

(Miniature.)

Cant ayso ac dig Thitus, vengro los trotiers que avian [c] en baylia los cavals els palafres els saumiers a l'emperador e disseron li: «Senher, que farem, que de say .xv. milhas non trobam aygua per abeurar nostres cavals, ni a re que mestias nos sia. Nos no podem durar, que, cant em mogutz a l'alba, es ben ora nona e mays enans que sia[m] tornatz. 

E non trobam aygua may al Flum del Dialble, lay on periron .ij. cieutatz, 

Sodoma e Gomorra. Sapiatz, senher, que la ost nos poyria mantener si no aviam aygua pus pres d'aysi.»

Can l'emperayre se vol acosselar am Jafel de Jafa cossi o fera.

(Miniature.) 

L'emperayre ac mot grans meravilhas, e demandet a Jafel de Jafa cal cosselh y donaria. Et elh dis que bon cosselh li donaria. «Senher, so dis Jafel, tu as gran bestiar de buous, e de vacas, e de brufols [d] e de camels. Fays o tot escorjar e salar las carns, e pueys fays totz los cuers ben correjar la .j. ab l'autre, e fay ne encoyrar tota la valh de Jozafat; 

e pueys vos auretz motz saumiers que aporto l'aygua del Flum del Dialble.» Can l'emperador auzic ayso, a bon cosselh o tenc, e fetz escorjar entre buous e vacas e brufols e camels .c. lx. melia, e las carns et el fetz salar. E puys fet[z] cozir los cuers fort e ferm la .j. ab l'autre, e fes ne encoyrar tota la valh de Jozafat. E cant la valh fonc tota encoyrada et espondejada, l'emperayre dis a Jafel que pesses d'omplir, e carguet o tot sobr'elh. E Jafel fetz arezar .ij. melia saumiers que aporteron l'aygua cascun jorn del Flum del Dialble, entro que l'agro tota omplida, de ras en ras. E volc Dieus que l'aygua si tenc aytan bona et aytan fina coma si fos flum corren. 


Can Pilat el rey Archilaus e tug sels de Jerusalem viro la valh plena d'aygua cisesstero (1) entre si mezeyses. (1: 1 Sic. Corr. e cosselhero?)

[10 a] (Miniature.)

Pilat el rey Archilaus e tug sels que ero dins Jherusalem agron grans meravilhas, can viron en la valh de Jozafatz tan gran plenetat d'aygua; et els albireron se que Jafel de Jafa o avia tractat e fag far, car mot era savis homs e de gran engien. E cant Pilat vi que gran plenetat d'aygua avian lur enemix, esmaguet se fort. Et adonx el volgra esser foras am la .j. pe, e penedet si car la cieutat non avia reduda a l'emperador, can li o dis, per far tota sa volontat a sa merce; e res no saup ques fezes, ta fort s'espaventet. Lo rey Archilaus e Baraban, que avian donat lo cosselh, volgron lo cofortar e disseron li: «Per que vos esmagatz? que si l'emperador avia estat am tota sa gen entorn aquesta cieu-[b]-tat .vij. ans, non l'auria preza per forsa, et elh non pot aysi tant estar, e non ajatz paor, que tug ne sseretz onratz.»


Can Pilat volc saber lo cosselh qe li donera Jacob, ni pueys Pilat lo fes metre en prezo am .ja. cadena.

(Miniature.)

Cant Jacob auzic ayso, mot o tenc a gran folhor, e dis a Pilat: 

«Senher, mot mi doni meravilhas de so que aquestz dizo; car sapiatz pe[r] sert que nos non podem tener contra l'emperador nostre senhor. Yeu te dera cosselh, si lo volguesses penre.» Pilat volc saber cal cosselh li donaria, e dis li: «Senher, manda a l'emperador que tu li rendras la cieutat, e per far totz sos comandamens, que yeu cre quez elh nos aura bona merce.» Pilat respondet: «Tu yest escumergatz et as renegada nostra ley, e non deu hom creyre tu ni ton [c] cosselh, car si l'emperayre avia aquesta vila, aytantost tu creyrias en sa ley, et elh que es pagas. Per ayso te deu hom creyre mens, car tu deslieuriest la malvayra femna Veronica, sortejayritz del diable, que ab sas sortz l'a guerit. E car tu as aysi obrat contra nos, yeu penray be vengansa de tu.» E fes lo penre e 

liar et estacar am .ja. cadena, e fetz lo metre en .ja. clota sotz tera, jotz lo palays major. Can Jacob fo en la prezo escura, mot fort reclamet Dieus Jesu Crist, que elh per sa dossor non lo laysses morir aqui.


Can Maria Jacobi preguet Dieus per som payre Jacob, que Pilat avia mes 

en prezo.

(Miniature.)

Can Maria Jacobi auzic que som payre era mes en prezo el vi malmenat per Pilat e que ses comte l'avia azirat, re-[d]-clamet Dieus nostre senhor e dis: «Senher Dieus Jesu Crist, regardatz vos ves lo meu payre, ton amic, que es en prezo per tu, quel sieus enemix nol puesco dan tener. 

Tu que deslieuriest Jozeph de la prezo de Pilat, cant elh e los malvays 

juzieus l'agro enclaus, per luy justeziar, e tu, senher, per ta bontat lo delieuriest de las mas de sos enemix, enaysi, senher, sit platz, delieura lo meu payre de la prezo e de las mas de Pilat.»


Cant .j. angil venc en la prezo ont era Jacob el trays de la prezo. 

(Miniature.)

Cant ac facha (1: Ms. fanha) sa orazo, .j. angil venc en la clota ont era 

Jacob, e trobet lo abatut en tera, que orava, e sonet li. E Jacob levet son cap, e vic gran clardat et ac paor. E l'angil dis li: «Jacob, nom temias; yeu soy angil de Dieu, que te venc a-[11 a]-des deslieurar, per mandamen de Jesu Crist lo sieu filh. Car tu lo reclamiest, e Maria ta filha, et elh me tramet aysi quet deslieures.» So dis Jacob: «Dieus n'aia gracias, car no m'a volgut oblidar.» L'angil li dis: «Deslia te de las cadenas e sec me.» So dis Jacob: «Non ay poder.» E l'angil li dis: «Secot tos pes e tas mas.» Et elh los secodet e las cadenas cazeron li. E l'angil lo pres per lo ponh e, vezen totas las gardas, tray lon e menet lon per Portas Aurias, et adus lo al trap de Vespazia l'emperayre. Et ab aytan l'angil dezamparet lo et anet s'en.


Can Gay conoc Jacob el bayet, el menet denan l'emperador.

(Miniature.)

Gay lo senescalc, aytantost can lo vi, lo conoc, e val baya[r] et abrassar; e menet lo denant l'emperador Vespazia Sezar, e dis li que aquel era Jacob, lo cal li avia essenhada Ve-[b]-ronica per amor d'elh. 

E l'emperador demandet li cossi era yssitz de la prizo, «que yeu avia auzit dir» que Pilat l'avia (1) mes en prezo. 

(1: Corr. t'avia, en prolongeant jusqu'à la fin de la phrase le discours direct?)

E Jacob comtet li tot per orde cossi es avut ni cossi Pilat l'avia mes en preyzo, ni per cal ocazio, ni cossi Nostre Senher li a trames son angil, que l'a deslieurat de las mas de Pilat e de tot lo poder dels juzieus. L'emperador, can vic Jacob, mot l' onret e li portet gran honor e volc que fos de son cosselh, am Jafel de Jafa et am Gay lo senescalc.


Can l'emperayre fetz cosselh am Thitus, so filh, et am Jacob e Jafel, e .xxx. baros que foron del sicret. 

(Miniature.)

L'emperayre Vespazia trames querre so filh Thitus, e cant el fo vengutz, et el si trays ad .ja. part a cosselh, e fetz venir Gay e Jafel e Jacob e .xxx. baros que foro del sicret [c] de(l) l'emperador. E l'emperador parlet premiers a totz aquels que avia apelhatz al cosselh, e dis lur: «Cenhors, yeu vos ay fag venir et ajustar, per ayso que ajam cosselh, cossi farem nostre afar d'aquesta cieutat. Et yeu vuelh que lom done premier Jacob, a qui Nostre Senhor a facha tanta d'onor que li trames son angil, quel gitet del poder de Pilat e de la prezo, el menet aysi, on esta segurs. Jacob, diguas nos cossi lay si capte Pilat layns, nil rey Archilaus ni l'autre pobol, ni cal conten[en]ssa fan ni que dizon de nos, ni cossi es tot lur afar.» Jacob respon: «Senher, yeu te diray veritat: be sapias que lains non an gayre vianda nis podo gayre sostener; et estan fort esmagatz

per la gran gen que lay es; que en tota esta terra non a remazut juzieu que totz no ssian vengutz en Jherusalem per .ja. gran festa que say fazia hom cascun an. E can vos fozes vengutz, e vos, senher, vos mezes en torn, et anc pueys negus non poc issir. E per ayso, so dis Jacob, so fort estreg de viandas e nos podo longamens tener; mays per alcunas partz s'en [d] poyrian ben fugir, si mestiers lur era. Mays per ayso fays far 

entorn la cieutat valhatz grans et amples e preons, per so que negus non puesco yssir ses nostre saber. E can la vianda lur falhira, et elhs se redran, que ja per forsa negun temps no sseria preza. Per que doni per cosselh que ayso que yeu dic no sia plus alongat, mays que tantost sia fag.» L'emperayre ab son filh tengron ayso que Jacob ac dig fort a bo, e tug los .xxx. baros, qu'ero del cosselh lauzero ho, e Jafel de Jafa atressi. Los emperadors partiron lur cosselh, e can venc l'endema, et els feron cridar per tota la ost que tot hom que saupes valadejar que vengues al papalho de Vespazia l'emperador. E can tug foron vengutz, comtet hom que .v. melia obries y ac. E l'emperayre comandet lur que fezesson tot entorn Jherusalem valhatz grans, e comandero (1: Sic) a Jacob et a Jafel de Jafa qu'en fosson gardas e ministradors. Et els responderon que volonties farian son comandamen.


Can Jacob e Jafel feron cavar entorn lo mur de Jherusalem.

[12 a] (Miniature.)

Tantost Jacob e Jafel se mezeron premiers e menero los valegadors lay on comessero los valhatz a far. E feron los de .x. (2: .xv. dans le texte catalan.) codes de preon e de .xxx. codes d'ample, e menero ab els .xxx. melia arquies, e ben armatz, per gardar los valejadors.

Et obreron enaysi coma Jacob e Jafel lur comanderon. E can Pilat vi que enaysi s'acorian e que tan destrechamens los assetiavon, ac cosselh ab lo rey Archilaus et ab Jozeph ab Arimassias, .j. savi cavalier (1). 

E Joseph dis a Pilat: «Senher, de so qu'en podem [nos] (2) alre far? 

Te diray yeu lo mieu cosselh, si tu m'en voles creyre. Dema mati e nos nos armem tug, e li arquiers e tug li sirvens, e, sils podem descofir, que o fassam; e cre que elhs non auran talen [b] de setiar tan pres de nos.» Lo cosselh tenc a bo Pilat, ab lo rey Archilaus, e feron cridar lo vespre quel mati a l'alba fosson tug armatz, e que venguesso denan lo palays de Salamo.


(1) On s'étonne de voir Joseph d'Arimathie parmi les conseillers de Pilate. Evidemment l'auteur oubliait (ou ne l'avait-il jamais su?) que le Joseph dont il parle plus haut, pp. 20 et 27, l. 25, était justement Joseph d'Arimathie. 

(2) Ms. que non p. a.; je corrige d'après le catalan: «quem podem nos alre fer.»


Can Pilat ysssi (yssi) de Jherusalem am tota sa ost et am lo rey Archilaus encontra l'emperador(s).

(Miniature.) 

Can venc l'endema a l'alba, e lo fo fag aysi coma Pilat ac comandat, et arengueron lurs batalhas. E azismero y .xx. melia cavaliers ben armatz e .lx. melia entre arquiers e sirvens. E Pilat comandet que saviamens ysiso a la batalha, e que negus nos derengues, mays que estesson tug als capdels que lur avia hom baylatz. Pilatz el rey e Jozeph garderon los .xx. melia cavaliers, e comesseron ad issir per la porta de la cieutat. Et .j. de las gardas que esta-[v° 3]-va al forsat viron (4: Sic) que grans gens armadas yssian de la cieutat; aytantost poget e .j. palafre e va ss'en al papalho de l'emperayre Vespazia e trobet lo que encaras jazia, el solelh non era levatz encaras; e comtet li cosi Pilat ab totas sas gens se sson armatz e veno ves elh per combatre. Can l'emperayre auzic ayso, trames quere so filh Thitus, l'emperador novelh, e Jacob e Jafel e Gay, e comandet lur que fezesso cridar per tota la ost: «Ad armas! ad armas!» Aytantost cant o auziro los cavaliers nils arquiers nils sirvens, agro gran gaug, e de mantenen armeron se tug, e vengro denan l'emperador. 

E l'emperador contet lur cossi Pilat venia armatz contra luy ab tota sa gen, e que establison lurs batalhas.


(3) A longues lignes jusqu'à la miniature. 


Can l'emperador issic am sa ost encontra Pilat, ni ambas las ostz se mesclero per ferir. 

(Miniature occupant toute la largeur de la page.)

[c] Can l'emperayre se fo armatz e Thitus so filh, feron yssir tug los cavaliers premiers e tota l'autra gen apres; e dels cavaliers e de l'autra gen avia y tans que non (1: Ms. nen) podian estar adysmat per negun home. E can foron vengutz lay on la ost de Pilat yssia, fo ben tercia, et encaras non eron tug issitz de Jherusalem. Can tug foron yssitz de la cieutat, e las batalhas foron assembladas dous [d] ambas partz, et elhs se entremesclero e feriro se per gran azir, per escutz e per elmes e per cors ab los espieutz et ab las espazas, la .ja. part am l'autra, que a la premieyra batalha moriro de la part de Pilat e del rey Archilaus .iij. melia pressonas (: personas), entre cavaliers e sirvens, e de la part de l'emperador n'i moriro .viij. melia, e la batalha duret entro ora nona. Apres aquesta batalha, ti-[13 r°]-reron se areyre ambas las ost, e can se foron .j. pauc revengutz, e las batalhas deus ambas partz tornero en camp e mescleron si autra vetz; e feriron tan duramen de las armas deus ambas partz que .iij. melia e .vij. c. y moriron de la part de Pilat e del rey Archilaus, e deus la part de Vespazia e de so filh y moriron .m. e 

.cc., e duret la batalha entro al vespre, quel solelh se volc colgar.


Can Nostre Senhor fetz tornar lo solelh deus orien e fetz de la nueg jorn, e las batalhas tornero en camp per batalhar .ij. vetz.

(Miniature occupant toute la largeur de la page.)

[a] Mays Nostre Senhor, que volc que ssa mort fos venjada, fetz aqui .j. gran miracle, que can se cujeron deus ambas partz quel solelh se colges, e s'en tornavon a lurs alberguas, lo solelh fo tornatz deus orien, per comandamen de Dieu, enaysi can lo mati se leva, et el comesset a levar et a luzir e far bela matinada. Vespazia Sezar, l'emperayre, e Thitus so filh viro aquest miracle, et agro gran gaug, e pessero que Dieus no volia que encaras yssisson de camp, e regiron se ab tota lur gen [b] e comesseron ad encaussar la ost de Pilat e del rey Archilaus. E can los viro venir, regiro se ab tota lur gens e van ferir en elhs; e duret la batalha entro que fo passada ora nona, e deus la part de Pilat e del rey moriron .iiij. melia e .cc. l., que us que autres, e deus la part de l'emperador moriro y .m. l. Las ost foron fort escalfadas la .ja. sobre l'autra, e foron mot las. E can venc entorn vespras, et elhs torneron el 

camp, e duret la batalha entro quel solelh fo colgatz. E moriro y de la part de Pilat .ij. melia .cc. l., [c] que us que autres, e deus la part de l'emperador n'i mor[i]ron .ccc. l. En aquestas batalhas sobre dichas perdet Pilat e lo rey Archilaus batalhan .xiij. melia e .cc. personas, et en aquels ac n'i .ij. melia e .vj. c. entre cavaliers e gens d'armas a cavalh, e l'emperayre Vespe(r)zia, am so filh, entre us et autres ne perdet .x. melia e .vj. c.


Can l'emperador los encausset ni fo mortz .j. home al portal de Jherusalem, que cri[da]va: «Vay, Jherusalem!»

(Miniature.)

Mays la batalha que fo facha derrieyra venquet l'emperador Vespazia Sezar en portet lo camp, am sas gens, et encausseron los tro als portals. Et al portal de la cieutat, can se fazia l'encaus, auciro .j. home, que tot jorn [d] cridava: «Vay, Jherusalem!» Adonx ac tot lo pobol gran dolor, car els crezian que aquel fos profeta. Jozeph y fo nafratz d'una lansa per las cuyssas, may non valc mens. Pilat el rey Archilaus foro mot lasses e tota sa gen, et agron gran fam e gran dolor de la gran perda que avian facha. E per tota la cieutat viratz menar tan gran dolor que anc tan gran non fo auzida. L'emperayre Vespazia ab so filh s'en tornero am lurs gens en la[s] lurs tendas e manjeron, car mot avian gran fam; pues aneros (aneron) pauzar, que mot eron las. Can venc l'endema mati, Pilat nil rey non agro volontat de tornar en la batalha; et agron de cosselh que gardesson la vila, que pro avian a far a gardar.


Can l'emperayre va comandar c'om tornes a far los valhatz.

(Miniature.)

[14 a] L'emperayre e Thitus, so filh, can se foron levatz, ni las gens de tota la ost, viro que Pilat non lur avia plus en cor azantar (1: Cf. p. 22, l. 18. Texte catalan: «que Pilat nols volia tenir gens camp.»). 

Feron venir Jacob e Jafel, que pesseson de far los valhatz; et els, per mays enansar, agro mays obriers, et agro ne per nombre .xv. melia, que tug obravo. Et en pauc de temps agro fag los valhatz tot entorn la cieutat. Los valhatz agro .xxx. pes de preon e .lx. pes d'ample. Can Pilat vi que de Jherusalem non podian ysir, desconortet si fort e totz los baros de la cieutat. E tot lo pobol cridava, e dizian: «Aquel home que cridava tot dia es mortz, e nos crezem que ayso fos professia encontra nos. Pilat, mal cosselh aguist, car la cieutat non rediest a l'emperayre. Aras vezem que temps s'apropia de so que aquel hom que mortz es profetizava, que tot 

jorn cridava: Vay, Jherusalem!»


Can Pilat ac cosselh am lo rey ni am Jozeph cossi fera son afar. 

(Miniature.) 

[b] Can Pilat vi lo cridamen quel pobol fazia tot jorn, ac cosselh ab lo rey Archilaus et am Jozeph, cossi o faria. E Jozeph respondet e dis: «Senher, e que y pot hom far mays que fassa hom calar aquestas gens? Lo milhor cosselh que yeu say es que fassam far .ij. carniers grans, en que giete hom totz los mortz, que trop nos son pres, et es paors que per las pudors dels cosses vengues gran efermetat en la cieutat. Et estem be e saviamen. E fays estrenher la vianda, que sapiatz petit say n'a, et a say plus de .xx. melia personas estranhas, que say ero vengutz a la festa, e gitar ni eviar nols ne podem per negun luoc; per que a obs que cascu garde so que a de vianda.»


Can Pilat fes far los carniers ni gitar los mortz layns.

(Miniature.) 

Cant ayso ac dig Jozeph, et Pilat li comandet quez el [c] o fezes far a sa guiza. E tantost Jozeph fetz fa[r] fora los murs de la cieutat .ij. carniers (e) gra[n]s, e gitero y totz los mo[r]tz. Et ac n'i per nombre .xiij. melia e .cc.; et (.ja.) apres et el fetz estrenher la vianda ad aquels que sobras n'avian. Can venc apres pauc de temps, en la cieutat ac tal carestia que no y remas a manjar (1) erbas salvatgas, que (2) aver las poguesso. 

Et las bestias, can morian, manjavon las, fosson cavals, o palafres, o 

azes o cas, tan grans era la carestia el fam de las gens estranhas, que lay ero, que negus non avia aportada vianda. Can venc apres pauc de temps, e las gens cridavo e ploravo per las carrieyras e morian a clapies de fam, e tantost portavon los als carniers.


Can Pilat fes cridar que hom manjes on qu'en trobes, ni las gens descoyravon las portas per manjar los cuers.

(Miniature.)

[d] E can Pilat vi que tan grans gens morian de fam, que sol .j. jorn ne trobet hom de mortz per las carrieyras. ccc. lx., de que ac mot gran dol e tenc se fort per marit (: marrit), e fetz cridar que totz homs que non agues que manjar qu'en prezes per tot aqui on ne trobera. Ab aytan la p(r)aupra gen agro mot gran gaug, e tantost viratz anar per las carieyras a grans companhas la paupra gen. E qui plus vilas y era ni plus descauzitz, aquel ne valia mays. Et anavo espian per los ostals dels prozomes e per las carieyras si veyrian fumar cozina; e tantost intravo s'en layns, et era tot raubat. Et enaysi en petit de temps fo gastada folamen tota la vianda, que anc no y troberon res que manjar. Totas las portas de Jherusalem ero encoyradas de cuers de brufols. E las gens corrian lay e descoyravon las, e metian los coze e manjavon los. En la cieutat costava .j. pa d'ieueras (?) (3) .lx. bezans, .ja. poma .j. bezan, .j. huou .v. bezans. Can venc quel barrestz fo fag de las viandas, hanc no y trobet hom res a vendre per aur ni per argen. Mays can trobavo los ratz per las mayos, [15 a] e llos manjavo lo melor que y fos (4). E fonc tan gran la destrecha que y fo del fam que ses comte morian las gens per las carieyras.

(1) Suppl. may? Cf. p. 32, l. 28.

(2) Corr. qui?

(3) S'agit-il d'ivraie? Cf. ieure = ebrium. Le texte catalan dit seulement 

.j. pa. On pourrait songer à corriger de .ij. (?) lieuras. 

(4) Texte catalan: «los melos que i fosen.» Il ne paraît pas indispensable de corriger.

Can la regina d'Africa era venguda en Jherusalem per Dieus pregar nil sieu sepulcre azorar, ni sa filha de la regina nil filh de sa companhieyra y moriro de fam.

(Miniature.)

El temps que Jesu Crist fo levatz en crotz, lo rey d'Africa mori. E can lo rey fo mortz, la regina sa molher no volc penre pueys marit; ans volc servir Dieus e layset tot son regisme, et ab .ja. filha que avia venc en Jherusalem e[s] fetz batejar; et ac nom Maria. E menava .ja. rica dona ab si, que avia nom Sabarisa et avia [b] .j. filh. E soven anavo aquestas donas al sepulcre pregar Dieus nostre senhor Jesu Crist et azorar, car 

fort y avian lur fe, que la regina ne avia laysada tota sa terra per servir Jesu Crist. Aquesta dona regina, ab l'autra que la servia, avian pro portadas viandas e messas per lurs obs, aysi coma se tanh a regina. 

Els juzieus que avian raubadas las viandas, per mandamen de Pilat, agro la tota raubada, que anc non li agro res laysat que manjar, may sol las erbas [de] .j. jardi que era e sson alberc. Aquelas cozian e manjavon las. Can totas las erbas foro manjadas, e la filha de la regina fo tan afrevolida de fam que mori ses autra malautia. Can la donzela fo morta, la regina ac gran dol, e comesset a plorar mot greumens. Lo filh de la dona quez era sa companhieyra de la regina fo atressi mortz. Las donas no saupro ques fezeso, mays que menavon gran(s) dol, et avian tan gran fam que a penas se podian sostener. 


Can la companhieyra de la regina pres .j. cartier de so filh el mes sus los carbos per manjar ni l'angil lur aparec.

[c] (Miniature.)

Can la companhieyra de la regina vi que la dona menava tan gran dol, dis li: «Laysem ayso estar; prengam mo filh e trenquem lo e rausticam ne .j. cartier e mangem lo.» Can la regina o auzic, de fereza que ac, cazet ablasmada. Ab aytant .j. angil venc e levet lan e cofortet la e dis li: «Dona, Dieus vos manda per mi que manges de l'efan, e sera complit so que Dieus dis lo jorn de rams, cant el intret en Jherusalem, sobre l'azena et am sos apostols, e dis Jesu Christ qu'en aquesta generatio sera pestelentia en Jherusalem, de fam e de frachura, que la mayre manjara son efan, e sera destruida la cieutat, que no y romanra peyra sobre peyra, e la mort del pobol e la dolor d'els sera [d] azemplida. E per ayso, so dis l'angil, manjatz ne e sera azemplit so que Dieus dis, que non pot esser estiers fag.» L'angil se partic d'aqui e va s'en, e las donas romazero, e prendon l'efan e trenquo li lo las dreg am l'espalla, e mezeron los sus los carbos; e raustian lo enaysi co si fos autra carn. 

Can la carn comesset a raustir, yssic de l'ostal tan bona hodor del raust que tota la carrieyra ne flayret.


Can Pilat dis a .ij. sirvens sieus que anesso vezer on se faz[i]a aquest raust e que lin portesso.

(Miniature.)

Pilat el rey Archilaus anavon per las carrieyras, cossiran que poyrian far, et arestanquero se pres d'aqui hon era l'ostal de la regina, on raustian l'efan. E venc ne tan bona flayro[r] a Pilat que mot ac gran talen d'aquel [16 a] raust. E sona .ij. sirvens sieus, e dis lur: «Baros, anatz vezer hon si fa aquest raust, e digatz az aquel de qui e(r)s que m'en trameta, que anc de re no fu tan talentos ni tan dezirans.»


Can las donas volgron trametre per los sirvens a Pilat .j. cartier de l'efan 

del cal raustian.

(Miniature.)

Los sirvens van per mieg las carrieyras, senten on se raustia aquesta carn, e vengro a la mayo de la regina, e sono a la porta, et hom obric lur tantost. E can foro layns, et els saluderon las donas, e disseron li: «Donas, Pilat mo ssenhor vos manda quel trametatz del vostre raust, que anc de res no fo tan talentos ni tan dezirans.» E la bona companhieyra de la regina dis li: «Per Dieu, amix, volontiers.» Et [b] apropiet si de lay hon era l'efan, don n'ac mogut so que raustia. E pres 

.j. cotelh e dis lur: «Tenes me de lay, que trametray lin de tot cru, et el cogua lo a ssa guiza.» Los sirvens, can viro l'efan pessejat e que la dona lo volia may pessejar, per trametre a Pilat, agron gran fereza, que a pauc no yssiro de lur sen et anc no s'en cujero esser tornatz abora.

(Miniature, sans rubrique au-dessus.)

Vengro denant Pilat totz esperdutz. Pilat dis lur: «Cossi venet (venetz) vos autres que tan feras caras portatz? Hont es lo raust? Per que no m'en avetz aportat?» Et els comtero (1) li cossi .ja. dona avia pessejat lo latz de son efan e raustia lo, que lo volian manjar, e co ne volgro trametre [c] .ja. pessa «a vos. E nos, cant o (a)vim, aguem tan gran fereza que anc mays tan gran non l'aguem; e fugim non, et aras no sabem hon nos em, tal paor avem (2) avuda.» Pilat, can o auzi, mot ac gran fereza, e gran paor e gran dupte; e va s'en a son palays, e gitet se e son lieg de gran marimen que ac. Las donas foron remaszudas, e comesseron a manjar de l'efan. Mot ploreron e gasmenteron las donas, car li covenia a manjar de l'efan; e cascuna ablasmet .iij. vegadas a la taula, entre manjavon la carn de l'efan. Mays car Dieus o avia dig de sa boca, non podia esser estiers. Et cant agro manjat l'efan, et elhas mangero la filha quez era de la regina Maria. Aqui ac gran dolor, can la regina comesset a manjar de sa filha. E qui vezia las donas esgaymentar, era .ja. gran piatat, que nos podian tener de plorar.


Can Pilat el rey vengro denan lo temple de Salomo, e tot lo cosselh.

(Miniature; au-dessus d'une tête: Pilat.)

[d] Pilat ac estat e son alberc .iij. jorns et el s'en yssic, e venc ab lo rey Archilaus denan lo temple de Salamo, e fetz venir totz sos baros, et ac tot son cosselh aqui. Pilatz dis: «Senhors, yeu no veg que puscam penre cosselh contra aquest emperayre ni a ssas gens. Nos em fort destreg de 

viandas et es .ja. gran meravilha(s) que ss'es endevenguda en aquesta sieutat, que las mayres manjo lurs efans. Ieu vuelh e doni per cosselh que redam la cieutat a l'emperador; e si me vol destruyr, fassa o (3), que yeu am mays morir que si tot aquest pobol moria; que be sab l'emperayre que negus no mer mal d'aquest fag may yeu; e cre quez el aura merce de vos autres.»

(1) Ms. comteri. 

(2) Ms. aven.

(3) Ms. fasso (l'o exponctué.) 

Cant auziro aquest cossel, mot foron dolens, e disseron ploran: «Ay Dieus! que dieus (1: Corr. dols?) es! que farem de nostre bo senhor e de nostre bon governador?» Los plors els critz se leveron tan grans per tota la cieutat que anc tan gran marrimen no fo auzitz per negunas gens, quez els menavo tal dol que de la ost los podia hom auzir. E per ayso era lo gran marrimen [17 a] que non era negun jorn que layns no morisso .ccc. personas e plus de fam.


Can Pilat el rey Archilaus vengro am totas sas gens al valhat lay on era 

Titus emperayre novelh. 

(Miniature.)

Pilat dis que en totas guizas (2) volia que fos fag so quez el avia dig. 

Et armeron se elh el rey Archilaus, am .xv. melia cavaliers, e vengro al valhat, lay deus hont era l'emperayre. E manda Pilat que parlar volia amb elh. Can l'emperayre o saup, venc am Thitus so filh, l'emperayre novelh, e menero .xv. melia cavaliers ab els e Jacob e Jafel. Can l'emperayre fo vengutz lay hont era Pilat el rey Archilaus, va comessar 

de parlar Pilat a so senhor e dis li: «Senher emperayre, ajas misericordia de me e de tot aquest pobol, [b] sit platz. Pren ta cieutat el tezaur que say es, e laysas nos ne anar en estranhas terras yssilhatz per lo mon.» L'emperayre respon e dis li: «Pilat, si tu me vols redre la cieutat am tu et am totz sels que lay so, yeu o penray per far mas volontatz, que estiers non o penria.»

(2) Substitué après coup à cauzas, qu'on avait écrit d'abord.

Can lo rey Archilaus respondet a l'emperador ni l'emperador ad elh. 

(Miniature.)

Az ayso respon lo rey Archilaus, e dis: «Senher emperayre, yeu fu filh del rey Herodes, senher de Gualilea, e (3: Ms. s) cant el defalhic, yeu fu reys. Pren me a merce, nom vuelhas destruir, que anc yeu ni mos payros no fom encontra tu.» Respon Vespazia l'emperayre: «Home que merce non a merce non deu trobar. De tom payre ay auzit dir quez (1: Ms. quel.) [c] el aucic, per Jesu Crist la profeta que los juzieus auciron a tort en Jherusalem, totz los efans que anc poc atrobar e son regne, que ero de .ij. ans en aval, que anc negun non trobet merce; et eron per nombre .c. melia. Per ayso, dis l'emperador, ne deves comprar la sua en[e]quitat.»


Can lo rey Archilaus fo dezarmatz nis mes l'espaza per lo cors ni Pilat s'en tornet am sas gens en la cieutat.

(Miniature.)

Can lo rey Archilaus auzic ayso que l'emperayre dis, fonc ples de gran ira, que a pauc non es enrabiatz. El dissendet de son cavalh e dezarmet se tot; e can fo dezarmatz, et el trays l'espaza e dis a l'emperador: 

«Ja Dieus lo gran no vuelha [d] que vos ni vostras gens paguanas vos puscas vanar de ma mort.» E mes l'espaza per la poncha sotz la tetina, e det li tal espencha que detras ne passet .j. palm, e mantenen el cazet mo[r]tz ins el valhat. Can lo rey Archilaus fo mortz enaysi, fo fort corossatz Pilat e totz los juzieus e tornero s'en en la cieutat. Aqui viratz tal dol e tal plor per los cavaliers del rey Archilaus e de tota[s] sas gens, que tug s'esquissavo e se rompian e planhian et esgaymentavo fort; e tot lo pobol de la vila fazia atretal, que anc sa par dolor no fo e neguna sieutat. Can venc l'endema, Pilatz fes venir Jozeph e Baraban (2: Ms. barabasia.), lo senescalc, e totz los cavaliers e tot lo pobol, e volc aver cossel d'els, e dis lur: «Senhors, be vezetz que no nos podem pus tener e que Dieus nos a totz oblidatz. Sains non avem vianda; anc mays neguna cieutat no fo en tan gran tribulatio. Que cosselhatz que fassam?» 

- «Senher, so dis Jozeph, az ayso cal cossel podem nos donar? 

que l'emperayre no nos vol aver merce, ni non la trobam en elh. 

Mal cossel te donet sel quet [18 a] cosselhet que fezesses mal contra 

l'emperador, car ben podiatz saber que contra luy non podiam aver forsa, ni nos podiam longuamens tener.»


Can Pilat acosselhet que hom molgues tot l'aur e l'argen e las peyras 

preciozas e que o manjesson.

(Miniature.)

Pilat respon: «Yeu no y say alres que fassam: en aquesta cieutat a gran tezaur d'aur e d'argen e de peyras prescieuzas; e l'emperayre am sas gens cujon o tot aver. Yeu say cossel que ja ges non auran. Tot l'aur e l'argen fassam pizar e mortiers de coyre et amenudar fort a menudas pessas; e pueys mangem lo; e can sera tot manjat, non poyra esser trobatz lo tezaur. E pueys redam nos a l'emperador, que aytan [b] bona merce atrobarem coma fariam si aviam lo tezaur.» E cant aquest cossel fo donatz, tug lo tengro per bo, et amero mays manjar lo tezaur que si l'emperador ni sas gens l'agues. Tantost se parton d'aqui e van s'en en lurs hostals; e cascu pren son aur e son argen e pizeron lo, et aquels que ne avia[n] pro donavo ne a sels que non avian, per so que pus leu fos manjatz e gastatz. E cant ayso fo fag, e tug vengro denan Pilat, e disseron li: «Senher, ton comandamen avem fag; non es romazut aur ni argen ni peyras presiozas que tot non ajam manjat, e tota la vayselha que aviam d'aur ni d'argen. Huey mays non podon esser manens pagas de nostre tezaur.»


Ca[n] Pilat queric perdo a tot son pobol.

(Miniature.)

[c] Apres ayso disseron: «Senher, que farem?» Pilat, can auzic ayso, comeset fort a plorar et a desconortar denan tug e dis lur: «Senhors, vos autres m'aviatz establit a senhor, e voliatz que yeu fos vostre governayre. Huey may d'aysi avan non o puecs esser; per amor de Dyeu, vos queri perdo; si anc dissi re ni fi re a negus quel desplagues, perdonatz me.» Can los juzieus auziron ayso, mot se desconortero, et anc non y ac negus que nos plores, e de gran yra non pogron respondre, mays que planhian e ploravon, car tug pessavon esser destruytz. 

Pilat dis: «Senhors, anem nos redre a merce de l'emperador, que val mays que si sains moriam de fam, que non es jorn que en esta cieutat no morisco de .ccc. a .ccc. l. presonas (: personas) de fam; per que val mays que nos red[am], que calacom n'escapara; et aysi non escapa[ra] negus, que totz no mueyron de fam.» 


Can Pilat ab totas sas gens se volc anar redre, et ysiro de Jherusalem,

e venc al valhat lay ont era l'emperayre el sonet.

(Miniature.)

[d] Cant aquest cossel fonc pres, Pilatz am tota sa gen yssic de la cieutat, entro al valhat que era fag entorn lo mur. E l'emperayre novelh anava cavalgan per aqui ab sos cavaliers. Pilat conoc lo a sas armas, que avia[n] senhal d'aygla, e sonet li de son gan. E can Thitus o vic, venc coren ab sos cavaliers lay on Pilatz fo. Pilat li comesset a dir: 

«Senher emperayre Thitus, enten mi: pregua a mossenher l'emperayre tom payre quens prengua a merce e que aja misericordia sobre aquest pobol, que aysi t'en pregua ploran. Senher emperayre, non esgardes la[s] nostras enequitatz, may la tieua misericordia.» Can Thitus auzic ayso que Pilat dis, anet [19 r°] a l'emperador son payre ab sos cavaliers, et el va o dir e comtar a l'emperador. Can l'emperayre o auzic, mandet a 

totz sos cavaliers armar, e l'emperayre armet se dels melhos garnimens, e venc lay on Thitus l'atendia, al canto del valhat; e Pilat fo deus l'autra part. Thitus comesset a parlar a l'emperador e dis li: «Senher emperayre, vet te que Pilat s'es acordatz que volontiers te redra la cieutat, mays quel prenguas a merce.» E Vespazia respon: «Bel filhs, non es aras hora de querre merce; elh o fa, car mays non pot.» 

E Vespazia l'emperayre dresset se ves Pilat: «Si tu me vols redre la 

cieutat e totz aquels que lay so, per far totas mas volontatz, yeu soy aparelhatz de penre; e dic (1; Ms. dit) te be que aytan pauc de merce auray de tu ni de negu coma vos autres agues de Jesu Crist, can lo jutgetz a mort nil pendetz e la crotz. E vuelh vos far may a ssaber que la sua mort sera venjada, que merce no y sera trobada, ni ja merce non trobaretz ab me.»


Can l'emperayre pres Jherusalem ni fetz aplanar los valhatz ni pres Pilat ni fetz estacar los juzieus, ni pueys fetz mercat dels juzieus xxx. per .j.

denier.

(Miniature occupant, comme les lignes qui précèdent, toute la largeur de la page.)

(a) Pilat, cant auzic ayso, fo fort yratz e tot lo pobol yssamen; e no saup alres que fezes. May Pilat dis a l'emperador: «Senher, pren ta [b] cieutat e tot can say a, e fay ne tom plazer, coma senhors.» Can l'emperayre auzic que Pilat li redet la cieutat, el fetz tantost aplanar los valhatz; e [c] tantost can foro aplanatz, et el trames .iij. melia cavaliers ben armatz, que intresson en la cieutat e que seresson los portals, que negus non pogues yssir. L'emperayre novelh intret laïns, am (1: Ms. an) Jacob et Jafel; e can foron intratz en la cieutat, Thitus pres Pilat e comandet lo a .xxx. cavaliers, que lo gardesson be. Jacob pres Jozeph, e Jafel pres Baraban. E Vespazia l'emperayre intret am tota sa gen, e tantost comandet que hom estaques los juzieus e que hom lin menes .x. denan sa cara. E can los li (2: «los li». Ms. loy) agro amenatz, elh sonet los cavalier[s] e dis lur: «Baros, aquesta cieutat avem e nostre poder, et am gran trebalh que y avem trag. Aras, la merce de Dieu, avem la a nostra volontat; et yeu vuelh far mercat dels juzieus, car elhs comprero nostre senhor Dieu Jesu Crist, que sanet mon cors de la gran malautia de que era tan destreg. 

Els lo comprero (per) .xxx. deniers; et yeu donaray d'els .xxx. per .j. denier; e quin vol comprar ven-[d]-gua avan.»

(Miniature; une rubrique au-dessus paraît avoir été grattée.)

Ab aytant venc .j. cavalier denan l'emperador e dis li: «Senher, yeu ne vuelh denayrada.» Et aytantost fes los lieurar. E can lo cavalier ac sos trenta juzieus resseuputz et ac pagat son denier, el tenc .j. espiaut en la ma, e venc denan los juzieus que ac compratz, e fer ne .j. ab l'espiaut per mieg lo ventre, si que l'espiaut li fes passar d'otra lo cors .ja. brassada, e tantost cazet mortz. El cavalier tira l'espiaut ves si e trays loy del cors, [20 a] et, al tirar que fes, de l'aur e de l'argen quel juzieu avia manjat sautet foras. Lo cavalier ac meravilhas, can vi que totz era ples d'aur e d'argen. Pren .j. d'aquels juzieus per la ma e desliet lo e tira lo a part, e dis li: «Digas, sabes tu d'aquest juzieu cossi era ples d'aur?» - «Senher, so dis lo juzieu, si vos m'asseguratz, yeu vos diray veritat.» Lo cavalier asseguret lo, el juzieu li comta cossi Pilat lur fes manjar tot lo tezaur de Jherusalem, aur, argen e peyras pressiozas, e totz los bezans e tota la vaysselha d'aur e d'argen que era en Jherusalem, per tal que l'emperador ni sas gens non fosso rix ni manens ni non poguesso ges atrobar: «Et enaysi, senher, fo tot lo tezaur gastatz e partitz a tota gen cominalmens, que aquels que ne avian pro ne donavon az aquels que 

non avian ges. Et enaysi, senher, fo tot lo tezaur de Jherusalem manjatz e gastatz per las gens, e per lo cosselh de Pilat.»


Can lo cavalier fes tolre la testa als autres que ero remazutz, ni los fetz fendre am .j. cotel per tira[r] l'aur.

(Miniature.)

Can lo cavalier auzic ayso, ac mot gran[s] meravilhas; e sona .ij. escudiers sieus e comandet lur que als .xxviij. juzieus que avia compratz tolguesson la testa, que anc non retenc may aquel que avia assegurat. 

E totz aquels foro escapitatz, et elh fetz fendre ab .j. cotelh per mieg lo ventre e triar l'aur e l'argent. Cant ayso fo sauput per tota la ost quels juzieus eron ples d'aur e d'argen, que l'avian manjat, adonx vengron grans gens a l'emperador e dizian li: «Senher, fay m'en denayrada.»

E l'emperayre fetz ne lieura[r] a totz los cavaliers qu'en volian denayrada. E tantost can los avian avutz, els los aucizian e fendian los per lo ventre, per aver lo tezaur que avian el cors. Mal cosselh donet Pilat [v°] que gran re ne moriro per lo tezaur que avian manjat, qu'en escaperant, si no fos manjatz.


Can l'emperayre no volc pus vendre dels juzieus, may que fes portar los mortz als carniers e deroquar los murs de la cieutat.

(Miniature de la largeur de la page.)

(c) Can l'emperayre vi que tans compradors avian los juzieus e tans n'avian compratz, e vi que totz los aucizian, fetz comtar(tar) cans n'i avia remazutz. Comtet hom que non y avia romazutz mays .vj. denayradas, que totz los autres foro vendutz. Empero l'emperayre dis que non volia pus vendre, que aquels retenia a ssos obs. La mort fo facha dels juzieus en Jherusalem, que foro vendutz .xxx. per .j. denier, que bem foro mortz .lxx. melia e plus. E ja per la cieutat non pogratz 

anar mays per mortz, e tugtz eron enbaconatz, coma qui los volgues salar. Mala manjero lo tezaur que Pilat lur acosselhet. Can la mort fo facha, l'emperayre los fetz totz a-[d]-portar als carniers, et apres el fetz deroquar los murs de la cieutat, si que anc no y romas peyra sobre peyra, mays tan solamen lo temple de Salamo e la tor de David, que Dieus no volia ques deroques. Ab aytan fo azempli[t] so que Dieus avia dig de sa boca, lo jorn de rampalm (N. E. ram e palma, Domingo de Ramos). Thitus l'emperayre novelh anet per la cieutat (1) et ac fachas penre(s) totas las armaduras, aubertz, elmes, cubertas de cavalhs, lansas, espazas, e totz los rix guarnimens, del(a)s cals era ben garnida la cieutat, e de drap de seda, polp(l)ras et ermenis, els gris, de que avia gran plenetat. Mot n'ac gran riqueza l'emperayre novelh; may negun tezaur [21 a] non troberon (2), quels juzious (sic) ho avian tot manjat per cosselh de Pialat (sic). Mala fonc donat lo cosselh de Pialat, que tant ne moriron que anc non romaron a vida mais .ix. xx. Aisso foron las .vj. denairadas que l'emperayre retenc a ssos obs. La regina d'Africa e la dona Sabarisa, que desus n'avem facha mensio, trobet hom mortas en lurs albercs, et de femnas e d'efans et de gens menudas per la cieutat ses nombre, que tug eron mortz de fam.


(1) Après ce mot il y a dans le ms. quatre lignes en renvoi au bas de la colonne, dont quelques mots seulement sont lisibles. Les premiers sont e dedins.

(2) Ce qui suit, à partir d'ici, jusqu'à denairadas inclusivement (trois lignes plus bas), est d'une autre main et d'une autre encre et paraît avoir été écrit sur un grattage. 


Can los emperadors s'en volgron tornar en lurs teras (terras) e meneron Pilat els autres juzieus. 

(Miniature.)

Can la cieutatz fonc derocada e la mort dels juzieus fo facha, los emperadors s'en volgron tornar en lurs terras ab lurs gens. E meneron Pilat e las .vj. denayradas dels [b] juzieus prezes et estacatz; e vengro en Acre. Can l'emperayre ac sojornat .iiij. jorns en Acre, et el fetz aparelhar .iij. naus e mezeron en cascuna nau .lx. juzieus, et am gales fezeron las trayre del port d'Acre. 


Can los juzieus foro messes en las naus ni las [naus] feron velas. 

(Miniature.)

E can las .iij. naus foro denan lo castel que a nom Cayfas, e las naus fezeron velas, e layset las om anar lay on Dieus las laysera anar. Los juzieus non agro pa ni vi ni carn ni aygua ni hom que saupes las naus governar. Mays per volontat de Dieu e car Nostre Senher volc que tostemps fos remembransa de la sua passio en elhs e que fezesso miralh a sels quels veyrian, donet lur temps que la .ja. nau venc aribar a Nar-[c]-bona, e l'autra a Bordeus, e l'autra en Englaterra. E tug vengro sas e sals en las terras e cujero se que Dieus o agues fag per amor d'els. 

E Dieus non o fes, mays que volc que tostemps los reprezes hom de la sua mort e de la sua passio. Los juzieus son aribatz, e laysem los estar; e parlem dels emperadors, que son en Acre ab lurs gens, que volgron tornar en lurs terras.


Can l'emperador se reculhic en las naus am tota[s] sas gens.

(Miniature.)

Vespazia Sezar l'emperayre comandet a sson senescalc et a Jacob et a Jafel que fasson aparelhar las naus, que mestiers lur sera a lurs gens. 

Et els o fan tantost, e mezero y aygua pro e bescueg e vi e farina e carn salada e gualhinas e fru-[d]-chas e tot can mestiers lur ac. Can las naus foron ben garnidas de las viandas que mestiers y sson, fetz reculhir los saumiers e los cavalhs e las armaduras. E can fonc tot recuilhit, e las 

naus yssiron del port. Los emperadors foron reculhitz am tota[s] lurs gens, e las naus feron velas. E Dieu donet lur bon temps e vengron navejan per la mar, et a cap de .x. jorns vengron aribar al port de Barlet, e cant agro sojornat, els vengro en Roma.


Can san Clemens l'apostoli li fetz yssida am gran prossessio ni lo bayet. 

(Miniature.)

Can l'apostoli san Clemens saup quels emperadors venian, ven lur encontra am gran prossecio de [22 a] clergues. E can l'emperayre Vespazia vic l'apostoli venir az elh ab tan gran prossecio, ac gran gaug; 

e correc lo abayar et abrassar; e l'emperayre novelh fetz atretal. Mot ac gran gaug en Roma per los emperadors e gran alegrier, cant ac venjada la mort de Jesu Crist, e car es tornatz ab sas gens, sas et alegres. 

E san Clemens prezicava cascun jorn, e l'emperayre auzia lo mot volontiers, e tug los baros atresi.


Can san Clemens l'apostoli batejet l'emperayre e so filh e totz los baros.

(Miniature.)

Can l'emperayre ac sojornat .viij. jorns, san Clemens lo venc vezer e dis li: «Senher, Jesu Crist t'a facha gran honor de tos enemicx, et as complit to viatge a [b] ta volontat. Lo(s) covinen(s) que as promes a Nostre Senhor aten loy alegramens et am cor joyos.» L'emperayre dis li que era aquo. L'apostoli san Clemens dis li: «Quet fassas batejar, aysi coma tu m'o covenguist.» L'emperayre dis: «Al plazer de Dieu sia fag; yeu o autrey, e fays o aparelhar e santificar las fons.» L'apostoli san Clemens se part d'elh alegres e lauzava Dieus e la seua virtut. Apres .iij. jorns, el ac fachas aparelhar las fons, e batejet l'emperador Vespazia, e nom del Payre e del Filh, e del Sang Esperit (N. E. Sanh, San, Sant), et anc non li cambiet so nom. Apres el batejet so filh Thitus, l'emperayre novelh. Apres el batejet Gay lo senescalc, e Jacob e Jafel de Jafa. Apres el batejet los reys els comtes els dux els marques, e tug li baros els cavaliers. Can tota la cavalaria fonc batejada [e] tot l'autre pobol viron que batejatz s'eron, vengron a san Clemens e disseron li: 

«Senher, bateja nos, et essenha nos a creire la ley de Jesu Crist.»


Can san Clemens benezic .x. [c] concas d'aygua e fetz intrar lo pobol

lay[n]s per batejar.

(Miniature.) 

Can san Clemens auzic las gens cridar, ac gran gaug e fetz gracias a Nostre Senhor; pueys fetz omplir .x. conc(c)as d'aygua e senhet las, e pueys fetz intrar le pobol lains en l'aygua, e ditz: «E nom del Payre e del Filh e del Sant Esperit, e sseretz batejatz.» Can lo pobol o auzic, volontiers s'i mes cascu, et agro ferma crezensa en Jesu Crist. E can negun malaute se batejava, de qualque malautia agues, tantost co yssia de l'aygua, era totz gueritz. Can tot lo pobol fo batejatz e vezian los miracles dels malautes, non crezia hom per tota la terra de Roma may sol en Dieus Jesu Crist. Los malignes temples que y ero de los demonis, aba-(d)-teron los volontiers, si que anc res no y remas. Neys las fonzamentas derocavo, per so que res de mal no y agues. Can las gens se partiro, que agron pres comiat de l'emperador e de san Clemens, tornero ss'en en lurs teras. E can lay foron, cascu portet escricha sa 

crezensa de Jesu Crist: Credo in Deum patrem omnipotentem. 

Cascus fetz bateja[r] los homes de sa terra. Apres pauc de temps volc Dieus que la crestia[ntatz] crec, e l'apostoli san Clemens trames los prezicar per las terras. Can tota la terra de l'emperador fonc convertida e gitada de la error de las ydolas, no y crezet hom ni y azoret may Jesu Crist, Dieus veray. 


Can l'emperador fetz venir los senadors de Roma que desso sententia a Pilat.

(Deux miniatures superposées.)

(23 a). L'emperayre Vespazia fetz venir so filh Thitus, e foron al palays .j. dia mati, cant agro auzida la messa, que san Clemens avia cantada. Los emperadors tramezeron querre los senadors de Roma, e can foro vengutz denan los emperadors, Vespazia lur comandet que jutgesso Pilat, segon so que era forfag. Els senadors (1: Ms. essemdors (?)) tireron se a part a cosselh e disseron los forfatz de Pilat. E torno ss'en denan l'emperador, can se foron acosselhatz e disseron li: «Senher, nos conoyssem que Pilat a mort deservida. Cant aura estat lonc temps en prezo, nos volem quel trametatz a Viana la cieutat, lay on si fan las justezias d'aquels que an mort deservida en Roma e que encontra no s(a)ia fag. E per ayso lo vostre honrat payre Tiberi Sezar volc que lay se fezesso las justezias; e per ayso nos fam aquest jutgamen.»




Can Pilat fo menatz pres e liatz a Viana. 

(Deux miniatures superposées.)

Can l'emperayre auzic que a mort l'avian jutgat, comandet als .xxx. cavaliers que l'avian en garda que ades ses tot alongamen lo menesso a Viana la cieutat. Los cavaliers feron son comandamen tantost, e porteron en escrig la sententia quels senadors de Roma agro donada. E can saupro a Viana que aquels cavaliers ero messatges de l'emperador, honrero los fort e reseupron los ab gran honor et ab gran gaug. Els cavaliers prezeron Pilat, de part l'emperador et al justecier da Viana rederon lo, e bayleron li la sententia escricha, que avian donada los senadors de Roma.


Can Pilat fo messes en prezo ni pueys en lo Rozer, en .ja. tor, aysi cant auziretz.

(Miniature.)

[c] E can lo justecier vic la sententia quels senadors de Roma agron donada contra Pilat, mantenen pres lo e mes lo en (1: Ms. et) .j. potz encontra l'aygua; et avia y .ja. cadieyra on l'asec, e pueys venc .ja. barra tornadissa ampla desus que era encadastada am la cadieyra; e mes lay denan los pietz, e claus lo am .ja. cadena, et anc non ac poder ques mogues. Pueys el li mes unas buejas de fust als pes, et aqui estet de nueg e de jorns. E dava li hom a manjar del pa e de l'aygua petit, que 

ben manjera mays la me[y]tat. En aquest caytivier estet Pilat .ij. ans, et a cap de .ij. ans lo justicier lon trays et ostet li las buejas, e fonc tan caytieus e tan dessemblatz e tan fenis que anc nos poc sofrir, e fo tan pelos que nol parec huelh ni cara. Lo justecier lo pren e leva lo en .j. poli, e d'otra lo pont de Roze el s'en anet amb elh. Et aqui avia .ja. mayo hon metia hom totz aquels que avia[n] facha trassio, el Rozer revironava la tot entorn, e no y podia hom intrar may ab .j. batelh. Lo justicier fa obrir e mes lo laïns. Aytantost cant [d] Pilat fonc laïns en la mayo, comesset a crotlar fort et a tremolar. El justicier, cant o vi, ac paor e fugic s'en, que anc no y auzet estar. E can s'en fo m[og]utz (1: Un trou dans le parchemin), la mayo se fondet e s'en intret en abis, que anc non vic hom peyra ni saup hom que s'endevenc; mays encaras y conoys hom lo luoc cant y ve tornejar 

l'aygua.

Enaysi cant avetz auzit fo venjada la mort de Jesu Crist per Vespazia Sezar, l'emperador de Roma, e per Thitus so (2: Le ms. répète so) filh. 

E Jafel de Jafa escris tot aquest fag per cosselh de Jacob e de Joseph, que estet pres en Jherusalem tro que la cieutat fonc preza. Et els foro ad aquest fag, et acorderon se totz .iij. e disseron la veritat, e Jafel de Jafa o escris. Amen.


NOTES.


Page 7, ligne 13. «e la perdicion.» Est-ce en ou et?

Ibid., l. 16 «com hom» = com si hom. Cette omission de si se constate assez souvent, mais moins fréquemment que celle de que, en 

provençal comme en vieux français.

8, l. Suppr. com? 

8, 14-15. Lacune après volonties? Ou corr. a las gens.... escoltet 

lo...? 

8, 26. «contrags.» Il eût mieux valu écrire contrag. Voy. la note sur 10, 29.

8, 39. «agues.» Corr. cregues?

9, 3. «anavan.» J'aurais dû écrire anavo. Cf. la note sur 13, 8.

9, 21-22. «E si la profeta me vol guerir, ieu lo venjarai.» Plus loin (11, 8-9), notre texte est plus conséquent: «... en la santa profeta ni azora la»; mais plus bas de nouveau lo reparaît dans el vi e lo vi (13-14). 

9, 29. «cavalh.» L' l double donne presque partout, comme ici, dans 

notre ms., une l mouillée: elh, elha, castelh, cotelh, valh, valhat, etc., 

etc., passim. Les formes telles que els, ela, castel, y sont rares. 

On peut supposer que ces dernières ont été introduites par le copiste, 

ainsi que celles, également peu nombreuses, où une l mouillée d'une 

autre origine (cl ou li + voy.) a été réduite à l, comme aparelet (9, 

29), cossel (38,1; 39, 29).

9, 33. Inutile sans doute de faire remarquer que majer est ici substantif, comme dans major domus, major palatii.

9, 34. «bregua», suite, troupe (accompagnant quelqu'un). Acception que Raynouard n'indique pas. Cf. brigade, et voy. Diez, sous briga, Littré, sous brigue et briguer. 

10.13. «no ss'era.» Inutile d'avertir que le ms. écrit, comme un seul mot, nossera, et de même dans tous les cas pareils (essonet li, 

11, etc., etc.). L' s est redoublée pour indiquer qu'il faut la prononcer 

dure. J'ai partout comme ici séparé, pour la commodité de la lecture, 

les mots ainsi réunis, mais en conservant les deux s.

10, 14. «Can lo senescalc..., e Jacob.» E, ici, n'a pas sa valeur ordinaire de copule, non plus que plus loin, 12, 21; 14, 34; 16, 7; 20, 14; 28, 3, etc. On pourrait le traduire par alors. Sur cet emploi très fréquent de et dans l'ancienne syntaxe romane, voy. Diez, III, 317.

10, 17 et 35. «puecs.» De même 40, 28. Est-ce une métathèse de 

puesc ou une transformation directe de pocs, qu'a dû donner potsum 

au début, mais dont je ne connais pas d'exemple? 

10, 21. «li rendet gracias a Jacob.» Pléonasme du pronom pers. datif, dont les exemples ne manquent pas ailleurs. Cf. ci-après 35, 22, un cas analogue.

10, 24. «se pleu», se fie, a confiance; de plevir. Acception que Raynouard n'indique pas.

10, 26. «se destrenh», est dominée (le moyen pour le passif), est sous l'autorité de. Cf. p. 7, l. 3-4. Raynouard: Destrenher, presser, opprimer.

10, 26. «pejoyra», empire. Raynouard n'a que pejurar. 

10, 29. «de pes que aja» = de ses pieds. Idiotisme à remarquer, et dont les analogies ne manquent pas dans l'ancienne langue, tant française que provençale.

10, 29. «de nuegs.» L's ici, comme dans gaugs (19,7), est exceptionnelle, car notre texte, comme beaucoup d'autres, la rejette ordinairement après g, sans doute parce qu'elle y ferait double emploi, g (= ch) se prononçant probablement comme ts. Si l's est conservée 

(sous forme de z), ce qui est rare, et ne se remarque que dans des 

dérivés de ct, c'est que le g ne s'est pas développé, le c qui devait lui 

donner naissance étant tombé ou s'étant vocalisé: destruitz 25, 15: 

forfatz, 47; pietz, 48, 20; au contraire, pieg = pejus, 25, 1.

11, 2. «sabes», sais dire, et non pas seulement sais. Saber a assez 

souvent cette acception, que R. n'a pas relevée. 

11, 5. Lire en deux mots essenha la. 

11, 6. «e non la nos sela.» La gram. provençale voudrait seles.

Mais on trouverait ça et là d'autres exemples de cette irrégularité, due 

peut-être à l'influence du français. 

11, 6. «averiscatz.» Averir, synonyme, ou à peu près, de averar, 

que l'on a plus loin (19, 21), manque dans Raynouard. On remarquera 

ici, comme en beaucoup d'autres endroits de notre texte, le mélange de tu et de vous, si commun dans les chansons de geste.

11, 22. «E si yeu von dizia .j. yssemple...» Tour remarquable, que le langage familier affectionne encore pour sa vivacité.

11, 29. «Jon.» Cette forme contractée de Joan, devenu préalablement monosyllabe, se rencontre en d'autre textes (Gévaudan, Rouergue, etc.). 11, 38. «fasia», face. Plus loin fassia. Raynouard: facia.

12, 25 «messatgies» = messatgiers. En beaucoup d'endroits, comme ici, notre ms. réduit à s le groupe final rs. Voy. 21, 3; 29, 25; 34, 6; 41, 17. Dans le corps des mots, on a de même cosier, 23, 16, à côté de corsiers, 24, 26; cosses 33, 22. C'est peut-être par suite de cette habitude de réduire rs à s qu'on trouve 9, 22, et 27, 1, pesert, au lieu de per sert, que j'ai cru devoir rétablir, et aussi 33, 33, et 39, 17, motz, que j'ai corrigé également, au lieu de mortz, (où rtz s'était déjà affaibli en rs?) 

- Le phénomène inverse, c'est-à-dire l'introduction abusive d'une r (rs = ss ou s) se remarque dans forsat, 30, 22 et dans ers = es, 36, 19. 

L' r finale, sans s qui la suive, est également tombée dans l'infinitif paroxyton coze, 34, que je n'ai pas modifié parce que des formes pareilles se rencontrent assez souvent dans des textes du XIVe siècle, et dans le substantif flayro, 36, 16, ainsi que dans les infinitifs oxytons baya (28, 14), lieura (43, 20), bateja (47, 11), etc., où j'ai cru devoir la suppléer, parce que les formes de ce genre ne se rencontrent alors qu' exceptionnellement. 

12, 25-6. «mos senher e to senhor que es.» Emploi à remarquer du pronom relatif en fonction d'attribut, et non de sujet: «et ton seigneur qu'il est.» Cf. 11, 20. Les tours pareils ne sont pas rares dans l'ancienne langue non plus que dans les dialectes modernes.

12, 27. «az o mal fag.» Sic. Corr. as. On a de même, 35, l. 36, azena.

13, 4. «regonogues». De même plus loin (19, 11) regonogra; formes où le c latin médial a été traité exceptionnellement comme si le verbe n'était pas composé. Raynouard n'a que des formes en c.

13, 8, 9. «poyrian.... trobarian». L'a latin de la troisième pers. du pluriel est ainsi toujours conservé, quand un i vient à le précéder. 

Autrement la terminaison est en on (o): ero 33, 25; manjavon, 34, 2, etc., sauf pourtant au second conditionnel: escaperant (43, 24).

14, 23. «tanta d'onor.» De même 15, 25; 24, 3 et 4; 29, l. 

Sur cet emploi, en quelque sorte pléonastique, de la préposition de après un adjectif de quantité décliné, comme si c'était un neutre substantivé (tant, pauc, etc.), cf. Deux mss. provençaux du XIVe siècle, p. 172.

16, 5. «ieu». Lis. de tu, mieux indiqué par le ms. (Voy. la note au bas de la page.) 

16, 14. «fag». Forme constante de factum dans notre texte, où ct donne partout g en finale; Dans le corps des mots c'est ch: facha, poncha, espencha, etc. - di + voyelle donne pareillement g: gaug, deg, veg. Dans tous ces cas, g n'a, bien entendu, d'autre valeur que ch.

16, 25. «que seguesso», qu'ils s'assissent, du prétérit indicatif sec, qu'on a plus loin dans le composé asec (48, 18). De ces formes on déduisit analogiquement un subj. présent sega, qu'on trouve ailleurs.

17, 2. «al sepulcre.» Corr. el.

Ibid., l. 9 du bas. «dich». Corr. dig. Cf. la note sur 16, 14.

18, 18. «tornetz» (ms. torna). Il eût fallu aussi corriger poyretz; mais peut-être vaudrait-il mieux supprimer, sans autre changement, 

le premier que.

18, 33. «gleya.» De même mayo (34, 36, 48) bayar (46); c'est-à-dire que, dans notre texte, le groupe lat. si entre voyelles se réduit à l'i  consonne.

19, 15. «el nen sseria destruitz». A remarquer cette forme nen, 

aujourd'hui si commune, et dans laquelle sont fondus ne et en. Notre 

texte n'en offre pas d'autre exemple.

19, 17, 19. «ditz», pour dis (dixit).

19, 25. «E vet vos... del tieu perbost co t'es fizels» = et voilà comme ton prévôt t'est fidèle! Tour très-commun dans l'ancienne syntaxe.

20, 7. «L'emperayre am tota sa gen se reculiron.» Remarquer am (avec) jouant le rôle de et. De même 17, 19; 32, 30, etc. C'est une espèce de syllepse, dont on trouve, au reste, des exemples en d'autres textes, et qui est encore aujourd'hui du plus grand usage dans le langage familier.

20, 10. «solhelh.» On trouve ailleurs, et en assez grand nombre, des exemples du changement qu'on remarque ici de l' l sèche de solelh

en l mouillée.

21, 2. «emprezero», convinrent. Emprendre, parmi ses autres significations, a celle de convenir, faire un accord, que Raynouard ne 

mentionne pas.

22, 18. «adantar», et plus loin (33, 2), «azantar». Raynouard, qui ne donne que la première de ces formes, n'indique d'autre acception que celle de déshonorer. Mais ce verbe a ici le sens de affronter, attaquer.

23, 7 du bas, mettre des guillemets après layns so.

23, 15. «dis que aquel.» On sous-entend era, c'est-à-dire le verbe de la phrase à laquelle celle-ci répond; ce qui se remarque en bien d'autres textes.

23, 22. «volgist». Prononcer comme s'il y avait volguist. On sait que les fautes de ce genre ne sont pas rares.

23, 24. «dissis». Seul exemple ici d'une réduction (st à s) qui n'est pas rare, en d'autres textes, à cette 2e pers. du parfait. Nous avons, même page, les formes régulières saupist, tramezist, volgist, qui autoriseraient sans doute à corriger dissist.

23, 29. Mettre des guillemets après so.

24, 12. «ij. mezes.» Même allongement en es d'autres noms ou participes «intégrals», selon la terminologie des Leys d'amors, p. 32, l. 27 (lasses, mais las même page); 33, 22 (cosses = corses); 44, 28 (prezes).

24, 14. «Flum del dialble.» On remarquera ici et plus loin (25, 26; 26, 2, 10) cette forme dialble, que je ne me rappelle pas avoir vue ailleurs.

- C'est sans doute le Jourdain que l'auteur veut ici désigner. Il semble confondre ce fleuve avec la Mer Morte, dans laquelle il se jette, et qui était appelée au moyen âge Mer du diable. Voy. Ernoul le trésorier, p. 68. Cf. Chrestien de Troyes (Chevalier à la charette): 

Et voient l'eve felenesse,

Rade et bruiant, noire et espesse,

Si lede et si espoentable,

Com se fust li Fluns au deable.

24, 20. «e disseron tug que fort o tenem a bo.» Tour dont on a ailleurs d'autres exemples, et qui est identique à une tournure grecque bien connue, où un discours direct est annoncé par *gr, comme ici par que. Dans «els disseron que oc» (21, 27), comme dans le français correspondant: «ils dirent que oui», on a aussi le même tour.

24, dernière ligne. «a la cieutat.» Lis. e la c.

25, 6. «partic.» Les prétérits des autres verbes en ir ont de même leur 3e pers. en c; mais cette 3e personne est partout en t dans les verbes en ar et en er: anet, comtet, cazet (25, 6), etc., etc.

25, 23. «mestias» = mestiers. Sur ces formes en ia(r) = ier, voy. la Revue, t. XIX, p. 234. A rapprocher piatat, 37, 19.

26, 5. «e las carns et el fes salar.» Remarquer cet emploi pléonastique de et devant un verbe que son régime précède. A rapprocher du cas signalé plus haut (10, 14), où et peut se placer devant la proposition principale, même si celle-ci suit une proposition secondaire commençant par et, comme 20, 14; 28, 28-29; 36, 27, etc. Cf. 33, 22: et apres et el fetz.

26, 21. «am la un pe», c.-à-d. qu'il aurait donné un de ses pieds à couper pour être dehors.

27, 9. «et elh que es pagas.» Sur cet emploi pléonastique de que, cf. Revue, IX, 196, l. 1; XIII, 288, n. 1.

27, 9. «creyre mens.» Comme mescreyre, dont les éléments seraient transposés.

27, 10. «malvayra», pour malvayza; seul exemple ici d'une mutation (z en r) pourtant bien commune dans la région (celle de Béziers) où notre ms., d'après l'opinion de M. Paul Meyer (1), aurait été exécuté.

27, 14. «jotz» = jos; forme née sous l'influence analogique de sotz. Raynouard ne la relève pas, bien qu'elle ne soit pas rare.

(1) Cf. ci-dessus, p. v.

28, 19. «cossi es avut» = a estat. Exemple à noter de cet échange de rôles, d'ailleurs bien connu, entre les deux auxiliaires.

30, 15. «lo fo fag.» Sur lo, pronom neutre sujet, comme ici, voy (voyez) ma Grammaire limousine, p. 369.

31, 12. «dous», plus bas deus, = deves. Raynouard n'a que daus.

31, 19. «las ost.» De même 32, 7. Cette omision de la sifflante 

flexionnelle, après le groupe st, n'est pas rare. Mais l'usage le plus 

ordinaire est de sacrifier l's du radical. On a pourtant ici même ostz 31, 

3, et aquestz 26, 34.

32, 3. «ab tota lur gens.» Corr. gent ou totas.

32, 26. «cuyssas.» Faudrait-il corriger cueyssas? La triphthongue

uei se réduit d'habitude à ue (cf. ibid. l. 31, pues (1)) ou à ei.

33, 21. «es paors» = il est à craindre.

34, 26. «barrestz», pillage, comme barrei, substantif du verbe barrejar, dont nous avons peut-être ici une autre forme. Cf. pietz = pejus. L' s aurait été introduite devant tz, comme dans crostz (11, 28) et corstz (13, 34), d'après l'analogie d 'aquestz, ostz, etc. Cf. là-dessus

mes remarques sur le texte du Liber instrumentorum memorialium,

p. LXVIII, n. 1.

34, note 1. Lire p. 35, l. 17.

35, 22. «sa companhieyra de la regina.» A noter ce pléonasme de l'adjectif possessif, qui n'est pas, du reste, un fait rare (2). Cf. l'exemple, relevé ci-dessus (10, 21), de pléonasme du pronom personnel.

35, 26. «reginas» = regina se. Ou corr. Regina? 

36, 24. «per mieg las carrieyras.» Peut-être vaudrait-il mieux écrire

permieg en un seul mot, comme le français parmi. Raynouard n'a pas 

d'exemple de cette invariabilité de mieg, que pourtant on remarque 

assez souvent.

36, 27. «saluderon las donas e disseron li.» A remarquer cet emploi de li pour lor, déjà conforme à l'usage moderne, et dont j'ai relevé ailleurs quelques autres exemples. De même 37, 13: «Mot ploreron las donas, car li convenia...» 

37, 3. «venet.» Seul exemple ici de la réduction, commune en d'autres textes, de tz (2e pers. du plur.) à t. Peut-être eût-il mieux valu rétablir le z, comme on a fait, p. 26, l. 5, celui de fetz (= fecit ). - Les formes en s pour tz, dans notre texte, sont au contraire assez fréquentes: digas, 11; fays, 14; fes, 25, 26; etc.

37, 14. «entre» = tandis que. Raynouard entre que.

37, 20. «Salomo.» Lis. Salamo.

(1) On a plus loin (40, 8) la forme pleine pueys.

(2) Voy. Revue, XI, 215.

38, 2. «Que dieus es.» Ces mots manquent dans la version catalane. Dieus, ici, paraît signifier deuil. Cela ferait penser que notre texte dérive d'un original français. Cf. ci-dessus la note sur 11, 6.

38, 9. «am totas sas gens.» sas = lor. De même plus haut (21, 1)

s'en amaguero en una clota seua. J'ai relevé plusieurs fois, en d'autres textes, des exemples pareils.

39, 22. «sa par dolor», sa pareille douleur, c'est-à-dire «douleur pareille à celle-là». Les exemples d'un semblable emploi de l'adjectif possessif, avec par, ne sont pas très-rares.

40, 5. «prescieuzas.» A l'époque où notre ms. fut exécuté, le groupe dissyllabique ió avait dû passer déjà, dans beaucoup de lieux, ce qui est aujourd'hui général, à la diphthongue iu, et par suite à la triphthongne ieu (passió - passiu - passieu); cf. riu-rieu. De là cette forme prescieuzas, introduite sans doute par le copiste, à côté de preciozas, qu'on trouve plus bas, à moins qu'on n'y veuille voir une forme française.

40, 13. «sas gens l'agues.» Corr. l' aguesso? ou sa?

40, 37. «calacom», quelqu'un, et non pas chacun, comme dit Raynouard, dans la traduction qu'il donne de ce passage, t. V, p. 2 b du Lexique roman.

41, 8. «sonet», appella (sans parler ni crier), fit signe de venir.

Acception dont Raynouard n'a pas d'exemple, et qu'il n'indique pas.

41, 15. «et el va o dir» = et el o dis. Sur cette périphrase, voy. la 

Revue, XXXII, 511, n. 1. (N. E. en chapurriau: Y ell u va di.)

42, 25 et 27. «espiaut» = espieut. Ce renforcement de la triphthongue ieu en iau est commun en d'autres textes. Cf. Revue, t. XIX, p. 234. 

A rapprocher du renforcement de ie en ia dans mestias, piatat 

(ci-dessus, sur 25, 23).

42, 29. «de l'aur e de l'argent sautet foras.» Remarquer cet emploi, rare en provençal, du génitif partitif comme sujet. Cf. Deux mss. provençaux du XIVe siècle, p. 172.

43, 24. «escaperant.» Seul exemple dans notre texte de 3e pers. plur. en t, et aussi de 3 pers. plur. du 2e conditionnel.

44, 2. «coma qui volgues», comme si on eût voulu (si quis voluisset). 

De même aussi peut-être 34, 1. Voy. la note 2 au bas de cette page.

44, 15-17. «juzious... Pialat.» Formes différentes de celles que présente ailleurs le

ms. pour les mêmes mots, et plus récentes. Voir la note 2 au bas de la page.

44, 20. «la dona Sabarisa, que desus n'avem facha mensio.» que .. ne = dont: pronom relatif remplacé, comme aujourd'hui, par ses éléments logiques. Cf. là-dessus Revue, IX, 356.

46, 1. «abayar.» Vaudrait-il mieux lire a bayar en deux mots?

Raynouard n'a que baisar.

46, 13. «dis», demanda; acception que R. n'indique pas, bien qu'elle 

soit fréquente.

48, 10. «da Viana.» Sur cette forme da, dont notre texte n'offre que 

ce seul exemple, voy. Revue, XVII, 277; n. 1. Raynouard ne l'a pas 

relevée dans le Lexique roman.

48, 26. «fenis», faible, exténué. L'accent est sur l'e, comme il résulte 

de deux autres exemples de ce mot qui se trouvent à l' hémistiche 

dans une pièce anonyme en vers alexandrins, publiée par M. Suchier 

dans ses Denkmaeler (I, 214), sous le titre de Des Sunders Reue. 

Voy. les vers 278 et 791. M. Suchier pense que ce mot est identique au v. fr. faint; cela me semble douteux: mais je n'en saurais donner de meilleure explication. Le même mot se trouve aussi, et deux fois pareillement, dans une pièce encore inédite (1) de Pons Fabre d'Uzès, qui est une imitation peu réussie et fort obscure de la sextine d'Arnaut Daniel. Il y figure comme régime, sous la forme feni, ce qui montre que l's de notre fenis est flexionnelle, en d'autres termes que le nom n'est pas intégral; et il y est opposé à fort et à ferm, ce qui confirme la traduction donnée ci-dessus.

Je terminerai ces notes par une observation plus générale sur la façon dont notre texte traite l'ancienne déclinaison.

Lorsque ce texte fut écrit, ou du moins lorsqu'il fut transcrit dans le ms. unique qui nous l'a conservé, les règles de la déclinaison étaient déjà bien oubliées, et les formes casuelles encore subsistantes étaient employées sans qu'on eût conscience, ou conscience entière, de leur ancienne valeur. L'article pluriel li y sert à peu près exclusivement (2) dans sa fonction régulière de sujet, mais associé à des noms à forme de régime (li arquiers, li sirvens, li baros, etc.), et concurremment avec los (los baros vengro, etc.). Tug (= toti) persiste également, mais comme régime aussi bien que comme sujet, et, dans l'un et l'autre rôle, concurremment avec totz. Voy. pp. 20, 30, 31, 40, 46. Quant aux noms, substantifs et adjectifs, on peut dire, malgré quelques exceptions, que la règle moderne est déjà établie, à savoir qu'il n'y a plus qu'une forme pour chaque nombre, sans s (ou z) au singulier, en s au pluriel (3). 

(1) Elle ne l'est plus au moment où je corrige la dernière épreuve de ces 

lignes. On peut la lire en effet dans le recueil de M. Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften (Leipzig, 1890), p. 254.

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k2292156.image 

(2) Je n'ai remarqué qu'une exception: «apres el bateget los reys... e tug li baros» (p. 46, l. 23).

(3) Les formes telles que emperaire emperador, senher senhor, sont évidemment considérées, de même que dans les Leys d'amors, comme des mots synonymes et non comme des cas divers d'un même nom. Emperaire est plusieurs fois régime, emperador plusieurs fois sujet; senhor de même. Dieus et negus sont intégrals et employés par suite dans la fonction de régime singulier comme dans celle de sujet.

La seule exception systématique, - que l'on observe aussi dans d'autres textes contemporains ou à peu pres (1), mais nulle part, que je sache, d'une façon aussi constante que dans le nôtre, - est celle-ci: L'attribut singulier prend toujours (ou presque toujours, - au moins neuf fois sur dix -) la flexion du nominatif, soit s ou tz.

Mais il n'en est pas de même de l'attribut pluriel. Celui-ci est traité, 

également neuf fois sur dix, comme le sujet auquel il se rapporte, 

c'est-à-dire qu'il reçoit comme ce dernier, s ou tz; d'où résulte que la 

distinction du pluriel et du singulier, effective et formelle dans le sujet, ne l'est pas dans l'attribut. C'est ce que rendront sensibles les exemples suivants pris parmi beaucoup d'autres: «son trebalh seria sals; - quel solelh fo colgatz; - mal gazanh m'era vengutz; - fo tot lo tezaur manjatz e gastatz; - tug los baros vengro aparelhatz; - can tug se foro desarmatz; - can tug foro vengutz (2).»

Il y a dans cette différence de traitement de l'attribut singulier et de l'attribut pluriel, le premier conservant l'ancienne flexion que le sujet rejette, le second prenant au contraire la forme nouvelle que le sujet revêt, une inconséquence faite pour surprendre, et dont il faut peut-être rendre responsable le copiste seul. Je dis inconséquence seulement, car si des deux parts, je veux dire au pluriel comme au singulier, l'attribut conservait la désinence de l'ancien cas direct, il n'y aurait pas lieu de trop s'étonner. Nous voyons en effet souvent en d'autres textes l'attribut affecter une forme différente de celle du sujet, ordinairement plus moderne, mais parfois aussi plus archaïque. Il y a là une question de syntaxe historique d'un certain intérêt, mais que nous ne pouvons ici qu'indiquer. Nous la reprendrons ailleurs. 

(1) Je citerai la rédaction en prose de la Légende du bois de la croix (Suchier Denkmaeler I, 165, surtout dans le ms. A), les Thalamus de Narbonne, passim, le Registre de la Confrérie de Fanjaux (Musée des archives départementales, p. 180). 

(2) Je ne tiens pas compte des formes fag, destreg, dans les phrases los coltivamens forro (fosso) fag (16), nos em fort destreg (37), de que era tan destreg (42), et autres semblables, parce que, ainsi que je l'ai remarqué plus haut (sur 10, 29), notre ms. omet l's après la chuintante. Ces exemples ne prouvent donc rien, ni pour ni contre, pas plus que ne feraient ieu soi pres, nos em pres, ou toute autre proposition pareille, c'est-à-dire dont l'attribut serait un nom ou participe invariable.


Montpellier. - Imprimerie centrale du Midi (Hamelin Frères). 

//

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL. Camille Chabaneau


Les troubadours Renaud et Geoffroy de Pons, Maisonneuve, Paris, 1881.

Camille Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale : publiées intégralement pour la première fois avec une introduction et des notes, Toulouse, E. Privat, 1885, 204 p., In-fol. (BNF 30214219), réimprimés en 1975 par Slatkine reprints, Genève, et Laffite reprints, Marseille. 
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4102n/f3.image

Deux manuscrits provençaux du XIVe siècle : contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire de Ladils et d'autres poètes de l'école toulousaine, 1888.

Fragments d'un mystère provençal découverts à Périgueux, publiés, traduits et annotés, 1874.

Histoire et théorie de la conjugaison française, 1868.

La langue et la littérature du Limousin, notice, 1892.

Notes sur quelques manuscrits provençaux perdus ou égarés, suivies de deux lettres inédites de Pierre de Chasteuil-Gallaup, publiées et annotées, 1886.

Vie de sainte Marie-Madeleine : poème provençal / publ. pour la première fois, d'après le ms. unique appartenant à M. Paul Arbaud, 1885.

Sainte Marie-Madeleine dans la littérature provençale, recueil des textes provençaux en prose et en vers relatifs à cette sainte publié avec introductions et commentaires, 1886

Sur la Langue romane du Midi de la France ou le Provençal, 1885.

//

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1: Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36. 

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e ell stave en aquest delit en aquesta abundancia del segla e no pensave dals sino delitar son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e continnade dels continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les maxeles e la barba tot en axi com hom la li hagues palade tota que anc noy romas pels. Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los seus barons stegeren ne fort meravelats e feren venir metges tots los milos que hom poc trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos ell pigorave mes si que tots los metjes lo desenpararen e digueren que res no li podien valer mas que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del emperador no gosave preycar scondidament e amegade e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus veent preycar Sent Climent e les gents menudes scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench denant lemperador e guardalo e viulo malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel amich no plos car los deus man donade aquesta stremetat els lem tolran cant los plaura e pregemlos ne fort que sim garexen iols bastire un temple lo pus bel que hanc bastit fos. - Senior - so dix Gays lo senescal - no creu que agen negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als sechs donave lur veer e als sorts donave loyr e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia aguesen sanave e los juheus per enveya e per miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit preicar que al terç jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de qualque malaltia que agues seria guarit ab que agues fiança e ferma fe e ferma creença en lo profeta e yo creu be aso que si res ne podien aver que sin aviets que sempra seriets guarit. - So dix lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix - Senyor maravel me fort com podets dir que aquell sant profeta aso agues ne adoras los deus ques senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen e torna los dines als judeus e els nol volgeren pendra e ell gitals al mig del templa e puys penjas e anasen a infern tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so dix lo senescal - senyor jaquits anar mas tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car siats sert que mantinent serets guarit car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade ho tengude al seu beneyt cors axi com he hoit preycar. 

- Dix lemperador - si axi es com tu dius nou halergem mes mas que tentost sies aperallat per anar la e si res trobes que mo aports e si lo sant profeta me vol garir iol vengere per sert que aytantes dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames lo traut nol ma tremes que solia trametre a mon pare com nol ma tremes sino per tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma falit. 

- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo vostro manament si a Deu plau. 

- Cant lo senescal vae le volentat de son senyor aparellas anar al pus honradement que poch axi com a mitsatger denperador e com ell pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com pertanya aytal baro apres pres scudes e atzembles e gran re daltre meynade e pres comiat del emperador e van cavalcar en 

lus pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E cant foren venguts a Nacre vas reculir en un leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria anasen en Jherusalem e elberga privadament en selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no sere feyt conexer a Jacob son sta lo pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets digats me saladement don sots ne ne qual tera sosts ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch aconselar de neguna cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo senescal respos - gracies oste Jacop yo son hom del enperador e son senescal e planeix lemperador se de mi mes que altra amich que ell haia e car vos semblats prous hom direus la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an peus que ia ans li cove ajaure de nit e de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos barons e tota se gent que no 

saben ques fasen e no poden trobar metges quil pusquen garir cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna cosa que ell agues tocade que tentost com lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la vertut del sant profeta. E sapiats que lo som asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so que lo deman enseiatsmo que gran be e gran honor vos fare aver del emperador mon senior e faraus be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me selets perque tentost quey anem que lo no tornare denant ell tro que aja consell trobat - Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e no lexeria los caltivemens de sos deus per negune res. - Jacob respon - 

amich tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu davalar de la creu e metre al moniment a Josep son amich puys lo viu com fo resucitat e preicar als dexebles e dix anats preicar a totes criatures lavangeli 

e digatslos qui creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e qui nou creura sera comdempnat. Per aço vos dich que si ell aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el sera tost guarit de la lebrosia (leprosia, lepra) axi com ne son gorits daltres molts. E lo direus un eximpli de veritat. Una fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya (Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab laltre gent e cant (quant) ella sabe que Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas de sa malautia e vench a monti Calvari e viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar) a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra plorave adresas e signali que venges a ella e ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita Veronica e aytentost cant le Veronica tench la tovalola on era la fas afaysonade de Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se lebrosia e ella te aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso creu verament e tramatam per la fembra e manemle a mon senyor lemperador que lo se be que el creura aso fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade per ell e es me fe que ell vengera la mort de Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge per demanar le dita Veronica que vinges denant ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina manera era vengut de la lo senescal del emperador era en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre si e ella respos que volentera hi hiria car creu quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets trames e dixme que mal sen te per pagat empero car sta terra stant luny nous ho tendre en mal e trametets lo li e lo rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli argulosament e ab manases e dixli quen auria consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne lomenatge no regoneges al emperador mas ques fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els los volen per senyor e lemperador que romanges senior de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses gens noy pot venir per freytura daygua que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell que Barabas li donave e volch ausiure tentost Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e puys reculirense en lur nau e Deus donals bon temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar en lus palafrens e metense al cami ab lus atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo vengut Vespesia lemperador avia manade se cort ab tots los barons de son imperi axi reyes princeps comtes e duchs e portes e capitals e de tota laltre cavaleria de sa los munts del emperador car ell era axi turmentat e menyscabat de sos membres per la gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver sperança de la benenansa e del honrament dequest segle e volc coronar Titus son fil emperador e que governas limperi e tots los barons. 

El segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo he trobade una bona fembra e santa que ha la fas de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella era tocade malament de lebrosie si que tota sa cara nevie speseiade axi com vos aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats la sua fas que cregats vertaderement que es ver Deus tot poderos senyor sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets e tornarets a la sua lig e vos serets tentost guarit e si aso no creets tots temps starets en aquesta tristicia. 

E lemperador respos - certes jou creu be tot aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia e de honor que ell me do sanitat jo venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor - dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son senescal sen torna en son alberch e lemperador romas en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets a ell e pregarets nostro Senyor que li demost miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus. - E la bona de dona hoy e gitas en oracio e prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat Pau e en tots los teus dexebles posist la tua vertut els donist poder de sanar les gens e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de la tua presiosa mare quem dona la tua fas.

- Mentre orave e pregave Deus fortment un dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la porta e Veronica giras e viulo e conechlo e dixli - not temes ne aias pahor que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom coneys gens sino to deya sapies te que lo son aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia tovallola que lo portave en mon cap e mostrala denant la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la tovallola la sua fayso e la sua semblança del seu presios vull e eytentost com lagui tocade lo fuy tota garida e ara son venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ - Lo dicipol conech que per lordonament de Deu sera feyt - mas vuul quem diges com as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar car noy havie ferma creensa per aso que li dix lo senescal e cant vench lendema en tota la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era la baronia e feu si portar un noble lit e puys feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e comensa a preycar e preica de la incarnacio de nostro Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la quarentena quant lo diable lo volch temptar en lo desert e com Judes lo trahi ell vene per XXX dines als judeus e de la pasio com lo puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e el deyeble de la creu e com spolia linfern en trague lomanal linage e de la resureccio e de la asensio e cant sen puia als cels e puyes com trames lo sant sperit sobre los apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar los vius e als morts. E cant ac longament preycat ell feu son sermo e dix - 

amen.- Apres se jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit e mundat de tota se maleutia en aytal manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne parech que sobre son cos agues aut altre mal axi fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa malaltia no poch aver maior goig ell e sa baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues aut negu mall nec re e fo ayten leuger com negun dels altres cavales. Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent Climent los adoctrina els ansenia e lendema lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment volentes e cant ac dit son sermo ell dix a hoint de tuit a lemperador 

- Senior si Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus a gorit de la qual vos erets fort destret plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats bataiar (batejar) a la sua santa lig (ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho saber a tota vostra gent ques fasen batayar e negu qui batayar se vulla no li sia contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. - Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot so queus vullats que ious he do sien viles sien castels sien siutats fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot laltre que lo aia prenetsne so queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de tot so quem volets dar mas donats ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que lo mi son donade e comanade a ella. - E lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent. Senior vos e aquesta dona prenets so queus vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli - Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer yo vuull que siats apostoli tot primerament e siats cap de crastiandat e preicats e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats senyer que lo nom batayare entro que aia vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de honor pendre venjance de la sua mort e tro que laye vengade yo no aure gran alegria car ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E 

cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son nom e sovent la preicave en part vayros e molts batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig devets aver car vos sots ten be garit de vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo traut ell feume lega care e respos me argulosament e dix que iames nous en trametria ni en res nous conexia en la siutat 

e dic vos que si lo res li agues tornades noves volentat avie quem ausies e lo de gran goig que havie per ço com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son infant. E Pilat quant hoy fo fort despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts, huestes) per tota la terra que vingesen tuit en Roma. Mantinent fo complide sa volentat e tots los barons e altres vingeren aperallats al pus honradament que pogueren pasar en Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs 

marquesos e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria que be ni ach CC milia cavales part laltre gent. Lemperador ac son navili aperalat entre naus lenys e galeas eren XX milia e feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren a Nacre I dia mayti cant lo sol exia e aytentost aquels qui staven en Acre reteren la vila a lemperador a sa volentat e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel qui avie nom Jafel aquest castel era molt gran e forts e tenienlo juheus e cant veren que ten gran gens eren ajustades per els a destrouir els se reteren volentes si lemperador los volges pendra a merce e cant lost fo entrade en torn del castell nostro Senior trames tante de neu 

e tan gran vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E ell castel fo be bestit que un savi juheu lo feu bastir qui fo de Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell qui era cosin germa de Jacob lo noble cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre aquest senior del castell era molt bo cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren amagats III jorns e cant veren que morir los covenia aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus osisiesen los uns als altres ab los coltels salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a son cosi - lo era senior dequest castell era tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam morir iscam de si e anem a lemperador clamar merce que cant sabra que som nos nons ausiura lemperador. 

Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la ciutat cant tots se foren desermats que tuit que portasen pedres o cantals sus per los descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que tots aporten pedres e cantals per garnir los murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac vestit un brial de faxe de un vermel sisclato. E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens no men as volgut trametra e Gais mon senescal cant jol te tramis reposistli argulosament e diguistli que no temes res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gordaries be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom regonexies traut ne senyoria e per so vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de dins son. 

- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell e 

creetslon per tal que mils lon cregats e direus e fareus conexer com lemperador no pora conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats que ell no inch pot star gayre ab sa baronia al pus luny de dos mesos entreges que els com vos sabets no han aygua ne le poden aver sino van mes de miga jornade so es al flum (río, riu, flumen) del diable la on periren dues ciutats Sedoma e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora molt star entorn de nos perque ious do per consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e guardats be vostra terra e lo gordare aquesta be de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat nous retria mas asos consel que no volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets. 

- Tornar – dix lemperador - non me manets tornar mas aso vuul quem digues sim retrets la ciutat axi com aquell qui som axi com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li dix - molt parlats argulosament sapies que la ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant vos acuyde que lo fare pits de vos que vos no cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce que lo avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu Christ no la trovade ab ell. 

- Senior emperador - so dix Titus - entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor que farem que dasa a XV miles no trobam aygua per abeurar vostres bisties ne res que mester nos es sia e nos no podem durar que cant som mogots en lalba es mes dora nona ans que siam tornats e no trobam aygua sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li donare bo. - Senior – ço dix Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de brofols e de camels e fetsho tot scorxar e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques e brofols e camels be LX milia e feulos salar e adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun 

portaven aygua del flum del diable entro que agueren complida tota la val de ras a ras e tenchse ayten be com si fos sisterna e volc Deus que layga se tench ten bona e ten fresca com si fos flum corrent. Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de Jafe ho avie trectat e feit car sapien que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten gran ajustament avien daygua lus anamichs imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al emperador cant loy dix per fer a totes ses volentats asasi que no saben ques facen ten fort sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses volentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la garit e axi jo pendre be venjançe de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I volta soterranya sots lo palau maior. Cant Jacob fou en la preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare glorios regarde lo meu pare ton amich qui es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can los malvats juheus lageren enclos per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans de sos anamichs e axi sia te merce que deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. - Cant ague fayta se oracio I angel vench a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat que dormia e langell apalalo 

per son nom e Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat e ac gran pahor e langel dixli - no ages por car lo son misatge de Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes penes per son manament car tu e ta filla Maria Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes asi quet deliura. - So dix Jacob - Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix que no ho podie fer. 

- Respos langel - leve tes cames e tots tos brasos. - E aytentost leva e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots ligats e manalsen per amia res al papalo de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays lo senescal isque del papalo hon lemperador era e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo conech e val abrasar e besar e menal al emperador Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar 

com era exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda com era stat ne com Pilat levie mes en presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li tremes langell quel avia desliurat del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir son fill Titus emperador ell lo pres ab I depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell com fasam nostres afes (afers) dequesta ciutat e vull quell me do primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet, feta) tanta de honor que li tramis son angel quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob digats vos com se capte Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob - jous dire la veritat per sert. Sapiats que dins no ha gayre viande nes poden gayre tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans puys negu non poch exir e per aso son fort smayats e destrets de viandes perque nos poden tenir longament mas per alcunes parts creu que sen porien exir si mester los era. E per aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que no pusquen exir negun juheu sens vostro voler e cant le viande los falra els se retran que ia per forsa negun temps no serie presa per quen do per consel que so que ious dich no sia pus alongat mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen valegar que vengesen al papalo de Vespesia lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne fesen caps e ministrados dequella obra e els respongeren que molt volentes farien son manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmanar la hon ferien los vals he manarenhi los obres e vanlos fer comensar e feren de XV colses de pregont e XXX dample e manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats e be garnir per gordar los valajados e axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant Pilat viu que axi ten stretament los asetjaven ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious dire lo malor consell que lo hi se si vos me volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot los cavalles (cavallers) e tots los balestes (ballesters) e tots los servens (servents) e sils podem svenir creu que els auran talent de lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats que vingesen tots denant lo templa de Salamo (Salomón) e cant vench lendema en lalba fo feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren a caval be aperallats e LX milia entre lanses e balestes e Pilat mana que saviement isquesen en la batalla e que degu nos desenrecasen mas que stigesen tots saviement axi com hom los avie menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren los XX milia cavelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals veeren que grans gens exiren de dins armats de la siutat tentost puia a un cavall e brocha e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal que jayia encara lo sol no ere exit e comtali com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen cridar per tota la ost armes armes e encontinent fo fet e gant oiren los cavalles gran goig negeren (n´hagueren) e els sirvens e als balestes e demantinent sermaren (s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia contra els ab tota sa gent e asinestrals com ordonasen e stablisen la batalas. E cant lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre gent foren tans entre a caval e a peu que nols pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas quant foren tots exits de Jherusalem e les batales foren arengades per amdues les parts els se mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense atras endues les osts e cant se foren reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura la batalla entro al vespra quel sol sen volch entrar mas nostro Senior Deus que volc que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que cant se cuydaven abdues les parts quel sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades lo sol isque tantost e fo tornat a orient on solia exir per la volentat de Deu axi com lo mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade. 

Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que encare Deus no volie que encara isquesen del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una contra laltre e foren molt lasos e cant vench entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e dura la batala entro quel sol sen entrave e muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del emperador II milia e de entre cavales e altres gens darmes (gendarmes, gen d´Arnes). E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales ab ses gens encalsaren tro al portal de la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament car alcuns creyen que aso fos profeta e fon nafrat Josep ab una lansa per les cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament de la perdua que fayta avien e manaven per tota la ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e papalons (papalo: pabellón) e posarense tant eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab Titus cant se foren levats veeren les gens per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots obraven an poch de temps els ageren fait lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns non poch hom exir los vals ageren XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier que pot hom fer daso mas que hom fasa calar la gent als noy se milor e que hom fasa dos carnes en que meta hom tots los morts qui apres no sien que gran pahor e farea seria de nos que no aquesem gran pudor e iria a ventura que nos no agesem gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e fets streier tota la viande que sapiats que fort pocha nich ha e aynch pus de XXX milia homens stranges queygeren venguts a la festa ni gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que ynch sia perque cascu serie ops e guardar so que ha de viande. E com aço ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore los murs de santa ciutat II grans carnes e gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil en apres ell feu streier la viande e gardar aquells quin avien. E cant vench a poch de temps ague ten gran carstia en la ciutat que noy romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals o palafrens o altres bisties car ten gran era la fam e la carestia que ali era entre le gent stranya que noy havie comta car nous podien aver duyta viande. E cant vench apres poch de temps les gens cridaven et ploraven per les carreres e morien a grans clapes de fam que avien e tantost portavels hom en aquels II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran doll tenchse fort per destruch e feu cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e tentost verets anar per les carreres a grans compaies les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven spiant e scoltant e holent per les carreres als alberchs dels promens e aytentost com fumar hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt e axi an poch de temps fo gostade la viande solament e anch res ni trobaren que meniar que totes les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de brufols e les gens curien e descuyraven les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per argent ans cant trovaben les rates les menjaven los melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo destret de la fam que sens comta moriren les gens per les carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que la regina nach jequida tota sa terra per servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les viandes aguerenleli robades e toltes que no lin ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli - dona lexem aso star e prengam mon fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de farea que ague cayge smortida en terra. Ab aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en Jherusalem que la mara menjara son infant de fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti deles e anasen e les dones romangueren plorant e prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota la carrera confortave aquels quin sentien. Pilat e al rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e regonexien que porien fer e aturarense prop dequi hon era lalberch de la regina on rostia linfant e venchna a Pilat ten bona odor nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que anch de res no agui maior talent. - Los servens van holent per la carrera e sentiren hon se rostia la carn e vengeren al alberch de la regina e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets de la vostra carn dast que anch no fo ten volenteros de res a meniar ne ten desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos - per Deu amich darvos nem molt volentes.- E apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e pres un coltell e dixlos - tenit daltra part que trametemlin de cru e ell fasellse coure a sa guisa. - Los servents com veren linfant spasaiat e que els lo volien spasagar mes per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch nos isqueren de lur seny e anch no sen cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten fera color avets perque del ast nom avets aportat. - E els comensaren a parlar com Ia dona avie speseiat son infant - e rostienlo que devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant ho veem agem ten gran fareha que hanc ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus al lit de gran tristor que anch. Les dones foren romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant cant los covenia a menjar del infant a cascuna blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa boca no podie esser alra. Cant lageren tot menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era una pietat que negu quiu ves nos abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les mares menjen los infants e axi jo vull e do per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol destrouir faseu que mes am que jo muyre que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador que negu non mer mal dequest fet sino lo e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els hoyren aquest consel molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de nostro bon senior e de nostro lonch senior governador. - Los plos e los crits se levaren ten grans per tota la ciutat que hanch ten gran desconort no fo fet per negunes gens que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises se fes so que ell avie dit e armas e al rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella les companyes del enperador que li fesen que ab ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli 

- Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols retre la ciutat ab tu e ab aquels qui dins son per fer totes mes volentats jou fare a me guisa que ia e dite e no en altre. 

- Aso respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador lo fuy fil del rey Erodes senior de Galileya e cant se mori romas a mi son regisma e prenetsme a merce e nom vullats destrouir que anch lo ne mon pare no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix - qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort en Jherusalem tots los infants que anch pot trobar que eren en son regisma qui eren de II anys avall que anc negu nom troba merce e foren per comte CLX milia e per ço - dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. - Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador li dix yradement dexendet de son cavall e desermas tot e quant fo desermat ell trage lespase e dix al emperador - ia Deus lo gran no vulla que vos ne vostres gens paganes vos puscats venar de me mort - e messe lespasa sots la mamele (mamella, de mamar, teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena en axi que passa un gran palm de laltre part e mantinent caech mort dins en lo vall. Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets molt gran doll e grans plos per los cavalles de rey Arquilaus e per totes ses gens tots sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot lo poble de la ciutat feya atretall que anch sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver consell dels e dix - senyos be vets que nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande que anch mes neguna siutat no fo en maior tribulasio quem consallats que fasa. - Senior - so dix Josep - a so quin consell volets que nol vos podem donar que lemperador nous vol pendre a merçe bon consel vos dona sell quius dona per consell queus levasets contra lemperador car be podiets saber que contra ell no podiets aver forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - lo no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a gran tresaur daur e dergent (d´or, de oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e lo consell que ia res non auran e fasam polvora de tot lo veer en mortes (morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e fasamlo menut fortment e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran trobar que aytan bona merce trobaran com avien lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo trasaur que si romanges al emperador ne a sa gent tentost se partiren dequi e anarensen a lus alberchs e cascu pren son aur e son argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo e sels que no ne avien donavelsne hom prou per ço que tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro manament avem fet e nos ha romas aur ne argent ne pedres presioses que tot avem menjat e destrouit. - Apres aso digueren - manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt comensa a plorar e desconortar si matex denant tots dix - vosaltres senios mevets (m´havets) stablit senior que volges que lo fos vostre governador de vuy *mes de si avant non puch eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu res quius desplages que mo perdonets. - Cant los juheus hoiren aso molt se desconortaren e noy ach negu qui no ploras de gran yra no li pogeren respondre mas tots ensemps se ploraven es playien car se pensave que serien destrouits. E Pilat lur senior los dix - anemnos retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab tota se gent isque de la ciutat e vench tro al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix - Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e misericordie sobre tot aquest poble que axius prega plorant senior emperador no gordets les nostres malisies ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix trames dos cavalles a son pare lemperador que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso mana tots sos cavalles armar e vas armar lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell sperave sus al canto del val e Pilat fo de la una part e Titus de la altre e lemperador son pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador - a Pilat senior ses acordat que volen vos retra la ciutat mas quell prengats a merce. 

- E respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli - si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins son per fer totes mes volentats iom so aperellat de pendre e dicte (te dic) que ayten poch revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat e irat fortment ell e tot lo seu poble. 

E lemperador no sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne a vostre pler (plaer) asi com a senyor. 

- Cant lemperador viu que Pilat li volch retra la siutat fou aytentost cesar los vayls de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII milia cavelles be armats que entrasen en la ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen) be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles quel guardasen e Jacop pres Josep e puis entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos - barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors de la lebrosia de la cual era destret malament e exi ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners e lo darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli - Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com es dequest juheu que axi era ple daur e dergent. 

- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de mort que tu nom ausies lo to dire. 

- Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que en la ciutat fosen

si que res noy romas per tal que lemperador ne ses gens no pogesen mes valer.- 

e axi senyor com fo gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune lemperador liurar a tots los cavalles quin volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que ell los se volie retenir a sos ops. La occasio fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres els samits els vayrs els gris que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy trobaren car los juheus lageren tot menjat per lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador sen retench a sos ops la regina Drafiga e la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes ella e sa companyona en lur alberch e daltres fembres e infants e gent manude molta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba, arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines e feerenho tentost e levaren aygua e bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn salade e fruita e tot alo que mester avien. Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era feren reculir lus cavalles e les atzembles e meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren tot recolit los emperados ab totes ses gens se van recolir en ses naus axi com fo ordonat e van exir del port e fan vella (vela) Deus donalls (donals) bon temps e vingeren navegant e a cap de X jorns a port de Barleta sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent sabe quels emperados venien ab totes lurs gens feusi a carrera ab los clerges ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador novel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs e nostres. E axi senyer les covinences que avets fetes en nostre Senior promes atenetslesli ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias (batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E lemperador respos - a pler de Deu sie fet jous ho atorch e fetsho aperallar les fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador apres IIII jorns ach faytes aperallar les fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare e del fil e del sant sperit e anch no li cambia son nom. E apres el bataia Titus lemperador novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall e apres los comtes e als duchs e als merqueses e totes les altres gens que ali fosen. Cant tota le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels cavelles seren batajats van dir a sent Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell pobles queria batajar ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir (omplir) C tines daiga e seials e dix al poble que entrase en layga en nom del pare e del fil e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo poble ach entes cascun sana metre a batayar ab ferma creença que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se batajave de qualque mal agues mantinent era gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples qui eren malignes dels dimonis abaterenlos tots si que anch negu noy romas ans enderocaven los fonaments per ço que res de mal noy romanges. Cant le cort se parti e los barons sen tornaren en lus terres que ageren pres comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la creença de Jhesu-Christ nostre Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum e cascun feu batajar los homens de sa terra e apres tremes per les terres a preicar e a xelsar (ensalzar) lo seu sant nom glorios. E axi per tota la terra del emperador fou convertida e gitada de la error dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a lemperador trames misatje als senados (senadors, senadores) de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior. Els senados tragerense apart a consell e veren lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli que asis fesen les justicies 

e nos que fosem en aquest jutyament que sia jutiat (jutjat) e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans sens alongament lo manasen a Viane la siutat. E ells cavelles feeren tentost lur manament e portarenli scrita la sentencia quells senados del emperador de Roma ageren donade. E cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells cavelles eren misatges del emperador honrarenlos fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los cavelles prengeren Pilat de part del emperador e liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop layga havie una cadira hon hom lasege puyes vench una barra ample tornaiade (tornejada, torneada) de so qui era encastade en la cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes hom unes grans pots en ques sostinges los peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trage e trencaren les pots axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten palos que no li paria uls ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi (llevar en un rocín ?) luny part per lo pont de Roser el los feu portar. E aqui al flum (flumen, río, riu) avie una casa en que hom matyia tots aquells qui avien faita tresio (traició, traición) e Roser ere environat entorn tota la casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne sebe hom que sesdevench mas encara hi conex hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar layga. Axi com avets hoit dir fo venjade la mort de 

Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots tres dictarenho de lur boca axi com fo la veritat e Jafell scriviho. 


Finito libro sit laus gloria Christo 

Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.